Ara es diu Vaca Burguer. El canvi és xocant: l’antiga copisteria Boada Riera, del carrer de Sant Pere, amb la seva sumptuosa decoració modernista, va ser inaugurada abans-d’ahir -dijous- com a una hamburgueseria.
Certament, les llibreries desaparegudes de Terrassa conformen la memòria sentimental d’una generació de lectors, que ara veien com aquests establiments es reconverteixen en altres usos comercials.
“La nostra llibreria Verdaguer ara és l’oficina d’Orange, a la Plaça Vella”, explica Antoni Verdaguer. I la llibreria Grau, al carrer dels Gavatxons, és l’actual botiga Montse interiors. I a la llibreria Gorina de Sant Pere és la perruqueria Rosa. I l’Àmfora, a la Plaça Vella, és actualment la perruqueria Marc Aldany. I és que l’única certesa en aquest món és que tot canvia.
La moto enterrada de la Grau
El recorregut sentimental per les llibreries pot començar a Gavatxons. I per molta gent, té forma de moto Gimson. De fet, la llegenda traspassa generacions: hi havia tants de llibres què, quan la van buidar, es van trobar una motocicleta enterrada entre exemplars!
La moto no era d’un altre que Valentí Grau, fill del llibreter Joan Grau Argemí, qui obriria el comerç l’any 1932. “La fama de la llibreria traspassà fronteres i als anys setanta el Instituto del Libro de Madrid la va catalogar com una de les llibreries més importants d’Espanya”, recorda Valentí Grau. Va ser la més singular per vendre durant la dictadura de Franco llibres prohibits, que arribaven via Mèxic i Argentina.
Però, com va acabar la moto allà? “Jo tenia aquell model Gimson, que ja no existeix. I com que a la llibreria veníem revistes, doncs jo feia el repartiment. Però la moto sempre em donava avaries. I el meu pare estava fart!”, recorda Valentí Grau.
I prossegueix el relat: “Llavors, resulta que vaig haver de fer la ‘mili’ i em van enviar a Cartagena, l’any 1963. I va ser llavors quan el meu pare va aprofitar per pujar la moto al tercer pis, de la botiga!”. Amb el pas de les setmanes i els anys, la motocicleta va quedar amagada sota les piles de llibres. No debades, la Llibreria Grau va arribar a aplegar 700.000 exemplars.
“I total, quan vaig tornar, li pregunto a ma germana: I la moto? ‘El pare l’ha guardat’, em diu”. Però la llegenda s’anava engrandint. “Venien els nens i tota l’estona amb la cantarella de la moto enterrada”, recorda Grau. “Així que al final vaig dir: s’ha acabat el rotllo. I vam baixar la moto a pols, amb els braços”. Era el 1993. Tant és així que un cop a baix, la van exposar a l’aparador. “Amb un cartellet que deia: ‘Ja ha sortit la moto’”.
Hi va haver un segon misteri, a la llibreria Grau: La Bugatti enterrada del seu pare, Joan Grau. “Però això no era cert, allò sí que era una llegenda”. Després de viure uns anys a Barcelona (“al pis eren tots filòsofs, àcrates i gastrònoms”), Valentí Grau torna a terrassa definitivament. I regentarà la botiga 18 anys seguits (fins al tancament l’any 2007).
Les estampes de la Verdaguer
A molta poca distància es trobava la Llibreria Verdaguer, que es va inaugurar durant la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril de 1936. “Estava a la Plaça Vella, paret amb paret amb el Sant Esperit”, recorda el cineasta Antoni Verdaguer, qui precisament va néixer en el pis superior del mateix edifici, l’any 1954.
La llibreria va ser el projecte del seu avi, Esteve, qui va arribar a ser president del Centre catòlic El Social. “Així que imagina’t, a casa sempre teníem un capellà o un altre, prenent cafè”, recorda Verdaguer amb tendresa.
De fet, no era pas l’única presència religiosa. “Com que la llibreria estava físicament al costat del Sant Esperit, doncs va acabar especialitzada en estampes de primera comunió”, sosté. I apunta una peculiaritat toponímica, gràcies a les estampes. “N’hi ha que estan escrites en català, de quan a la Plaça Vella se li deia plaça de la República, durant els primers anys. I després estan en castellà, de la postguerra, quan la plaça passar a denominar-se Plaza de España”.
També recorda que amb el rètol de les “Páginas vividas” de Josep Maria Folch i Torres es promocionaven les subscripcions a la revista “Patufet”.
La Nova Cançó a L’Àmfora
La llibrera L’Àmfora, a la Plaça Vella, va ajudar molt a recuperar la cultura catalana. I va acollir concerts de representants de la Nova Cançó i presentació dels seus discos, com Raimon, Joan Manel Serrat, Guillermina Mota... I per descomptat, Guillem d’Efak.
“Per a Josep Maria, el millor client que tenc a Catalunya”, es llegeix a la contraportada d’un disc de Guillem d’Efak, dedicat a Josep Maria Font i Gillué. “Al Josep Maria, a la llibreria L’Àmfora, amb el braç esbraonat de tanta firma”, diu un altre.
Gorina, Egara, Cinta...
La cronologia de tancament és el següent: La llibreria Grau va tancar el 2007, la llibreria Verdaguer el cap a 1974, la Llibreria L’Àmfora el 1989 i la papereria Boada el 2005.
Però n’hi ha moltes més. La llibreria Casa Gorina va ser inaugurada l’any 1893 per Joan Gorina i Riera, qui té la consideració oficiosa de ser el primer llibreter de Terrassa. Va tancar el 2009. Passejant pel carrer Sant Pere encara es pot observar la preciosa façana i els rètols, protegits amb gust per l’actual perruqueria.
Al Centre també s’inauguraven la Llibreria Costa, al carrer de la Font Vella (1935) i la Llibreria Francesa, a la plaça de la Creu Gran (1966).
Des dels barris, cal aturar-se a la Llibreria Egara, al carrer de Gutenberg de Ca n’Aurell, que va romandre oberta entre 1948 i 2018.
I a Sant Pere es trobava la llibreria Cinta (oberta el 1957), que finalment va fer una aposta per obrir una segona seu l Centre (justament al carrer de la Palla), però que va desistir al de pocs anys (2024). També al centre es trobava El Cau Ple de Lletres (1972), que en el seu moment va revolucionar el concepte de llibreries. Tanmateix, va ser adquirida per grans cadenes. Primer per la francesa Bertrand (2008) i posteriorment per Casa del Libro, amb la consegüent transformació del projecte inicial. Tanmateix, encara avui porta el nom imprès al rètol.
Les resistents i noves
De les llibreries que funcionen en l’actualitat cal destacar la llibreria-papereria Atenea, inaugurada l’any 1924; així com la llibreria Sant Jordi (1977), en funcionament com a papereria.
Llavors arriben els còmics de Landròmina (2000) i Colors al barri de Sant Pere (2002). Una mica després la reconversió de la Casa del Libro (2008) i l’obertura d’Abacus (2010).
La següent (i darrera) tongada ha estat Synusia (2012), La Temerària (2015) i la infantil Bambú (2021), entre d'altres.
