S'aprecia un misteri de vincle no buscat entre els quatre, el satèl·lit d'influxos i la pujada de les mars. A Spotify salten per simpatia algorítmica amb la banda Marea, que no és mala cosa. "Som quatre, cadascú amb la seva història, amb un aspecte personal, amb uns gustos, però junts en aquest projecte", diuen. Són 4 Lunas, són de Terrassa, han llançat ja un parell de temes a plataformes i s'estan obrint camí en l'escena local i catalana amb un rock que beu de diverses fonts i llunes. El 22 de novembre tocaran a la sala Cobá, al carrer de les Cosidores.
Cada lluna ha picat pedra, molta, de manera individual i col·lectiva. María Latorre (45 anys) és la veu d'aquesta banda en la qual Guillermo Carreta (59) toca la guitarra (canta, també) i Luis Pérez (47), el baix, amb Daniel Rubio a càrrec de les baquetes en la bateria. El Guillermo va néixer a Cornellà de Llobregat, on va tocar amb Samarkanda, però resideix a Terrassa des del 1987 i alterna la seva participació a 4 Lunas amb el treball en altres bandes. El Luis ha estat amb la María a dos grups, Mar Amargo i Los Colegas de S.
La María també ho dona tot: "Penso que aquell concert pot ser l'últim concert. Mai se sap. Sempre té haver-hi alguna cosa que et remogui per dins, en la boca de l'estómac. Si no és així, millor deixar-ho"
Es van conèixer per aquelles casualitats de la vida i del rock, "intentant muntar una banda de mètal extrem". Corria el 2018. Va arribar un guitarra, va marxar, la María es va unir al grup al qual va arribar a prova, el primer bateria va deixar el conjunt durant la crisi sanitària de la pandèmia i després les llunes es van anar emmotllant amb l'argamassa del Luis. "Ell ens va unir. Tots vam menjar en el mateix plat com a persones. La personalitat de cadascú influeix molt perquè això tiri endavant", explica el Guillermo mentre els seus companys assenteixen amb un somriure, fins i tot quan arriba el moment moltes vegades espinós de l'etiqueta. En quin estil es pot situar a 4 Lunas? "Fem un rock amb diverses influències, a vegades blues, a vegades amb més duresa, un hard rock que pot fregar el heavy mètal", resumeix el Lluís.
L'estructura
El Guillermo es troba al darrere de la majoria de les lletres, "encara que la Maria s'està animant també a compondre-les", apunta el guitarrista. "Quan tinc una cançó en la ment, en faig l'estructura i haig de quedar amb la Maria per treure la lletra. Amb el Luis fem els arranjaments, perquè té molta idea musical. I el Dani aporta moltes coses", afegeix.
Els intèrprets de "Reflejos" i "En tu ciudad", dos dels quatre temes ja enregistrats, projecten participar en concursos "fins i tot fora de Catalunya" per seguir avançant en aquesta passió llunàtica a la qual dediquen molt de temps per una raó tan simple com a vegades misteriosa: "Per amor a la música". La declaració, no obstant això, no està exempta de reivindicació: "Hem de conscienciar la gent que la música no és gratis, que al darrere hi ha molta feina. S'ha de donar suport al directe. Hi ha moltes bandes de tribut però no es dona suport a aquells que fem música nova", destaca el guitarrista. "Nosaltres ens animem els uns als altres. Volem veure el costat bo de tot plegat", assenyala.
Amb "A la teva ciutat", difosa el 10 d'octubre, volien posar l'accent en que "no importa on visquis; sempre acabaràs en un cercle semblant al que tenies", afirma el Guillermo abans de sentenciar, des de la seva lluna: "El rock sempre estarà de moda"
"Reflejos", primer tema, llançat al setembre, va obtenir "una bona acollida, de 600 audicions, una xifra òptima tenint en compte qu ningú ens coneixia". Per a aquests rockers, l'essència del grup, del seu caràcter col·lectiu, s'aprecia en el directe: "Som com se'ns veu. És una sensació increïble observar la gent ballar amb la teva música", diu Luis Pérez. "Val la pena l'esforç quan t'escolten i gaudeixen amb la teva música com gaudeixes tu en tocar-la", agrega el Guillermo, que no es cura d'aquest tràngol de tensió previ a un recital: "Cada concert és diferent i surto a l'escenari tan nerviós com la primera vegada, però amb dos acords se'm passa". La María també ho dona tot: "Penso que aquell concert pot ser l'últim concert. Mai se sap. Sempre ha d'haver-hi alguna cosa que et remogui per dins, en la boca de l'estómac. Si no és així, millor deixar-ho".
La música salvadora
Al Luis, el baix elèctric li va arribar "de rebot" fa molts anys, quan un dels seus germans li va cedir aquest instrument després de la insistència d'un cosí i deixant clar que el Luis no aprendria a tocar aquell instrument. Però va aprendre. "I el meu germà em va ajudar amb la música, que consti", subratlla el Luis. El Guillermo va començar de petit amb una guitarra espanyola a la qual va substituir les cordes originals per altres d'acer i niló. Tarambana, caminava pel costat ombrívol quan es va enganxar a la música salvadora. La María cantava quan era petita, però no li feien cas. Va estudiar disseny gràfic, però la seva lluna trucava a la porta: "Vaig conèixer el Luis, vam passar per Mar Amargo i he passat per diverses bandes. Soc molt eclèctica en els gustos: m'agraden des de Silvia Pérez Cruz a Etha James, passant per Journey o cantants dels 80. O els Derby Motoreta’s Burrito Kachimba".
En les pròximes hores, 4 Lunas pujarà la seva tercera cançó. En l'anterior, "En tu ciudad", difosa el 10 d'octubre, volien posar l'accent en que "no importa on visquis; sempre acabaràs en un cercle semblant al que tenies", afirma el Guillermo abans de sentenciar, des de la seva lluna: "El rock sempre estarà de moda".
