Gala internacional de dansa: Coreografies del clàssic, neoclàssic i dansa espanyola i flamenca
LaFACT. 8-12-2025
Intèrprets: Evgenia Obraztsova (Teatre Bolxoi), David Motta (Staatsballett Berlín), Ksenia Ovsyanick (English National Ballet), Luce Bron (Cia. Elephant in the black Box), Jean-Philippe Dury (Cia. Elephant in the black Box de Madrid), Mariavittoria Muscettola (CND d’Espanya), Cristo Vivancos (Cia. Vivancos) i el premiat ballarí de flamenc Jesús Carmona
La majoria de les gales internacionals de dansa de La Factoria Cultural de Terrassa són temàtiques i posen l’accent en el clàssic. En aquesta ocasió, la gran cita va reunir més estils i va incorporar el contemporani i el flamenc. La proposta, suggeridora, va complaure el públic que, en la sessió del dissabte (també n’hi havia una segona el diumenge), va acomiadar l’elenc d’estrelles amb molt d’entusiasme.
La iniciativa de reunir primeres figures en un mateix escenari satisfà els amants de la dansa perquè cada coreografia és una expectativa i un gaudi. El programa contenia duets de somni, però si hem de triar els moments més rellevants i de major impacte ens quedem amb els solos de Mariavittoria Muscettola a “Carmen”, de Ksenia Ovsyanick a “Limilight”, i de Jesús Carmona a “De hueso y piedra” i “Paquera mix”, un fragment de l’exitós espectacle “Baile de bestias”.
Quina meravella! Tots tres van defensar les creacions amb una tècnica perfecta i qualitat expressiva. Mariavittoria, en el “pas a dos” de l’obra de Bizet, que just compleix cent cinquanta anys de la seva estrena i de la mort del compositor francès, va seduir amb una “Carmen” plena de dramatisme i sensualitat. Per la seva banda, Ksenia ens va fer partícips del seu joc subtil, provocador i també molt sensual a ritme de tango.
I què dir del premiat ballarí català de flamenc Jesús Carmona? Doncs que va ser una festa pels sentits. Carmona ens va deixar, de nou, en un estat emotiu, gairebé hipnòtic, amb el braceig de braços i mans surant a l’aire, amb el del seu cos, giravoltant i fent-se fonedís, i sobretot amb la rítmica sonoritat, que ascendia i descendia, a través del moviment dels seus peus en trepitjar el terra de l’escenari. El ballarí va demostrar que domina el ball flamenc i que el mateix es pot renovar sense perdre els seus orígens.
La gala, a més d’aquests moments especials, va oferir coreografies que formen part del mític repertori clàssic i neoclàssic. Mariavittoria Muscettola va commoure interpretant els darrers segons agònics de “La mort del cigne”, mentre que el duet format per Ksenia Ovsyanick i Cristo Vivancos van comunicar el romanticisme i el lirisme esperat, sobretot ella, amb el “pas a dos” del “Cigne blanc”. També vàrem gaudir amb la parella Evgenia Obraztsova i David Motta. Primer amb l’“Adagio” de “Giselle” i després amb el “pas a dos” de “La bella dorment”. En aquestes peces, Evgenia es va mostrar gràcil, virtuosa, elegant i delicada.
El ballarí Jean-Philippe Dury ens va portar la dansa d’autor d’estil contemporani amb “Cel black days” i “The object” (aquesta última acompanyat del pianista Carlos Bianchini en directe). Les dues obres van convidar a fer un viatge poètic per la dansa i la música. La segona peça, “The object” va ser més conceptual i visual que la primera. En aquesta, ballarí i pianista interactuen en l’escenari amb un gran llençol de color daurat, configurant moments d’imatges sonores i plàstiques molt atractives.
La gala d’estrelles d’aquesta 42a temporada del 2025 va ser única, com sempre, perquè com dèiem al principi un esdeveniment així representa una gran oportunitat. Poder veure i admirar solistes d’aquest nivell en un espectacle el mateix dia és un regal. Benvingudes les gales!
