A la Sala Muncunill de Terrassa hi ha una mostra de velles glòries del cel·luloide que el públic retroba en un univers de trets subversius, provocadors. Eloi Rocamora hi té instal·lada, fins el 12 de juliol, una sèrie de collages fruit del reciclatge d’imatges preexistents d’actors clàssics. Són treballs “que connecten amb la tradició surrealista”, diu l’autor.
Eloi Rocamora és un artista terrassenc que s’expressa a través del fotomuntatge i que produeix la seva obra fora del mercat de l’art. Aquest és el resum ofert per l’àrea municipal de Promoció Cultural per presentar l’exposició que aquest artista té instal·lada a la Sala Muncunill des del 20 de juny i fins al 12 de juliol. Passant, però, de la definició genèrica de l’artista a la descripció de la mostra, la qüestió s’allarga una mica més. Rocamora exposa al Cicle Art Terrassa 18 obres. Hi ha retrats de velles glòries del cinema reconvertits amb procediment de mutacions en collage. “Metamorfosi”, es titula el recorregut.
Són treballs “que connecten amb la tradició surrealista”, segons comenta el propi artista sobre una experiència que explora el fotomuntatge a través del collage analògic “i el reciclatge d’imatges preexistents”. A “Metamorfosi” es construeix “una iconografia oberta que desafia la raó i convida a la imaginació”, com subratllen els organitzadors d’una mostra d’estrelles del cinema clàssic que el públic retroba en un univers de trets subversius, provocadors. Algú es podia imaginar Audrey Hepburn amb els seus ulls transformats en caps d’ocell?
Clark Gable també està molt canviat en aquesta galeria de fotomuntatges que transporta a l’espectador a un passat alterat per prestar-se a nous significats. L’explicació que subjeu en les pretensions es relaciona amb aquests temps nostres d’urgències i retines sempre en moviment: “Amb la irrupció de la imatge digital ja fa temps que vivim en un món saturat d’imatges. En som productors i consumidors, els nostres ulls cansats les engoleixen amb avidesa o bé passen desapercebudes davant la nostra mirada indiferent”.
- Obra de "Metamorfosi" escollida per il·lustrar el catàleg de tot el cicle
A les xarxes socials es comparteixen milions de fotografies al dia. Milers de fotos s’acumulen als ordinadors personals, “oblidades en carpetes que són com trasters”. Sabem que un dia els haurem d’endreçar. La banalitat de la imatge és un signe que defineix el nostre entorn.
Sense urgència
En mostres anteriors muntades a la seva ciutat, com va ser el cas de “No em desperteu” l’any 2018, Eloi Rocamora va exhibir fotomuntatges d’aire oníric, creats amb retalls de publicacions antigues. Les obres incloses a “Metamorfosi” no han estat concebudes per ser devorades “amb la urgència de qui no té temps”. Reclamen atenció aturada: “La millor manera d’afrontar-les seria des d’una mirada primigènia i verge, com la d’aquell infant que un dia vam ser, que ho observava tot per primera vegada sense necessitat de definir allò que, com un miracle, apareixia davant els seus ulls”. Mitjançant la tècnica del collage analògic, la mostra reuneix una sèrie de fotomuntatges que escapa a allò racional “i desafia el nostre desig de comprensió”. Diumenge vinent, a les 12 hores, l’artista farà una visita comentada a l’exposició.
Una de les obres de Rocamora ubicades a la Sala Muncunill va ser l’escollida per il·lustrar el programa d’aquest espai expositiu per a aquest any. La mostra que inclou la proposta d’Eloi Rocamora forma part del Cicle Art Terrassa, pensat per divulgar els treballs d’artistes locals “que exploren nou llenguatges i formats, amb especial atenció a pràctiques contemporànies com l’adiovisual i la imatge expandida”. A la metamorfosi plantejada per Rocamora algun escarabat es cola en un retrat de Hollywood.
