Més Beethoven, doncs resulta difícil que l’obra del compositor de Bonn generi cansament. Si diumenge passat, LaFACT de Terrassa va ser escenari d’un dels esdeveniments musicals més esperats de la temporada, la interpretació de la “Missa solemnis” per part de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), el llegat del geni alemany torna a protagonitzar una vetllada a l’auditori de la rambla d’Ègara. Serà aquest divendres, amb dues obres i dos coreògrafs, perquè la doble proposta es titula “Dancing Beethoven” per alguna cosa: es dansarà al ritme de la cinquena i la setena simfonies. La funció s'iniciarà a les 21 hores.
La producció dona una nova oportunitat a integrants del Programa d’Alt Rendiment (PAR) en Dansa de LaFACT. Kevin O’Day traçarà els moviments coreogràfics de la Cinquena amb un grup de ballarins format per Minerva Barca, Víctor Jiménez, Massimo Margaria, Mattia Marzi, Alba Nadal, Marta Otano, Marc Sayer, Lifei Serrano, Miranda Silveira, Josh Swan, Pol Vázquez Burgos i Louna Yvonneau. L’allegro amb brio obrirà la Simfonia número 5 en Do menor, Op 67, “Simfonia del destí”, per deixar pas a l’andante con moto, a l’scherzo i l’allegro. Segons manifesta Kevin O’Day, la coreografia d’aquesta peça creada per a la Factoria de Dansa “explora en els forts contrastos emocionals” de la simfonia. Cada moviment porta els ballarins a un estat físic i emocional diferent, “a vegades intens, a vegades contingut, sempre en transformació constant”.
Segona part
A la segona part de l’espectacle, amb coreografia de Jamal Callender, Helena Miralles es sumarà al mateix cos de ballarins (sense Lifei Serrano) per desenvolupar “un viatge a través dels quatre elements: terra, aigua, vent i foc, vists a través de la mirada del cor”, com sosté Jamal Callender.
La Simfonia número 7 en La major, Op 92, està formada per quatre moviments: poco sostenuto (vivace), allegretto, presto i allegro amb brio. “A mesura que la simfonia avança, l’estabilitat de la terra, la calma en capes de l’aigua, la llibertat del vent i la passió del foc s’entrellacen. El que emergeix és una celebració musical de la bellesa del món i del desig infinit de l’esperit humà d’explorar-lo”, conclou Callender.
