Antònia Carré-Pons és de Cal Carré de tota la vida i guarda en la seva memòria porcs trossejats i galledes amb sang, com sangonosos es presentaven els estris de la carnisseria que van fundar els seus avis fa 70 anys i en la qual van treballar quatre generacions fins al tancament de l’establiment, situat al carrer d'Arquimedes, fa una dècada. Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960), filòloga medievalista i escriptora, acaba de guanyar el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2025, un dels guardons més importants dins de la Nit de les Lletres Catalanes, amb la seva obra “La gran família” (Club Editor). És aquesta una novel·la que explora la infantesa en una família de carnissers, la relació entre dues germanes i el pas del temps.
La novel·lista mai havia obtingut un premi, “ni tan sols un concurs de redacció a l’escola”, diu. I ara, dos consecutius. L’any passat, el Nollegiu, un guardó popular, decidit per lectors, i ara, el Premi Òmnium. “Estic molt contenta i dono les gràcies per aquesta felicitat efímera. Rebre els dos premis és com tenir alhora l’aplaudiment del públic i el de la crítica”, comenta al Diari de Terrassa. La felicitat, ho sap ella, ho saben els seus personatges, ho sap tothom, no pot ser permanent, “perquè això no ho podrien suportar ni els déus; la felicitat existeix per contrast amb un estat d’ataràxia”. Tot el que puja, baixa, “ i hem de tenir el cap mirant al cel i els peus tocant a terra”.
Carré-Pons deixa clar que la novel·la “no és autobiogràfica, però sí que està basada en fets reals”
“La gran família” explica la història de dues germanes (la Rateta i la Sió) que trien dos camins diferents a la vida. Una hereta el negoci familiar d’una carnisseria. L’altra es fa especialista en literatura medieval. S’assemblen com un ou a una castanya. “Les separen visions molt diferents sobre les mateixes existències vitals, però això no les fa incompatibles. Pot passar o no, però a vegades sorprèn que es mantingui aquesta espècie de vincle de sang, d’unió forta i ferma”, explica la narradora sobre una novel·la que es bolca en l’exploració de les relacions fraternals en la infància, l’edat adulta i una maduresa marcada pel càncer sofert per una de les protagonistes. Ambdues tornen a acostar-se en aquest context de malaltia. La distància entre les dues no fa que es perdi la tendresa i l’amor.
Biografia i fabulació
La germana de l’Antònia va morir de càncer. L’escriptora també va patir la malaltia. Les dues van treballar en la carnisseria familiar. L’escriptora és medievalista. La Rateta viatja a Bochum per pronunciar una conferència sobre textos mèdics medievals. Tot plegat no respon a la coincidència, per descomptat, mes Carré-Pons deixa clar que la novel·la “no és autobiogràfica, però sí que està basada en fets reals”. En els records de la botiga, en la malaltia. Molts elements del llibre, no obstant això, són fabulats, en un text que abasta des de la dècada dels anys 60 fins als nostres dies, amb el·lipsi temporal fins que les protagonistes tenen 50 anys, i amb la pandèmia de fons històric en alguns passatges.
- Antònia Carré-Pons, en la seva intervenció després de rebre el guardó
- ACN
Antònia Carré-Pons, que ara viu a Barcelona, ha publicat una desena d’obres de ficció i està enllestint una altra novel·la de la qual no vol avançar gaire informació: “Sempre estem cuinant”. Des del 2021 té una editorial de llibres clàssics en la qual els seus nebots l’ajuden amb les xarxes socials. El nom: Cal Carré, és clar. No publica amb la seva editorial, perquè Cal Carré es dedica als clàssics, perquè li faria “angúnia” i perquè una editorial externa “és un aval fonamental i et suggereix millores pert subsanar possibles mancances.
”Hem passat de fer llibrets de llom a editar llibres”, rebla l’escriptora i editora que va ser carnissera al carrer d’Arquimedes.
