La cantant terrassenca Gemma Humet i el cantautor Lluís Llach van interpretar junts "A força de nits" i "Ítaca" en el concert que aquest dimarts va servir de tret de sortida del projecte "Llach – Gener 76. 50 anys", al Palau de la Música Catalana. El concert va culminar amb el cant col·lectiu de "L’estaca". Llach va pujar a l'escenari per interpretar cinc temes.
El Barnasants inaugurava així la seva 31a edició amb el concert inaugural "lach – Gener 76. 50 anys", al Palau de la Música Catalana, que commemorava el mig segle dels històrics directes de Lluís Llach del gener del 1976. El recital, amb localitats exhaurides i un ambient d’emoció sostinguda, va reunir músics vinculats als concerts originals i veus actuals per reproduir el repertori i el clima d’aquells dies. Llach va pujar a l'escenari per interpretar cinc dels temes. En declaracions a l'ACN, el compositor va dir que el sorprenia “no només que aquestes cançons siguin vives”, sinó que “moltes de les coses" per les quals lluitaven, "com per exemple la llengua, estiguin pitjor ara que abans”.
La proposta, dirigida per Fermí Puig, Carles Girbau i Xavier Pintanel, s’articula en dues parts, amb suport audiovisual, i aquest dimarts va combinar interpretacions compartides i moments de protagonisme individual. A la primera meitat, el programa va enllaçar peces com "Despertar", "El dia", "Ma tristesa", "Respon-me", "Cal que neixin flors a cada instant", "Silenci", "Vaixell de Grècia", "Damunt d’una terra" i "Cançó sense nom", abans de la pausa.
La cantant terrassenca Gemma Humet i el cantautor Lluís Llach van interpretar junts "A força de nits" i "Ítaca"
"Algun dia haurem de començar a alçar-nos de veritat", va dir Llach en l'inici de la segona part del concert. Després hi va haver les cançons en què el cantautor va tenir més presència, amb títols com "Si arribeu", interpretada amb Fredrik; "Abril 74", amb Borja Penalba; "El jorn dels miserables", amb Joan Reig, i "A força de nits", amb Gemma Humet. El tram final va incloure "Ítaca", amb Reig, Humet i cor, i uns bisos que van precedir el clímax del concert: una, "L’estaca", compartida en format de “foc de camp” amb tots els participants a l’escenari.
Entre els músics que han format part del projecte hi ha Manel Camp i Santi Arisa, presents als concerts originals, a més de Penalba i Jordi Gas, i veus com Humet i Reig. L’espectacle, que té una segona funció aquest dimecres al mateix Palau, es desplegarà després en una gira que passarà per l’Atrium de Viladecans (9 de maig), Cocentaina (15 de maig), el Festival NEC de Calella (15 d’agost), el Teatre Atlàntida de Vic (25 de setembre), el Kursaal de Manresa (9 d’octubre), el Festival Accents de Reus (28 de novembre) i Terrassa (29 de novembre).
El concert s’emmarca en la commemoració dels anomenats “concerts de la Transició”, pels quals també van passar Raimon i Quico Pi de la Serra entre la tardor del 1975 i l’hivern del 1976, i forma part d’una edició del Barnasants que programa 59 concerts i inclou diverses produccions pròpies i estrenes. L’organització també ha previst una exposició vinculada al projecte i un documental sobre la dimensió sociopolítica d’aquells recitals.
Llach: "La gent es pot alçar"
Llach també es va mostrar especialment crític amb el moment polític i va afirmar que el que es va intentar fer “amb una dictadura” ara “ho intenten fer amb democràcia”, i va defensar que “en democràcia la gent es pot alçar”.
El cantautor també va carregar contra la situació ferroviària. Va qualificar d’“ignominiós” i d’“humiliació” el que està passant amb els trens i va advertir que, al seu parer, darrere del col·lapse de Rodalies hi ha altres fronts ja oberts com “la llengua”, “la medicina”, “les escoles” o “l’habitatge”. En aquest sentit, va apel·lar especialment als joves i va dir que el que els falta és “l’oportunitat de poder-se expressar a través d’un aixecament social”.
Reig: "Pedagogia per la gent jove"
Per la seva banda, Joan Reig va destacar el caràcter intergeneracional del projecte i el fet que s’hi hagi ajuntat “gent de diferents generacions”, des de músics que ja hi eren fa 50 anys fins a intèrprets molt joves. Reig va recordar que aquells concerts van ser “l’inici d’alguna cosa” i va assenyalar que, en un moment d’“involució política” i creixement de l’extrema dreta, estaria bé que la gent reaccionés, tot apuntant que la commemoració també pot tenir un punt de “pedagogia per la gent jove”.
Camp: "No era només música"
Manel Camp, un dels músics vinculats als concerts originals, va remarcar que el 1976 “anàvem més enllà d’un concert” i que no era “només música” ni “només el Lluís”, sinó “tot un poble” demanant coses. Sobre la reconstrucció musical, va explicar que han volgut ser fidels als acompanyaments i a la idea inicial, tot actualitzant arranjaments i harmonies amb una secció rítmica més completa, i va apuntar que han hagut d’ajustar tonalitats per adaptar-les a les veus actuals sense que “es notés que passava res estrany”.
