El seu nom està relacionat amb una beguda d'origen austríac amb una graduació de 80º d'alcohol. Es van fundar l’any 1994, es van separar el 2004, es van retrobar el 2024 i aquesta nit pujaran a l’escenari del Sant Pere Sona! per inundar la plaça del Triomf del seu skacore marca de la casa. Des d’Ullastrell, els Strohº van ser pioners d’una fusió explosiva de ritme i ara preparen gira europea. Trinxats obrirà la festa d’aquest divendres a Terrassa. El Sant Pere Sona! d’aquest any començarà a les 22.30 amb Trinxats. Després, a les 00 hores, es preveu el concert dels Strohº.
- La banda, a Ullastrell
Segurament no cal especificar que va ser una simple coincidència: els Strohº es van separar just el mateix any, el 2004, en el qual el programa Sant Pere Sona! va iniciar el seu camí com a plat fort musical de la Festa Major de Sant Pere. Porfidiejant en les trobades de guarismes: el Sant Pere Sona! arriba, per tant, a la seva 21a edició, i la poderosa banda d’Ullastrell (Strohº) compleix el seu segon any de “nova vida” després de la seva reactivació en el 2024, just 30 anys després de la seva fundació. Tot això, per anunciar (o recordar) que els Strohº tocaran aquest divendres, 22 de maig, a la plaça del Triomf en una nit que inclourà l’actuació de Trinxats. Després de la seva presència al festival Tropical Riot d’Ullastrell, el 2025, el de Sant Pere serà el segon concert dels Strohº després del retrobament i els propers seran els corresponents a una minigira europea que el conjunt pioner de l’estil skacore vol emprende a partir del novembre.
Els pioners del gènere skacore preparen una gira hivernal per països europeus
El 2024, els membres del grup van reunir material divers de la seva trajectòria. “No sabíem què fer-ne”, diu el Bebi, cantant de la banda. Pretenien celebrar els 30 anys de la fundació del grup, la idea es va plasmar en un documental commemoratiu i quina millor forma de tancar aquell treball audiovisual que amb un concert a casa. Així va ser. A Sant Pere arriba un nou repte per a una formació que es presentarà a l’escenari de la plaça del Triomf amb bona part dels Strohº originals: la veu del Bebi, la guitarra del Kim, el baix del Jamfri, la bateria del Kurko, amb el Jose (guitarra) i l’Isra (saxo) amb aparicions eventuals. La secció de vents la integren la Lete al saxo i el Martí a la trompeta. En total, set músics (més les contribucions puntuals), tot plegat per afiançar aquesta proposta que fusiona el ritme festiu de l’ska i el reggae amb la intensitat del hardcore i el punk.
El grup es va retrobar el 2024 per commemorar els 30 anys de la seva fundació a Ullastrell
I és que si alguna cosa defineix als Strohº, és la seva energia, a vegades desbordant. “Som divertits”, admet el Bebi hores abans del concert, que es nodrirà bàsicament del repertori antic d’una banda que va començar fent punk rock i després va evolucionar cap a una mena de ska punk i, gairebé sense voler, va inventar (o va participar de manera decisiva en la seva invenció) un gènere o subgènere: “Fèiem un ska molt accelerat, però no sabíem que érem pioners de res”. Algú els va comentar que feien skacore. I a ells els hi va semblar bé.
- El grup, en acció
- Maite Molina
Predicament
És igual el que cuinin a partir de l’essencial ingredient “skatalític”: punk, rock, fins i tot pinzellades funk per construir un discurs propi marcat per la intensitat, les melodies ballables i les lletres compromeses. Amb discos com “Precaución” (1998) i “Basta ya!” (2000), la banda va girar per bona part d’Europa, compartint escenari amb formacions de referència de l’escena alternativa internacional. A finals d’any hi tornaran, en principi a Alemanya i Suïssa. Els anys noranta, els Strohº gaudien de molt predicament en aquests països. Fins i tot, més que a casa nostra: “Aquí molta gent preferia ska, o hardcore, per separat i no païa la barreja. En canvi, en altres països semblava que ens esperaven”, recorda el Bebi.
Els Trinxats obriran el doble concert d'aquest divendres “amb una proposta de versions convertida en festa col·lectiva”, segons l’organització. La banda defineix el seu estil com a rural punk, fusió que transforma temes coneguts en un directe potent i pensat per fer ballar el públic. També són set i també tenen vents i festa a dins.
