Són imatges que transcendeixen l’interès periodístic puntual. Són retalls històrics. Nebridi Aróztegui exposa a l’Arxiu Tobella 40 fotos de les 2.000 que va fer per al Diari de Terrassa durant la pandèmia.
Meticulós, encara que a vegades la realitat obligui a prémer el botó quan toca, sense refinaments acadèmics, Nebridi Aróztegui i Galí ja era conscient fa cinc anys i mig que aquelles imatges que captava amb la seva càmera podien arribar a la categoria d’històriques. I no perquè les fes ell, sinó pel moment viscut, perquè era testimoni i notari d’una era d’incertesa i tragèdia, d’excepcionalitat, també de resistència col·lectiva. Amb la segona foto que va efectuar de la pandèmia de la covid 19, la tarda de l’11 de març del 2020, ja en va prendre consciència plena del valor documental. Aróztegui, coordinador de fotografia del Diari de Terrassa, ha seleccionat 40 imatges d’una xifra total de 2.000 per a l’exposició que obrirà a l’Arxiu Tobella dimecres vinent, a les 19 hores.
Montse Saludes, responsable de l’arxiu, ha ajudat el fotoperiodista a espigolar el material. No ha estat tasca fàcil. La mostra, que romandrà a la fundació fins a l’11 d’octubre, està ordenada de manera cronològica en un recorregut que comença amb la imatge d’un cartell en un comerç que alerta de l’ús de mascaretes. La va fer l’11 de març del 2020. “Necessitàvem fotos per il·lustrar al diari aquelles informacions que ens arribaven...”, recorda el fotoperiodista. Amb la segona, realitzada aquell mateix dia, hores després, ja li va sobrevenir la consideració de document per a la posteritat. Va prendre imatges de controls, amb l’obligació de rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic, a les portes del CAP Sant Llàtzer.
- Personal sanitari saludant des de l`interior de Sant Llàtzer
- Nebridi Aróztegui
L’última foto de la sèrie reflecteix una cua per a la injecció de vacunes, però l’itinerari és variat: hi ha fotos de desinfeccions, però també d’atenció mèdica a malalts de MútuaTerrassa, i de policies identificant ciutadans en controls, i de la zona de gespa de la piscina del parc de Vallparadís amb quadrícules pintades en el terra per guardar les distàncies. I de l’alcalde, Jordi Ballart, tocant la campaneta des del seu despatx en un ple virtual. Escolars separats en una cua al pati conviuen amb personal sanitari saludant al fotògraf a través de les finestres de l’hospital de Sant Llàtzer i amb estampes d’unes eleccions que Aróztegui calitifica de “distòpiques”, al febrer del 2021.
La de la cua per a les vacunes és l’última. Va ser captada el 5 d’abril del 2021, gairebé tretze mesos després de la fotografia fundacional. “Crec que les fotos preses en moments com aquells transcendeixen el valor periodístic de l’instant i les qüestions tècniques. Adquireixen un valor testimonial. Vaig ser conscient d’això en fer la segona foto, la de l’entrada al CAP Sant Llàtzer”, apunta Aróztegui abans de cridar l’atenció als censors preventius: “Molts d’aquells que posen obstacles al nostre treball no són conscients que la importància real de la foto segurament no radica en aquell moment, sinó en la necessitat de plasmar un document per a la posteritat. Cal una mirada llarga i amb la covid t’adonaves d’això. Documentar tot el que puguis, tot el que et deixin, és essencial”. Algunes fotos aïllades, extretes del context, manquen de sentit, com la que mostra un cartell informatiu en la rambla d’Ègara que el 18 de març del 2020 suplicava això: “Queda’t a casa. No et desplacis”.
“Molts d’aquells que posen obstacles al nostre treball no són conscients que la importància real de la foto segurament no radica en aquell moment, sinó en la necessitat de plasmar un document per a la posteritat", comenta el fotoperiodista
L’empresa travessava en aquells moments un ERO, per la qual cosa el fotògraf havia de fer malabars amb la logística familiar per treballar i aprofitar que el seu gremi no estava subjecte a les restriccions de sortides al carrer dels temps més durs. Ara, cinc anys i mig després, Aróztegui exhibeix retalls d’un rang que hauria semblat inversemblant no fa gaire: “Habitualment han de passar molts anys perquè una foto sigui considera document històric. Amb la pandèmia, les de cinc anys enrere ja tenen valor documental. Quan les feia pensava que estava vivint un moment que, amb sort, no tornaríem a viure en molt de temps, potser mai més”.
- Francisco amb la seva dona, la imatge de la selecció que destaca l'autor
- Nebridi Aróztegui
Es mulla el fotoperiodista per, després de triar 40 d’entre 2.000 fotos, triar-ne una d’entre 40? Sí. La de Francisco, un pacient que va estar ingressat més de tres mesos a MútuaTerrassa, 17 dies en coma. Va sobreviure. Aróztegui va captar el moment el 2 de juliol del 2020. Al Francisco se li endevina el somriure darrere de la mascareta. A la seva dona, també, quan li fa un petó. És un tros d’història de fa sols cinc anys i mig.
Un treball “no sempre prou valorat”
Nebridi Aróztegui (Terrassa, 1975) es va formar com a fotoperiodista a l’Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya de la UPC. Des del 1997 treballa al Diari de Terrassa. El suport de la Fundació Arxiu Tobella, que s’ha fet càrrec de les despeses del muntatge, ha estat crucial perquè Aróztegui dugui a terme la seva primera exposició personal. “Potser fins ara no disposava de material potent. O potser m’ha passat allò de l’acudit de l’Eugenio i el nen que parla per primera vegada quan la sopa està freda”, fa broma. “La Fundació Arxiu Tobella fa un treball encomiable, no sempre prou valorat”, conclou.
