Pioners de la nova fotografia a Terrassa: "Van ser independents d'anteriors herències"

Els subtítols, en aquest cas, no resulten de natural ociós, sinó que serveixen per a allò que han de servir, en general, els subtítols; tenen un ànim aclaridor de l’objectiu. “Fotografia Creativa (1973-1982)”, n’és un. “Canvi de paradigma”, n’és un altre. A la Sala Cúpula d’Amics de les Arts s’ha obert l’exposició (ara sí, el títol) “Inicis de la fotografia contemporània a Terrassa”, meitat recorregut meitat homenatge als pioners de la transformació fotogràfica a casa nostra. Ha estat comissariada per Samuel Garrofé, membre de Taller Fotogràfic, entitat que finança una mostra que romandrà a la Sala Cúpula fins el 27 de febrer. 

“A finals del franquisme, Espanya es troba en un moment social, cultural i polític de canvis. El sector fotogràfic iniciarà la recuperació del temps perdut fins aleshores”, afirma Garrofé per introduir una exposició que es complementa (o ella n’és la tributària) amb un llibre-dossier la presentació del qual es realitzarà el 30 de gener a la Sala Morera.

“A principis de la dècada dels anys 70, tota una nova generació de fotògrafs van reivindicar la fotografia com un art autònom i van treballar perquè fos inclosa com a gènere artístic en el normalitzat sistema de l’art”, explica el comissari de la mostra. La producció d’aquests fotògrafs, diu, “va ser independent d’anteriors herències, lliure creativament i divulgada a través de les galeries d’art, uns canals diferents dels que se seguien habitualment per la fotografia aplicada, el reporterisme gràfic, la publicitat, la il·lustració editorial o els cercles de la fotografia amateur”.
Garrofé recupera un comentari de l’historiador de la fotografia Juan Naranjo Niño detallant aquell fenomen. La fotografia de creació d’aquells anys “va tornar a tenir una gran presència en l’esfera artística, formava part dels debats, hi hagué un augment notable de la seva visibilitat en revistes com ara ‘ArtForum’, ‘Art in America’, ‘Flash Art’ o ‘The Print Collector’s Newsletter’, que van incloure la fotografia en les seves propostes”.

Galeries importants com la Leo Castelli o la Marlborough Gallery van començar a exposar també l’obra de joves fotògrafs i la de creadors històrics, seguint així la línia iniciada per museus generalistes com el Museu d’Art Modern de Nova York. Es van obrir galeries fotogràfiques com la Witkin Gallery (Nova York, 1969), i empreses com Sotheby’s, Christie’s i Swann Galleries van començar a organitzar subhastes fotogràfiques a Nova York i Londres. “Es van crear els primers museus fotogràfics, com el Nicéphore Niépce a la ciutat francesa de Chalon-sur-Saône, el 1972, i van néixer festivals fotogràfics internacionals, com les Rencontres de la Photographie d’Arles el 1971”. En paraules de Garrofé, “els anys 70 van ser una època sorprenent en comparació amb els 60, que van ser més previsibles, tot i la seva importància”. Noves propostes artístiques, com l’art conceptual o les noves tendències fotogràfiques produïdes durant aquesta dècada, van aparèixer alhora a Nova York, Londres i París, però també a Barcelona i a Arlés.

Amb el dossier, el comissari de l’exposició ha volgut recuperar el treball i el recorregut de fotògrafs i institucions que, fa mig segle o més, “van participar des de Terrassa en la consolidació de la fotografia contemporània catalana” en un moment cabdal per a la creació fotogràfica a Catalunya. “No he volgut fer un treball exhaustiu ni he tingut interès d’historiar, sinó que he remenat calaixos i arxius i he recuperat dades a cop de documentació per poder proposar un traçat només legitimat per la meva pròpia experiència viscuda durant aquells anys”, adverteix el fotògraf que va descobrir la Galeria Spectrum en un dels seus viatges a Barcelona amb el Tren Granota. Aquella galeria, inaugurada l’any 1973, va ser la primera de caire comercial especialitzada en fotografia de creació d’Espanya i una de les primeres d’Europa”. Després, l’any 1976, Garrofé va presentar les seves fotografies a Amics de les Arts de Terrassa, “una entitat que va acollir tota una nova generació de fotògrafs nascuts els anys 50 i que van ser actius durant aquella època”.

La mateixa institució, 50 anys després, tanca el cercle i acull un resum d’aquells nou anys de revolució conceptual.

Un recorregut

L’exposició, amb treballs dels artistes Francesc Abad i Roc Alabern, inclou 17 pòsters i dues vitrines amb cartes, fullets, tríptics i altres objectes. El propòsit és oferir una mirada sobre l’aportació local a aquell moviment els promotors del qual van encunyar l’expressió “fotografia creativa” per diferenciar les seves produccions de les de la fotografia aplicada, la publicitat, la il·lustració o el reporterisme gràfic, segons explica Samuel Garrofé en el dossier. El cartell del film “Shirley Temple Story”, d’Antoni Padrós, conviu en les parets de la sala amb un autoretrat del mateix Samuel Garrofé o una portada de la revista “Nueva Lente”.