Una trucada: “L’alcalde vol parlar amb tu”. “Ara?” “Sí”. “Ets la pregonera d’aquest any”, li diu. “Molta gent es mereix aquest honor, però m’han triat a mi. I penso aprofitar-ho!”, afirma la presidenta del Bitxo del Torrent Mitger, Montse Alcaraz.
Fa un any, en una informació especial sobre la Festa Major, el Diari de Terrassa va publicar un reportatge sobre els relleus generacionals a la cultura popular. En un dels apartats va ajuntar Edgar Sarabia, un nen de 10 anys, un “bitxaire”, amb Montse Alcaraz, presidenta del Bitxo del Torrent Mitger. Qui anava a dir a la Montse que, gairebé 365 dies després, tornaria a sortir a les pàgines d’aquest mitjà com a una de les protagonistes principals del repartiment de la Festa Major de Terrassa. La presidenta de la colla de foc de Poble Nou-Zona Esportiva és la pregonera del 2026. ”És un honor. Estic una mica nerviosa”, diu aquesta dona de 60 anys que va entrar al Bitxo en fa 40 i que aquest divendres s’adreçarà als terrassencs des del balcó consistorial. “El vestit que portaré és una sorpresa”, avisa aquesta mare de dos fills (Laura, 29 anys; Víctor, 26), mestra recentment jubilada i guitarrista i baixista del grup de folk Se’n Fa Una.
L'entrevista
Tens el pregó preparat? L’he escrit unes deu vegades. Crec que tindré enllestida la versió definitiva uns cinc minuts abans de l’acte. O potser quan l’imprimeixi. “Un altre cop estàs amb el pregó?”, em diu el Pere (el seu company).
Avança alguna cosa del discurs... No puc avançar gaire cosa, però sobretot parlaré dels aspectes de la vida que més m’agraden i de la seva relació amb Terrassa i la Festa Major. I al·ludiré a la música, que per a mi és la festa mateixa. Sense música no hi ha festa.
I què més? Vull parlar també de la llengua. I de la importància del paper de les dones. Vull recordar moltes dones que han fet les coses molt bé.
Com et vas assabentar de la decisió de l’alcalde de fer-te pregonera? Em trobava a la piscina. Tenia el barnús posat. Vaig rebre una trucada al mòbil. Em deien que era de part de l’alcalde, que estava a punt de posar-se al telèfon. Jo pensava que la trucada tenia a veure amb la Festa Major del barri, que se celebrava aquell cap de setmana. “No pot ser d’aquí a uns cinc minuts?”, vaig preguntar. No, havia de ser en aquell moment. S’hi va posar Jordi Ballart: “Ets la pregonera de la Festa Major de Terrassa”. Vaig somriure d’orella a orella. Estava molt contenta, molt emocionada, però també nerviosa. Pensava: “Com li dic al Pere?”. Va ser molt flipant.
"En el meu cas, com a mestra, la cultura popular també ha estat una eina educativa i d’integració"
Com ho portes ara? Encara estic en un núvol, i no sols per l’honor de la designació. Em sento molt estimada. Vaig a comprar el pa i em fan comentaris! A la Festa Major de l’Antic Poble de Sant Pere, on vaig tocar amb Se’n Fa Una, se m’acostaven persones que no coneixia de res per dir-me que estaven molt contentes amb la notícia. I famílies d’alumnes, també. És molt bonic, tot plegat.
Ja saps les raons per a la resolució de l’alcalde? Ho he rumiat molt, però no ho sé del tot... Ara que s’han aprovat els nous protocols de la Festa Major, potser l’Ajuntament volia designar una pregonera que hagués format part de l’anterior revisió, la del 2009. Potser li ho volien donar a una veu femenina i a una entitat de barri. Molta gent es mereix aquest honor, però m’han triat a mi. I penso aprofitar-ho! De la colla aniran tots. També músics, la gent d’El Porronet... I mestres. Són molts anys treballant a l’escola.
“Molta gent es mereix aquest honor, però m’han triat a mi. I penso aprofitar-ho!”
Et vas jubilar al novembre. ¿T’has acostumat a la nova vida? Estic tranquil·la, contenta, però trobo a faltar algunes coses, sobretot el relacionat amb el Carnestoltes, Sant Jordi o el Nadal. Al dia a dia, però, ja no donava més. Em mancava la paciència i l’empenta dels mestres joves. I en l’aspecte tecnològic hi ha hagut molts canvis. Et recicles, però jo no hi crec gaire. Soc més de fer murals amb retoladors. Treballava a l’Escola Roc Alabern. És un centre de màxima complexitat. I és meravellós, però l’han de cuidar molt però no caure en els errors que van provocar el tancament del Germans Amat, el predecessor.
"He escrit el pregó deu vegades. Crec que el tindré enllestit uns cinc minuts abans de l’acte"
Què significa per a tu la cultura popular? Moltes coses. En el meu cas, com a mestra, ha estat una eina educativa i d’integració. L’he fet servir a l’escola: els balls de bastons, l’Estapera a Sant Jordi, hem explicat la llegenda del Drac... La meva escola tenia moltes persones immigrants i volia que els infants sabessin què és Terrassa. Això crea una mena d’identitat local i a l’alumnat li agrada. És una bona forma d’entrar en la nostra cultura i la nostra llengua. Hem d’explicar què es balla aquí. I que el Drac baixa de Sant Llorenç.
Com és la pregonera del 2026? Intento ser agradable, estar al costat de la gent, ser divertida, anar amb els amics. Abans era més farandulera, però els anys pesen. Fins i tot amb el Bitxo surto menys i em dedico més a tasques organitzatives. Ara, a vegades, tinc moltes ganes d’arribar a casa.
