Potser no va ser tanta gent com la que, pel que sembla, havia corregut davant dels grisos, però Déu-n'hi-do la gent que havia coincidit (o deia haver coincidit) "amb el Robe d'Extremoduro" a Terrassa. Aquest dimecres ha recorregut els quatre punts cardinals del rock la notícia de la mort de l'extremeny Roberto Iniesta Ojea als 63 anys i no han estat pocs els egarencs que han recordat les correries del Robe a Terrassa a principis dels anys 90. Perquè va viure durant un temps a Rubí, perquè va tocar a la nostra ciutat, perquè freqüentava bars terrassencs.
Part del concert que Extremoduro va oferir a la sala H20, a la plaça Catalunya, es pot escoltar (d'aquella manera) perquè algú en va penjar alguns temes a YouTube. Aquell, el del 14 de desembre de 1991, va ser un recital (diguem-ne) accidentat, que va començar tard (com a mínim, una hora, rememoren alguns parroquians) i en el qual el Robe, al costat de la seva primera formació, va repartir guantades d'aquell punk de vísceres i carrerons que conreava. Va demanar un whisky abans d'emprendre "una altra cançó del segon disc", es va cagar "en el Cinquè Centenari i el segon mil·lenni" i la banda va escometre "Arrebato" després que el Robe l'hagués de buscar en la llista perquè no recordava quin tema tocava en aquell moment, segons confessió pròpia.
Al concert de Nekrofilia
Era un altre Robe, el que després va viure a Rubí i d'allà va extreure músics per reformular Extremoduro; el que, en un concert de la banda terrassenca Nekrofilia amb Reincidentes a Babel 13 entrava i sortia dels camerinos "sense dir ase ni bèstia", amb les parades de degustació líquida amb els sevillans, com recorden testimonis del moment.
Era el Robe que a la contraportada de ""¿Dónde están mis amigos?", disc enregistrat el 1993, va especificar que l'àlbum havia estat "fet a Rubí, Extremadura". El que després es va mudar a Bilbao i va polir el seu estil caminant cap a la poesia crua que mossegava la terra. Que aquesta li sigui lleu.
