Són sis autors, 33 obres, però una col·lectiva transcendeix les xifres, marc de límits, i ofereix la sorpresa de cada món en una mateixa sala. El Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya (COLBACAT) té oberta una exposició de diversitats a la seu d’Amics de les Arts de Terrassa.
Visitar, o, si es vol, deambular per una exposició col·lectiva pot revelar la manca de la unitat conceptual general, segurament, però amaga altres coses empeses per la capacitat de sorpresa que assalta l’observador. N’hi ha de tots colors, mai millor dit. Ara, un reclam de trets pop, ara una planícia representada en collage i fibres naturals, després un paisatge enrarit en tècnica mixta sobre tàblex o una espècie de natura morta de llibres (Poe sota “Els homes de Putin”) amb avió inclòs, recolzat. Aquí apareix una tempesta en aquarel·la al costat d’un barranc en tècnica mixta sobre paper Arches o un dibuix al llapis de títol enigmàtic per senzill: S. T. La Sala Salvador Alavedra d’Amics de les Arts acull fins al 12 de juliol una exposició col·lectiva d’artistes associats al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya (COLBACAT).
De les parets de la Sala Salvador Alavedra, al número 2 del carrer del Teatre, pengen 33 obres de sis artistes, repartides de la següent manera: Antonio Aguirre n’exhibeix set, mentre que Esperança García Canari i Rosa María Villalba en tenen sis cadascuna; a Laura Roca Codina li correspon l’autoria de cinc aportacions, el mateix número d’obres de Ramon Ballesté. Neus Aller hi contribueix amb quatre.
Tots els participants en el projecte acumulen centenars de mostres, fins i tot d’àmbit internacional
Aquests són els números, el còmput simple. Les xifres, és clar, perden certa importància quan es parla d’art i la perden gairebé tota quan s’al·ludeix a una col·lectiva, per definició un terreny idoni per al cultiu d’espècies plurals però que no rebroten necessàriament en el caos de l’amuntegament. Tot té el seu sentit, encara que sigui grupal.
El concepte general és col·lectiu, però les contribucions de cada artista sí que guarden la unitat de les seves propostes personals, d’un díptic amb marina de la citada sèrie de “paisatges enrarits” del terrassenc Antonio Aguirre Pacheco (aquesta terra amarronada, aquest cel amb traços verds), al quadre “Sportster 57” de Rosa María Villalba amb una Harley Davidson protegida en la seva caixa de vidre; o els quatre llibres apilats de la mateixa Villalba, que també aporta un mòdul lunar a la mostra variada.
Distincions
Tots els participants acumulen experiències i exposicions, centenars d’elles, fins i tot internacionals, i distincions de categoria dispar. Neus Aller Lanza va guanyar el premi de dibuix de la Dirección General de Bellas Artes l'any 1971, per exemple. Aller concreta la seva obra en un treball per sèries d’origen poètic “que es desenvolupen rítmicament en un espai, i que pretenen crear un tempo precís”, segons la pròpia creadora.
- Part de l`exposició organitzada pel COLBACAT
- Alberto Tallón
“Vull transmetre la meva visió del present a través dels sentiments i les reaccions que provoquen els poemes en què es basa cada sèrie”, afegeix aquesta artista plàstica abans de subratllar que “la individualitat de cadascun dels quadres només es pot percebre a partir de la integració en un conjunt cohesionat per les dimensions espacio-temporals”.
Laura Codina (nascuda a França l’any 1949) es dedica fonamentalment a la pintura, però també explora el dibuix, la fotografia i el gravat. “El fet d’haver-me especialitzat en gravat m’ha influït en la manera de pintar: sovint aplico tècniques pròpies del gravat al paper o a la tela”, explica l’artista.
“Singular i plural alhora”, comenta Neus Aller Lanza sobre la seva obra, i podria servir per resumir tota la col·lectiva.
