L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà torna a posar en alerta el comerç internacional. El bloqueig de rutes, amb els consegüents retards logístics, i el possible encariment de l’energia generen incertesa entre empreses i consumidors, tot i que els experts demanen prudència mentre evoluciona el conflicte. “Tot és molt incipient. Ara mateix hi ha un clima d’incertesa i no sabem ben bé cap a on anirà perquè el conflicte tot just comença”, explica Alicia López, directora de Connect-IN i assessora en acompanyament internacional de la Cecot.
La principal preocupació se situa en el transport marítim i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, “amb una repercussió molt important en el subministrament energètic”, explica López.
L’experta indica que l’impacte principal recauria sobre Àsia: aproximadament el 84% del petroli que travessa aquest estret es dirigeix cap a països asiàtics. Europa, però, també en pot notar els efectes, especialment pel gas natural liquat procedent de Qatar.
En paral·lel, les tensions també afecten el transport de mercaderies entre Àsia, Orient Mitjà i Europa. López assenyala que algunes navilieres han aturat sortides. Altres operadors opten per rutes alternatives o per aplicar recàrrecs de risc. Alguns trajectes ja s’estan desviant pel cap de Bona Esperança, fet que pot allargar els enviaments entre dues i tres setmanes. Daniel González, responsable de Serveis de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Terrassa, hi coincideix. Assenyala canvis d’escala i trajectes més llargs, factors que obliguen les empreses a planificar millor els estocs i controlar de prop els terminis de lliurament.
Impacte limitat al territori
Malgrat la tensió global, l’exposició directa de les empreses catalanes a la regió és relativament baixa. Segons dades d’ACCIÓ, les exportacions catalanes a l’Orient Mitjà representen un 2,5% del total. “És un percentatge relativament petit i, en general, les empreses que hi operen són companyies madures que també tenen presència en altres mercats”, explica López.
A la demarcació de Terrassa, l’exposició també és baixa. “Hi ha empreses que hi treballen, però són casos puntuals”, comenta González. Els sectors més sensibles són els béns d’equip, la química, la farmàcia o el tèxtil tècnic.
Un altre front és el de l’energia. La pujada del preu del petroli dels últims dies ja s’està traslladant al cost dels combustibles. Si la situació s’allarga, els costos que assumeixin les companyies s’hauran d’acabar repercutint en els preus. Tot i això, els experts creuen que l’impacte dependrà molt de la durada del conflicte.
Incertesa també amb els EUA
A la incertesa actual per la situació a l’Orient Mitjà s’hi suma també la tensió amb els Estats Units. Segons González, les amenaces de Trump de bloquejar el comerç amb Espanya tenen un marge limitat perquè la política comercial és competència de la Unió Europea. “Podrien aparèixer barreres administratives o requisits addicionals de documentació, certificacions o etiquetatge en productes concrets si s’allargués molt el conflicte. I entenc que no ha de ser així”, sosté. A més, recorda que l’exposició de les empreses de la demarcació als EUA és també limitada.
“Individualment, es podria intentar fer, però qualsevol resposta s’hauria de negociar a escala de la Unió Europea”, apunta López.
