La literatura juvenil arriba a les parades de Sant Jordi apostant fort pel desplegament gràfic i la barreja desacomplexada de gèneres. El públic adolescent ja no es conforma amb les trames de sempre; ara devora històries on el romanticisme xoca amb criatures fantàstiques, en un llibre convertit tant en una eina de lectura com en un objecte estètic de col·lecció. Parlem d’un mercat molt viu, impulsat de ple per les xarxes socials i que, lluny d’estancar-se, marca el ritme de la indústria editorial.
El domini del “romantasy”
Si hi ha un fenomen que regna a les prestatgeries actuals és el “romantasy”, una fórmula que fa xocar l’èpica de la fantasia amb la intensitat de la novel·la romàntica. Segons expliquen les llibreteres Verònica Rincón i Antonina González de Bambú Llibreria, aquest any les criatures de la nit són les grans protagonistes: dracs, vampirs i homes llop dominen les trames més sol·licitades, com “Sang de drac” de Briar Boleyn o “Ales d’ònix” de Rebecca Yarros. Però els mons completament inventats ja comparteixen espai amb l’imperi sagnant de gladiadors i vampirs de Stacia Stark a “Los que vamos a morir”. Les llibreteres constaten que el gènere atrapa tant els adolescents, sobretot noies, com les dones joves. Un fenomen que concorda amb l’anàlisi de l’escriptor i docent terrassenc Carlos Robles sobre l’etiqueta “young adult”: una categoria teòricament juvenil que s’ha eixamplat i ja sedueix el públic adult gràcies a unes trames dinàmiques i directes. En paral·lel, es viu una revolució en el disseny editorial. Cobertes espectaculars, cantells tintats i reedicions d’aniversari, com la de “Crepuscle”, converteixen els llibres en petites obres d’art concebudes per captar l’atenció i triomfar a les xarxes socials.
Els fenòmens TikTok i “fanfiction”
Avui dia, l’èxit d’una novel·la juvenil es decideix a les pantalles dels telèfons. L’impacte de plataformes com TikTok és decisiu per a les vendes. El lligam amb el món digital explica que molts dels supervendes actuals siguin fills d’un altre fenomen a xarxes: els “fanfictions”. N’és un exemple “Alchemised”, sorgit a Internet com un idil·li alternatiu entre l’Hermione i en Draco de Harry Potter. La mateixa inèrcia digital també arrossega èxits locals com “Això no havia de passar avui”, el debut de la “bookstagrammer” catalana Ania Posada. A més, hi ha una sinergia inevitable amb el sector audiovisual que empeny els lectors cap al paper. Així s’explica el retorn a les llistes del clàssic “Cims borrascosos” arran de la darrera pel·lícula; una paradoxa, ja que aquí és el cinema qui es pren un bon grapat de llicències respecte a l’univers d’Emily Brontë.
Una diversitat imparable
Un dels trets de la literatura juvenil actual és la consolidació de les temàtiques LGTBIQ+. El pas que va obrir la novel·la gràfica “Heartstopper”, pionera a tractar amb naturalitat tant la diversitat com els problemes alimentaris, han transformat el panorama. A part de segells especialitzats com Kakao Books, el gran canvi és la transversalitat: identitats no normatives i relacions del mateix sexe s’integren ara de forma orgànica i sense etiquetes en qualsevol novel·la de fantasia o aventures, reflectint la realitat dels lectors.
L’origen de la revolució
L’efervescència ve de lluny. Víctor Garcia, de la llibreria Tres de paper, en situa el punt d’inflexió fa una dècada: “Tot va començar amb “Els jocs de la fam”. I a partir d’aquí va començar a haver un canvi potencialment sensible”. Per això, no sorprèn que l’últim lliurament de la nissaga de Suzanne Collins, “El matí de la sega”, continuï acumulant lectors aquest Sant Jordi.
