Terrassa recorda el cantant folk i animador infantil Xesco Boix amb una exposició al Centre Cultural El Social que repassa l’activitat d’aquest pioner de l’educació en el lleure nascut el 1946 i mort als 38 anys.
Els germans Burgaya hi van cantar. A la sala no s’hi cabia. L’exposició “Xesco Boix encara canta!”, dedicada al recordat animador i cantant folk, arriba a Terrassa, al Centre Cultural El Social, de la mà d’Òmnium Cultural. Va ser inaugurada aquest dissabte passat i conté un apartat específic de la relació fecunda del Xesco amb Terrassa.
Pioner de l’animació i el folk, recuperador de cançons dels seus pares i avis, també va adaptar al català peces d’arreu. Amb ell revivia “El gripau blau”, i el Joan Petit ballava, i Puff era un drac màgic (vivia al fons del mar). Els organitzadors recalquen que la mostra no sols resulta útil per conèixer “una figura clau de la cultura catalana”, sino per viure “una experiència educativa que connecta música, paraula i valors”, doncs el Xesco va convertir la cançó popular i la narració oral en eines educatives. “El seu llegat és una manera d’educar des de l’alegria, la participació i el compromís amb un món millor, un missatge que avui continua plenament vigent”, agrega Òmnium.
El cantant Xesco Boix va viure durant un any a Terrassa, acollit per la família Comas
“El Xesco tenia un gran cor. Cantava i ens convidava a cantar. Atrets pel seu tarannà, totes i tots cantàvem, a cor obert. Vam aprendre moltes cançons que després nosaltres també hem ensenyat i cantat. Diuen que Xesco encara està viu. El seu saber continua dins nostre”, deixava dit Cesc Serrat, mentre que Jaume Valls donava les gràcies al cantant tot recordant que “veníem d’un llarg silenci” i el Xesco els feia “cantar de cor” i aquells migdies de juliol de les escoles d’estiu oblidaven la calor “enlairant les veus, joiosos”. Sebastià Miralda no va coincidir en cap actuació amb el Xesco en l’època de monitor, però sí que recordava “fer servir cançons en algunes activitats”. Montse Maldonado rememora “com si fos ara” aquells migdies a l’Escola d’Estiu.
De manera desinteressada
La llum i la màgia de les cançons de Boix “encara ens abracen a petits i grans omplint-nos de records i emocions, de senzillesa, esperança i bondat”, segons Josep Oliveras. L’any 1977, en Xesco visitava de tant en tant l’Escola de Magisteri de Sant Cugat “, per compartir, de manera desinteressada, les seves cançons”, explicava Josep Pitu. “Aquelles tardes de primavera cantàvem a la gespa del jardí, amb les magnífiques vistes del Monestir com a teló de fons”, afegia. Glòria Majó subratllava “la motivació, l’entusiasme, l’alegria vital i l’energia” de l’autor per crear màgia al voltant de cançons i danses compartides. “Tot això va ser possible gràcies a Xesco Boix i a la seva veu inconfunsible”, agregava Glòria Majó.
- La mostra romandrà al centre El Social fins el 28 de febrer
- Lluís Clotet
“Quan penso en les escoles d’estiu de Rosa Sensat amb les cantarelles i els contes, amb la seva empatia per arrossegar canalla de totes les edats, em surt un somriure d’agraïment pet tota la feina feta, que és molta”, apuntava Montse Freixa. Les apel·lacions directes a l’animador van ser constants, com si encara cantés, guitarra en mà. “Xesco, cantarem una cançó, en cantarem 140, en cantarem un milió. Perquè, com deies: cantant, el cor farem més ample”, reblava Miqui Giménez.
El Xesco, nascut a Barcelona l’any 1946, va viure un any a Terrassa, acollit per la família Comas i necessitat d’un canvi d’aires per lluitar contra una malaltia mental. Tenia 38 anys quan, el 21 de juliol del 1984, va morir, atropellat per un tren a Malgrat de Mar. Teresa Casanovas no oblidarà mai aquell dia. “Aquell estiu estava fent una ruta de GR amb la meva parella. En arribar a Solsona, en seure a sopar en un bar, ens vam assabentar. Aleshores érem joves monitors d’esplai que cantàvem les seves cançons a les sortides. Havíem vist cantar el Xesco moltes vegades. Ell ens delectava sempre amb el seu estil personal d’animació i de fer participar el públic. Arreu aplegava petits i grans. Triava cançons molt boniques plenes de tendresa”.
- Xesco Boix, en una actuació al parc de Sant Jordi
- Òmnium
Havia format part del Grup de Folk, on va aportar adaptacions de temes nord-americans amb els quals s’havia familiaritzat quan estudiava als Estats Units. Després es va dedicar a l’animació, primer amb Ara Va de Bo i més tard, en solitari. Es va coordinar amb altres animadors a través d’Els Cinc Dits d’Una Mà. Terrassa era com casa seva i ara li ret homenatge amb una exposició que deixa clar que Xesco Boix encara canta. Ahir hauria fet 80 anys.
Cloenda sonada
La mostra romandrà oberta a la sala d’exposicions del centre El Social, al carrer de la Font Vella, fins el 28 de febrer, tots els dissabtes de 17 a 20 hores i, entre setmana, de dimecres a divendres de 17 a 19 hores. Les escoles hi estan “especialment convidades”, indica l’organització, “per reviure, amb música i històries en directe, el llegat de Xesco Boix”. Els impulsors de la iniciativa compten amb animadors i contistes que posen veu als temes i narracions que explicava l’artista. Això sí, caldrà concertar una cita prèvia. La cloenda, el 28 de febrer a les 16.30, inclourà actuacions d’animadors i presència de diversos esplais.
