Com a casa no el deixen parlar gaire (això diu) i com l'homenatjat és de natural bromista, i com l'ocasió mereixia aquesta expansió, al Guim Balasch li va costar apartar-se del micròfon pel que fa a dissertacions més enllà de l'extensió jazzística, la seva i la dels companys. Se’l veia molt content al premi Jazzterrasman 2026, que aquest diumenge va posar el colofó al reeixit primer cap de setmana del Festival Jazz Terrassa convertint la Nova Jazz Cava, plena de públic, en una festa. En la seva festa, en la de la seva família, inclòs el seu pare, que va fer la mili a cavalleria, en la dels seus amics, en la dels amants del jazz. I, de gairell, en la de Lamine Yamal, que té dedicada una composició que el saxofonista alt també va oferir, entrant des del costat a cama canviada i amb tret a l'esquadra.
El 23è Jazzterrasman, el que no va perdre el somriure en cap moment, el que es va fer escortar amb una banda de “musicassos” (13 en total, amb ell inclòs) en la Guim Balasch Reunion muntada per a la inoblidable cita, va rebre el premi abans de l'actuació. Com no, Valentí Grau, director artístic del festival, va ser l'encarregat de presentar el "gran esdeveniment", el dia especial en què es premiava "una gran figura" que, al contrari del que ell mateix pensava, no ha necessitat entrar en l'edat provecta per rebre el guardó anual del Club de Jazz Terrassa. Fins ara, més o menys, l’obtenien "veterans del Vietnam", en paraules de Grau, però és que el Guim (terrassenc de 51 anys) "ha tocat 283 vegades a la Nova Jazz Cava", i a mig món, i es va formar a Nova York, i el seu currículum no cap en aquestes línies. "Tinc aquí deu pàgines d'historial", va dir Grau mentre ensenyava uns papers com per acreditar com de voluminós és el bagatge del saxofonista que va formar Alguímia als 22 anys; que després, amb Afro Blue, va aconseguir amb els seus companys "fer ballar a tothom; la gent treia la roba interior". Això, almenys, va confessar el propi Guim en rememorar un projecte que, segurament per tals raons d'economia tèxtil, "va morir d'èxit".
Sigui com sigui, i aquí es torna a la presentació del Valentí, el premi d'enguany ha anat a parar "a un talent consagrat".
- La Nova Jazz Cava es va omplir per a la festa del saxofonista terrassenc
- Lluís Clotet
Guim Balasch Garcia ja va anunciar que portava "un megaconjunt de ‘musicassos’" i el que va venir després va ratificar l'anunci amb escreix. Va començar amb nou músics per reproduir un tema propi que el Guim va compondre fa 30 anys amb un batec swing identificable, amb el líder donant pas als solos dels seus companys de viatge, entre els quals el carismàtic Raynald Colom. Que per al Guim aquest trompetista és molt més que un acompanyant de privilegi en múltiples aventures musicals va quedar clar des del principi, però l'explicació d'algunes anècdotes va aclarir encara més aquest vincle. La més sucosa, desgranada pel Jazzterrasman 2026: "Una nit, sortint d'un 'bolo' a Mataró, jo conduïa el cotxe. El Raynald em va dir que no em veia molt fi i que si volia, conduïa ell". La proposta es topava amb un escull difícilment salvable: el Raynald no tenia permís de conduir, ni en té. El millor va venir quan altres usuaris de la via els van avisar que portaven una cosa similar a una escopeta en el sostre del vehicle. Era la trompeta del senyor Colom.
Les dedicatòries
Així, entre històries i jazz pur, primer, i calidesa groove en alça, després, el concert va vorejar l'èxtasi en molts moments amb dedicatòries a tort i a dret. Entre elles, amb un tema del saxofonista de títol que sembla qualsevol cosa menys anodí: “El meu pare va fer la mili a cavalleria", que el guardonat va dedicar, clar, al seu pare, "que té 90 anys i aquí està", però també a la seva mare, propietària d'altres galons: "Ella no va fer la mili però és la sergent de la casa". El tema es va iniciar amb el pols rítmic del contrabaix i amb palmes, per acabar amb creixements sonors i decreixement de final.
- Guim Balasch, assistint al solo del trompetista Raynald Colom
- Lluís Clotet
I després va pujar "la meravellosa Elena Garcia" a cantar diverses peces, entre les quals una encertada revisió de "Sunny", perquè el vespre del Guim va donar també per a les versions d'estàndards. El músic va canviar llavors d'acompanyants per afrontar l'última part del recital "amb una mica de free jaz" que, en realitat, va resultar ser un devessall de ritme amb dentades funky, amb aquest groove que s'expandia per la Nova Jazz Cava i més enllà en formació d'octet, amb l’orgue sonant on abans sonava el piano, amb guitarra elèctrica, amb tota la sala electrificada mentre sonava "Lamine Yamal" amb el Guim fent taral·larejar al públic.
L'homenatjat va acabar la seva festa intercanviant papers i regalant al públic el premi d'un adeu en gran, amb la gent dempeus i els 13 músics de la reunió donant-ho tot. És just recordar els noms de tots: Elena Garcia (veu), Raynald Colom (trompeta), Tom Johnson (trombó), Xavier Figuerola (saxo tenor), Jordi Farrés (guitarra), Dave Wilkinson (guitarra), Xavier Algans (piano), Abel Boquera (òrgan elèctric), David Mengual (contrabaix), Marc Ayza (bateria), Caspar St. Charles (bateria) i Albert Sabater (bateria). I, és clar, el Jazzterrasman 2026. Amb tots vostès, Guim Balasch.
