Van ser pioners al país d’aquell gòtic que arribava des de Finlàndia i a Finlàndia s’ha remasteritzat el seu disc de debut, que editen en vinil per celebrar el vintè aniversari de l’àlbum. Són Embellish, mítica banda terrassenca, i aquest dissabte oferiran un concert especial a la Sala Rasa 64. Són gent normal amb posat dur: “No ens mengem els nens”.
Alguns dels seus components van ser abans Las Sombras i amb Embellish van passar a convertir-se en una de les bandes pioneres del mètal gòtic nacional, però ni arrosseguen aquest emblema amb presumpció ni amb pesar, ni porten ancorat el turment en la seva columna vertebral. Són gent normal, amb pinta (molt) rockera, sí, “però per a turmentada, Shakira amb Piqué, que no para la dona de fer vídeos”, diu David Gohe, cantant d’Embellish, banda terrassenca que celebra en gran el vintè aniversari del seu aclamat àlbum de debut: “Black tears and deep songs for lost lovers”. Per a l’efemèride d’aquelles llàgrimes i aquelles cançons fosques i aquells amors, el grup ha reeditat en vinil aquell disc i ha preparat un concert especial per a aquest dissabte 14 de novembre (21 hores) a la Sala Rasa 64. Tocaran l’àlbum íntegre i tres o quatre temes d’altres treballs. La jove banda For a Broken Dream obrirà la nit.
“Hem acabat sent nosaltres mateixos, amb un rock modern. Ens sentim més lliures”
Aquell disc del 2006 es publica per primera vegada en vinil. Ha estat remasteritzat pel finlandès Mika Jussila, enginyer de so a Finnvox Studios, companyia de referència en el mètal europeu, i inclou la versió de “Falling”, el tema de la sèrie televisiva “Twin Peaks” que Embellish va adaptar fa dues dècades i que va ajudar la banda a donar-se a conèixer. En realitat, inclou dues versions de la peça, una en la cara A i una altra en la B; la primera, l’original i la segona, una gravada per la formació expressament per a l’ocasió, amb els mitjans tecnològics actuals. El llançament discogràfic, en prevenda, compta amb dos formats, un estàndard i un altre per a col·leccionistes.
El concert especial de commemoració se celebrarà aquest dissabte, a partir de les 21 hores, a la Sala Rasa 64
Embellish va néixer com neixen molts projectes en els cors de joves inquiets. David Gohe, llavors molt aficionat a bandes com Metallica o Testament, formava part d’un grup que es va dissoldre. Un baixista li va proposar que contactés amb el seu germà, Miky, amb qui va tocar a Abocajarro. Després van arribar Las Sombras, amb la base de la qual va sorgir Embellish fa un quart de segle. La formació gairebé no ha modificat els seus integrants. Només les baquetes han anat canviant de mans i ara és Samuel Lozano el bateria d’un conjunt que completen David Gohe (vocalista), Miky Diablo (guitarra rítmica), Ernesto Castilla (baix) i Marcos Martín (guitarra solista).
Velles usances
Fa set anys que no treuen disc, però continuen treballant en la composició de cançons per a singles, que és com es fan les coses ara en aquest mercat, de cara a una futura compilació. “En aquests temps és difícil mantenir una banda de rock. És gairebé una opció suïcida si no ets un grup de tribut”, diu el David, però ells porten anys sense baixar-se del ruc, al seu ritme melòdic: “Som amants de les velles usances i traiem discos quan ningú ho fa”.
- El grup, després d`un concert
Res de turments. “Pel carrer semblem rockers normals. Abans sí que sortíem a l’escenari amb més teatralitat. Eren altres temps. No ens mengem als nens. En el fons fem una música bonica. No bramem. Una mare ens pot escoltar perfectament”, comenta el cantant. Les etiquetes poden persistir, però tampoc els importa gaire: “Ens van considerar pioners del gòtic metàl·lic que arribava, sobretot des de Finlàndia. Ens agradaven aquests patrons i ens van posar l’etiqueta. El segon disc era fins i tot més contundent i més fosc que el primer, però hem seguit el nostre camí, apartant-nos de llocs comuns, encara que mantinguem capes de foscor. Però hem acabat sent nosaltres mateixos, practicant un rock modern. Ens sentim més lliures”.
El nom del grup té a veure amb uns versos extrets de la seva cançó “Becalmed pain”. Diu així: “En calmat dolor tu has vist embellir amb roses la terra de la meva tomba”.
