Caravanes en ruïnes, efectes de les portes que es van posar al camp, una crònica de la despossessió, però també de la resistència. Tot això és l’exposició de l’anglesa Leah Gordon sobre els efectes de la privatització agrària.
L’any 1525, el pintor Albert Dürer va imaginar un monument en memòria de la repressió de les revoltes camperoles a Alemanya. El memorial mai es va erigir, però en l’esbós es veia la imatge d’un pagès apunyalat per l’esquena. L’artista anglesa Leah Gordon pren el títol de la seva obra, “Monument to the vanquished peasant” (“Monument al camperol vençut”), del títol de l’esbós aquell per designar aquest ventall gràfic de derrotes, falgueres, arrugues, respecte al passat i denúncia de la piconadora del capital, entre altres coses, que constitueix l’exposició instal·lada a la Sala Muncunill de Terrassa des del 5 de novembre i fins al 10 de gener del 2027, i que forma part del Festival Panoràmic.
Drets
Aquest recorregut, sobretot fotogràfic, inclou prop de 80 imatges en impecable ordre temàtic, de les quatre caravanes en ruïnes, empresonades entre vegetació, de Vagabonds I, al Vagabonds II amb quatre representacions de personatges arraconats en els marges. Hi ha espai per a trobades de cultura tradicional, i per a rebels rurals, i per als “commoners” que mantenen drets històrics d’ús de terres comunals, i per a horts urbans com a reminiscència de la terra robada.
L'obra neix de la convicció “que cal una comprensió profunda i crítica de les lleis de privatització per poder analitzar els sistemes econòmics, polítics i socials actuals”
En aquests eixos s’articula el projecte en el qual Gordon vol exposar “com aquestes pràctiques mantenen viu l’esperit col·lectiu davant les restriccions legals i la pressió de la propietat privada”. Mercè Alsina comissaria una exposició que enfonsa les seves arrels en les Enclosure Acts, o decrets de tancament, que descriuen el procés legal mitjançant el qual es van suprimir a Anglaterra els drets comunals sobre la terra, que va passar de la gestió col·lectiva a l’ús exclusiu de grans terratinents.
- La mostra romandrà a la Sala Muncunill fins el 10 de gener del 2027
- Nebridi Aróztegui
Els decrets es van començar a aplicar el 1600. Llavors, la meitat de les terres d’Anglaterra i Gal·les pertanyien a la comunitat, amb gestió compartida. Avui dia, amb prou feines en queda un 3%. El procés es va estendre des de principis del segle XVII fins a les primeres dècades del segle XX, “amb un impuls especialment devastador durant la revolució industrial”, fonament del capitalisme modern. La geografia es va transformar. D’aquella pols venen aquests fangs, ve a representar Leah Gordon (Ellesmere Port, 1959).
Tot el projecte funciona “com un memorial alternatiu” dedicat als milers de camperols que es van veure abocats a l’empobriment quan el model agrari col·lectiu es va destruir
La seva obra neix de la convicció “que cal una comprensió profunda i crítica de les lleis de privatització per poder analitzar els sistemes econòmics, polítics i socials actuals”. L’exposició, que arriba per primera vegada a Espanya, esdevé un assaig visual “per posar en qüestió la memòria oficial” combinant l’antropologia gràfica, la cultura popular i el documentalisme crític per parlar d’un espoli. Tot el projecte funciona “com un memorial alternatiu” dedicat als milers de camperols que es van veure abocats a l’empobriment quan el model agrari col·lectiu es va destruir. L’assaig no sols relata la pèrdua, fins i tot d’identitat, i l’èxode rural cap a les fàbriques urbanes; també reivindica la resistència a les barreres físiques que van crear també fronteres mentals; una naturalització de la propietat privada venut “com a única forma possible d’organització”.
Reinterpretació
En la seva recerca, l’artista ha fet ús de la metodologia “history from below” (història des de baix) i, mitjançant la fotografia de gran format i la construcció d’imatges, fins i tot acolorint fotos a mà en paper de cotó a partir de negatius, proposa una reinterpretació radical de la història i la societat del Regne Unit. El retrat és eina política. Els testimonis connecten present i passat. El procés fotogràfic evoca estètiques del segle XVIII, generant una sensació de suspensió en el temps amb aquesta premissa: les transformacions del paisatge són també transformacions de les formes de vida. Els territoris ensenyen les relacions de poder que els han determinat.
Les caravanes en ruïnes, ancorades a la frontera gal·lesa, “remeten a la vida anàrquica al bosc de Johnny ‘Rooster’ Byron”, protagonista de l’obra teatral “Jerusalem” (2009), de Jez Butterworth, explica la mostra. En l’acte II, el Johnny declama: “He vist dones cremar cartes d’amor. Homes cavar forats en plena nit. He vist una jove baixar fins aquí a trenc d’alba, amb el fred, treure’s tota la roba, abraçar un gran faig i donar a llum un nen. He vist primers petons. Últims petons. He vist el món sencer passar i desaparèixer”.
