Enric Alegre, director del festival, comentava després de la vetllada que un concert com aquell “no es veu a tot arreu” i que el comú de la gent no és conscient del talent, veterà i emergent, que s’havia reunit aquest dissabte passat al vespre a la plaça de Cal Baldiró, al bell mig del poble. I just en presentar el recital, el director d’Oleándole, Ramon Olivares, ja havia apuntat que ni el flamenc ni el jazz admeten farsants. Doncs això: el que es va exhalar des de l’escenari de la plaça aquest dissabte passat va ser autenticitat, vigor, agermanament de músiques, emoció. Primer, amb aquesta personalíssima fusió de jazz amb flamenc que practica Oleándole. Després, amb el grup d’Olivares en combinació amb la Fredi’s Jazz Band, i després, la Fredi’s en solitari per acomiadar la quarta edició del Festival de Jazz de Matadepera.
I tot plegat, en una nit llisa de primavera. Feia olor de dama de nit quan hom s’encaminava a la plaça de Cal Baldiró. El festival havia començat dijous, 4 de juny, amb l’actuació de Victor Carrascosa i una jam session a la Nova Jazz Cava de Terrassa, institució en la qual la Fredi’s i el seu director, Enric Alegre, han trobat un aixopluc amorós. Divendres, després d’una classe magistral de la saxofonista Irene Reig al Casal de Cultura de Matadepera, va arribar un vespre carregat de talent: Martí Costalago Quintet, The Hanfris Quartet & Oriol Gonzàlez Crazy Trio, Irene Reig amb el seu quartet en el projecte “Ànima”, i una sessió de techno jazz house.
- La bailaora Violeta Barrio, durant l`actuació
- Miquel Badia
Dissabte, una matinal amb Ni Swing de Calaix, l’actuació de Petits Dixie Fredi’s Band i el recorregut Nova Orleans ofert per South Side Stompers va obrir la porta a l’espectacle de la vesprada, amb Oleándole i la Fredi’s disposats a sacsejar la plaça.
El Festival de Jazz de Matadepera ha arribat enguany a la quarta edició
Ramon Olivares, direcció i percussió; el professor Jordi Gaspar, baix; Guillermo Caliero, trompeta; José Català, saxo i flauta; David Sánchez, cante; Sara Lilu, veu i cors; Frederico Vannini, guitarra, i escalfant les taules i les ànimes, la bailaora Violeta Barrio. La seva aportació a l’espectacle va esdevenir quelcom més que ball apassionat. El seu “zapateado” culminava frassejos, detonava en l’aire, marcava finals. Tenia percussió en les soles. El David esquinçava la plaça.
Un record a l’enyorat Jordi Bonell va obrir el concert d’Oleándole. Un homenatge a Paco de Lucía el va succeir, i la formació d’Olivares es va endinsar en la fusió de l’arrel del flamenc universal amb la calidesa d’un dels més grans saxofonistes de jazz de la història, Wayne Shorter, per travessar després encreuaments joiosos que van incloure una versió tremenda del tema “I say a little prayer”, d’Aretha Franklin; una reina mesclada amb flamenc.
Són aquests
Shorter i Charles Mingus van servir de pont amb Oleándole i la Fredi’s compartint escenari, per després deixar la big band sola, esplaiant-se en la demostració del seu talent revisitant estàndards i molt més. La Fredi's Jazz Band, que aquest any celebra el seu desè aniversari, és la impulsora del festival. La formen: l'entusiasta Enric Alegre (direcció i saxos), David Llop, Quim Anglada, Lluís Marcet, Roc Badia i Diego Escolà (saxos); Lluís Figuerola, Alberto Pérez, Marc Marcet, Oriol Horcas, Martí Gallego i Gerard Comas (trompetes); Manel Piqué, Guerau Orus, Joan Arnau Caparrós i Santi Meza (trombons); Xavi Algans (piano), Pol Candela (guitarra), Jordi Herrera (contrabaix) i Àlex Pons (bateria). I les veus de Laia Porta, Ona Martínez, Carla Castellà i Anna García. Han actuat a nombrosos escenaris i tenen dos treballs discogràfics publicats.
“El jazz i el flamenc són dues músiques molt diferents, però que s’abracen”, deia aquest dilluns Enric Alegre. I no admeten farsants, sobretot en els vespres emocionats de primavera.
