Més de 500 bandes formen part del llibre “Història i poder del mètal català”, una obra que recull quaranta anys de recorregut per un gènere sovint menyspreat. Aquest dimarts es presenta a Terrassa un volum que inclou una desena de bandes terrassenques. El convidat serà Jordi Urbano, cantant de Vrademargk.
El número 73 de la revista “Metal Hammer”, el desembre del 1993, els va definir com “el més semblant a Judas Priest en la zona est del país”. Ells eren Capdetrons, pioners del rock dur en llengua catalana. La banda de Xavi Carnicé, Carles Compte, Xavier Moncaujussà, Toni Grau i Pep Castilla és una de la desena de grups de Terrassa inclosos en “Història i poder del mètal català”, un llibre que recopila i reivindica el rock dur, el heavy rock, el mètal i els seus derivats, en llengua catalana. La biblioteca del districte 5 acollirà aquest dimarts, 9 de setembre, la presentació del llibre a Terrassa, amb la presència de dos dels tres autors: Dani Morell i Dani Farrús. No hi serà el tercer, Eduard Cremades. En cada presentació arreu de Catalunya compten amb algú relacionat amb el mètal en la població en qüestió. En aquest cas serà Jordi Urbano, cantant de Vrademargk.
- Els autors del llibre dediquen un espai ampli a Vidres a la Sang
Al volum, editat per Enderrock Llibres, no hi són bandes que, especialment pel seu caràcter pioner, van deixar empremta a Terrassa, com ADN o Los Jinetes del Tiempo, als anys vuitanta del segle XX. Per què no hi figuren? Segurament aquesta serà d’una de les preguntes que algú plantejarà a la presentació d’aquest dimarts, però segurament la resposta al·ludirà al fet que l’obra se situa en una nissaga de llibres que han abordat artistes o grups d’altres gèneres i amb un títol semblant. Una altra explicació: la delimitació a la llengua utilitzada (sempre o, almenys, amb un tema enregistrat en català) permetia acotar la xifra de referències. En cas contrari, el nombre podia disparar-se fins a milers. Sigui com sigui, al llibre són els que hi són: Capdetrons, però també Vidres a la Sang, Vrademargk, Encadenats, Forja, Iron Kanain, Maleït, l’Òstia del Segle o Pa de Ral.
Més de 1.200 discos
“L’escena de la música mètal en llengua catalana és una de les més actives, però també més invisibilitzades, del nostre país. Des de l’any 1985 s’han publicat més de 1.200 discos de mètal amb temes en català, a càrrec de més de 500 artistes (bandes)”, exposa la presentació del llibre. Els autors “proposen un recorregut per la història del mètal i el seu entorn a través dels artistes més destacats, amb una atenció especial a la presència de les dones en el gènere i a les reivindicacions polítiques i socials”, a més de posar de manifest els projectes més emergents.
La biblioteca del districte 5 acollirà aquest dimarts, 9 de setembre, la presentació del llibre a Terrassa, amb la presència de dos dels tres autors: Dani Morell i Dani Farrús. No hi serà el tercer, Eduard Cremades
Vrademargk és una banda terrassenca de “death-metal” amb 22 anys d’activitat, formada per Rafa Ruiz (guitarra), Germán Padierna (baix), Manel Rodríguez (bateria) i Jordi Urbano (veu). L’any 2003, després d’un sopar, els integrants del grup que aleshores es deia Tsunami van decidir triar un nom original per a la banda. Algú va començar posant la “V” i s’hi van afegir lletres fins a formar una designació complexa, però ja assentada: “En l’àmbit català ja ens coneix la gent”, diu Jordi Urbano, encarregat de presentar aquest dimarts “Història i poder del mètal català”, una obra que, segons el cantant, “està creant una gran germanor dins l’underground, així com una repercussió inesperada”.
Vrademargk practica un “death-metal” melòdic que beu especialment” del “death-metal” suec de finals dels anys 90”. Consideren que han aconseguit un so propi, reconegut pels seguidors del gènere. Urbano no va triar el mètal. Assegura que el mètal el va triar a ell, el va atrapar amb les seves urpes quan va escoltar Sepultura i Obituary, i ja no va haver-hi marxa enrere, sinó una febre “de la qual no pots sortir, que et porta a la necessitat de crear”.
- Jordi Urbano, membre de la banda Vrademargk
- Alberto Tallón
Veure el seu nom en aquesta mena d’enciclopèdia metàl·lica és “com un reconeixement humil; com si ens diguessin que deixem algun llegat en aquest món”. El món d’un gènere “caracteritzat per una germanor que no he vist en uns altres. A banda dels estereotips, la gent del mètal és molt respectuosa”. L’aspecte diferencial amb altres països és la importància i la transcendència d’un moviment que a mig món és “molt més respectat”. Aquí “seria impensable que un grup de mètal fos el representant a Eurovisió. Ha faltat cultura musical i consideració social bàsica. A molta gent li esclata el cervell quan escolta música fora de la ‘normalitat’”. A Terrassa, diu, l’escena ha envellit, però Urbano es mostra esperançat en l’aparició de saba nova que substitueixi a poc a poc “als pesats que encara seguim aquí”.
Els grups inclosos
A més de Capdetrons, “Història i poder del mètal català” inclou una desena de bandes originàries de Terrassa. Un dels grups és Encadenats. Un altre, Forja. Més: Iron Kanain, Krápula, [Kràter], Maleït, L’Òstia del Segle, Pa de Ral, Vrademargk i, per descomptat, Vidres de Sang. El llibre dedica una part important del text a aquesta banda de culte, fundada l’any 2002, i amb el nom inspirat en l’obra de Miquel Martí i Pol. La banda de dur lirisme defineix la seva música com a “veritable negre metall mort”. El llibre considera Vidres a la Sang “un dels grups bandera de l’escena del mètal extrem a Catalunya”. També hi són Resquici, conjunt d'Ullastrell, i Equi i Zikuta, bandes nascudes al Vallès Occidental.
