L’arquitecte coreà Seung H. Sang deia que el registre i el relat de les nostres vides estan escrits sobre la terra. Partint d’aquesta base, Joan Fontcuberta i Sylvie Bussières han conceptualitzat “Landscript. L’esbós i la pell”. Una exposició inaugurada dissabte a Amics de les Arts i que es podrà veure fins al 29 de maig.
I si bé “Landscript” reflexiona sobre com llegir el paisatge natural (amb les seves pròpies marques, estrats i registres temporals), cadascú ho fa amb un enfocament diferent.
Bussières ha optat pel dibuix damunt la fotografia, a la seva sèrie “Males Herbes”. Inicialment, són imatges de la natura a l’entorn verd de la Roca del Vallès (on la parella viu). Unes fotografies en contrallum, oferint un efecte molt contrastat i amb una gran heterogeneïtat de línies.
Posteriorment, l’artista dibuixava amb grafit sobre la foto, emfatitzant les línies i sovint deixant la foto quasi amagada. Són, doncs, similars a les empremtes dactilars humanes, les línies als palmells de les mans... Perquè la memòria del passat roman impresa.
Paisatges dels Alps
Pel que fa a Fontcoberta, ha optat per treballar amb arxius d’imatges malmeses: a causa del pas del temps, a la humitat, a la floridura... Com uns paisatges dels Alps, de principis de segle XX, que a causa d’unes inundacions, s’han conservat d’aquella manera fins als nostres dies. De fet, les fotos físiques experimentava uns processos químics que les afecten. “O sigui, nous organismes es mengen físicament la foto, la van malmetent. Així que inicialment la foto reflectia el paisatge dels Alps (la imatge fossilitzada), però amb els anys, els microorganismes tenen vida i van envellint la foto, menjant-se la imatge original. O sigui: Els microorganismes devoraven la memòria que contenia. La memòria es perd, quan la foto torna amnèsica”, reflexiona Fontcoberta en veu alta.
En l'aspecte tècnic, tot seguit emprava un microscopi electrònic per retratar aquests microorganismes, contraposant a les textures dels negatius originals.
A més a més, aquesta exposició també vol entrellaçar-se amb el canvi de paradigma digital.
“Aquestes fotos venen a ser els últims reductes -les runes- de la fotografia tal com l’hem conegut. Avui dia els nanos no saben que és un negatiu. Avui es fa d’una altra manera”, sosté Fontcuberta.
“Així que l’exposició és una forma d’acomiadament, un adeu. Però també una manera de donar-li la benvinguda a la foto digital i la intel·ligència artificial, que estan suplantant els codis fotogràfics vigents fins ara. O sigui, es tanca una porta, però obrir-ne una altra: Arriben les imatges algorítmiques, creades per la computació, que no pas per la llum”, remata Fontcuberta com una clausura.
