L'escriptor de Terrassa Vicenç Villatoro publica "Polonesa", una novel·la d’espies que gira al voltant de la identitat. L’escriptor es preocupa per com la veritat es pot substituir per la versemblança.
Villatoro (Terrassa, 1957) ha presentat aquest dimecres "Polonesa" (Proa). Amb la Guerra Freda, Varsòvia i una història d’espies com a embolcall, Villatoro es pregunta per què les persones som com som, si es pot escollir la identitat i quin paper hi juga la resta. L'obra torna a posar sobre la taula una preocupació habitual de l’autor, el joc de la veritat i la mentida. La història analitza com allò veritable és substituït per allò que és versemblant. “No cal que sigui veritat ara, només cal que ho sembli”, ha explicat Villatoro en roda de premsa.
La novel·la se situa en l'any 1991, quan la Guerra Freda s’ha acabat i el món ha canviat de dalt a baix. Algunes armes i alguns mercenaris de les velles guerres s’ofereixen al millor postor per a guerres futures. Un agent de la intel·ligència israeliana acut a una cita a Varsòvia —la ciutat on va néixer abans de l’Holocaust— amb un vell conegut que havia estat responsable del Pròxim Orient dins l’espionatge soviètic.
Tots dos s’han de trobar per fer negocis, per comprar i vendre. Però al mateix temps els espies veterans hauran de trobar el seu paper en aquest món nou tan diferent del d’abans. I per fer-ho hauran de decidir qui són i qui volen ser, malgrat la càrrega d’un passat que no es pot esborrar i malgrat que un espia —també en l’esfera més íntima— té sempre més d’una identitat.
Està escrita en primera persona i malgrat que pot semblar que el treball forma part del gènere d’espies, en realitat “és més una partida d’escacs que no pas una persecució de cotxes”, diu l'escriptor i periodista
El protagonista de la novel·la està “cansat” de fer d’espia, un fet que l’autor aprofita per reflexionar sobre la identitat i sobre si la resta de persones accepta quan tu la vols canviar.
En primera persona
La novel·la s’ha escrit durant 14 anys, perquè Villatoro l’ha anat “deixant i agafant”. Està escrita en primera persona i malgrat que pot semblar que el treball forma part del gènere d’espies, en realitat “és més una partida d’escacs que no pas una persecució de cotxes”.
Villatoro ha explicat que l'important de la novel·la és el tema de fons de la identitat, i no tant la història d'espies. De fet, ha dit que ha muntat una història “en un lloc i un temps” quan ja tenia un motiu de fons que volia plantejar. “Intento que les capes funcionin cadascuna per si sola”, ha afirmat.
"Un fet és bo o dolent en funció de qui l’ha fet. El més rellevant és el qui i no el què. Ens ho trobem en els titulars cada dia”, subratlla l'autor
En aquest sentit, ha explicat que la seva novel·la s’allunya d’un model hegemònic de la narrativa actual. “Part de la narrativa actual posa l’accent en el retrat del lloc i el moment. Aquesta novel·la és una altra cosa. Hi ha una circumstància que intenta estar ben escrita, però no està escrita per parlar de la Guerra Freda. Parlar de la identitat li va bé”, ha argumentat.
Villatoro ha reflexionat que la societat viu un temps de "‘hooliganització" de la vida col·lectiva: “Un fet és bo o dolent en funció de qui l’ha fet. El més rellevant és el qui i no el què. Ens ho trobem en els titulars cada dia”. Finalment, l'autor ha indicat que el repte de l’escriptura ha estat “no respondre a un motlle preconcebut” i escriure la vida d’un mentider en primera persona: “Això té certes dificultats i per a mi era un dels atractius fer-ho en primera persona”.
