Lildami ha publicat aquest divendres el seu quart disc, 'Bentornat' (Halley Records), amb el que torna al rap dels seus inicis i reivindica el folklore català. En una entrevista amb l’ACN, el terrassenc explica que la producció de l'àlbum és més orgànica i amb menys 'autotune' que en anteriors treballs, i crida a no "menystenir" la cultura catalana pel simple fet d’estar feta a casa. Entre barres i dites catalanes, canta sobre tot l’esforç que l’ha dut fins on és avui dia i deixa clar que continuarà estant en escena. "Segueixo en peu i soc inamovible com la muntanya de Montserrat", defensa, quan descriu el significat de la cançó 'Montserrat', amb la que es dirigeix a la seva mare, qui té el mateix nom.
Lildami ha signat nou cançons que formen ‘Bentornat’, la majoria produïdes per Genís Trani, dues pel Sr. Chen i una per Scotty DK. Entre elles, s’hi troben les ja estrenades ‘El camí’, amb Miki Núñez i Black Music Big Band, ‘El ball de la civada’, i ‘A contracorrent’, també amb la mateixa big band. Ara se li afegeixen ‘Bentornat, ‘Pokkibo’ -un joc de paraules amb la frase feta “poc i bo”-, ‘Si10vol’ amb Galgo Lento, ‘Montserrat’ amb Cookah P, ‘Bon vent i barca nova’ i ‘Prudenci Bars’.
“Més barres, més codis, més rap”. Així defineix Lildami el seu nou disc. El cantant expressa que vol “ben tornar” a la cultura catalana, que a vegades es menysté en favor de la de fora. “El que escoltes a fora sempre ha de 'molar' més pel simple fet que no està fet al costat teu”, lamenta, a la vegada que posa d’exemple els recurrents ‘samples’ de soul, gòspel i jazz estatunidenc del segle passat, en detriment d’aquells que provenen de la cultura pròpia.
Per aconseguir-ho, Lildami ha fet recerca de dites catalanes i les ha deixat anar al llarg de tot el disc, afegint-hi també elements culturals catalans, des de ‘Cavall Fort’ a ‘Gat i gos’, entre molts altres. El seu parer és que no es poden perdre frases i expressions tan úniques i intraduïbles com algunes que canta a ‘Bentornat’, així com tampoc es pot perdre l’essència catalana a nivell musical. “Tenim un folklore i una cultura catalana que no te l’acabes”, recorda, de la que fa una crida a treure pit.
Adaptar la tradició als temps moderns
Un dels temes que més il·lustra el sentit del disc és ‘El ball de la civada’, que recupera la clàssica cançó popular catalana per adaptar el seu significat als temps moderns. Segons Lildami, no és un tema amb aspiracions de sonar a la ràdio, però aconsegueix el seu objectiu: agafar l’oda a la feina dels pagesos catalans per traslladar-la al debat sobre la meritocràcia que es ven actualment a les xarxes socials.
Així mateix, el cantant també la descriu com una oda al seu treball al llarg de la seva carrera, en la que ha fet menció recurrentment al concepte de ‘blat’ a les seves cançons per parlar de com és guanyar-se un mateix els diners i el seu propi sou. Per a ell, ‘El ball de la civada’ és tan simple com la dansa de quan un rep la nòmina.
Sant Jordi i Montserrat
Damunt d’un cavall i canviant l’espasa per un micròfon, un dibuix de Lildami posa color a la portada del disc, feta per l’estudi barceloní Vanila. El cantant es veu com un Sant Jordi en el sentit que ha fet “missions secundàries”, al·ludint al seu pas per la televisió, la ràdio i altra música. “Ara Sant Jordi ja està, he matat el drac, i tornem a la missió principal, que és rapejar”, sintetitza.
Aquest no és l’únic pilar cultural català al que fa referència el disc. Ho és també el massís de Montserrat, que dona títol al ‘track’ 7, en el que es dirigeix a la seva mare -amb el mateix nom- per dir-li que ell està bé i treballant, fent allò que sap fer sense intentar agradar ni deure res a ningú. Per altra banda, la barra permet defensar que segueix “en peu” i “inamovible com la muntanya de Montserrat” al sector musical.
Falta de normalització
Tot i que Lildami creu que les seves cançons no tenen a priori una càrrega política activa, el raper defensa la llengua i intenta fer-ho en cada ocasió que pot. “Per desgràcia, el simple fet de cantar en català avui dia és una forma de fer política, encara que potser no hauria de ser així, i potser aquí és el que falta de la normalització”, apunta.
Segons Lildami, queda feina per fer quan la gent diu que la música en català no “mola”. Per a ell, la batalla és aconseguir que no s’englobi tota la música en català en un sol gènere, tot i que la veu molt difícil de guanyar, i posa d’exemple que Lluís Llach i Mushkaa no es poden posar al mateix sac.
Primer any amb banda musical
‘Bentornat’ es presentarà el 9 de maig a la Sala Rasa 64 de Terrassa i, per primer any, els concerts comptaran amb una banda, cosa que només havia passat en un parell d’actuacions. Com que l’enregistrament és “megaòrganic”, Lildami vol veure fins on pot traslladar el seu so al directe, a través d’un híbrid entre banda i electrònica.
A més, hi haurà col·laboracions, més enllà de les presents al disc. El 17 de maig “bentornarà” al festival Maleducats, impulsat per ell mateix, aquesta vegada amb la nova ubicació del Parc del Fòrum de Barcelona.
