Quins carrers de Terrassa estan dedicats al cinema?

El mes d’octubre del 2017, Terrassa va rebre la distinció de la UNESCO com a Ciutat Creativa del Cinema, la primera d’Espanya en aquest grup format per 30 poblacions a tot el món. Però, com es tradueix aquesta consideració en el nomenclàtor local? Un ram de carrers i places estan dedicades al setè art a Terrassa, amb preponderància de figures de l’amateurisme en el que pertoca als noms estrictament terrassencs. És el cas d’Agustí Fabra o el de Gabriel Querol. A Terrassa hi ha més de 1.300 espais urbans registrats, dels quals uns 830 són carrers. Els dedicats al món del cinema no arriben a una desena, segons la prospecció realitzada per aquest diari. I gairebé la meitat es troben en una zona encara per urbanitzar, a Can Colomer. Va arribar-hi abans la denominació que l’urbanització. 

A l’altra banda del pèndol se situen llocs que homenatgen estrelles com Walt Disney o Hedy Lamarr. No és tan fàcil designar carrers amb noms de professionals (o aficionats) reconeguts, sense apuntar cap nom per no ser titllats de portadors de mals auguris. La Comissió del Nomenclàtor, òrgan consultiu que elabora les propostes de decret, no pot incorporar cap nom de persona en vida al mapa de la ciutat. Tampoc el de persones traspassades si no han transcorregut, com a mínim, cinc anys des del seu decés.

Hedy Lamarr, actriu i inventora

Hedwig Eva Maria Kiesler, coneguda com a Hedy Lamarr, va ser una actriu mítica de Hollywood.  L’Ajuntament li va dedicar una plaça que va inaugurar el 28 de febrer del 2022. Ubicada al carrer de Colom, davant de l’Eseiaat de la UPC, reconeix la trajectòria de l’actriu, productora i inventora. El seu nom va guanyar un procés participatiu per decidir la denominació del nou espai sorgit després de la reurbanització de la zona que ocupava l’antiga fàbrica Flotats. La Comissió del Nomenclàtor va aprovar la proposta. Hedy Lamarr (Viena, 1914-Miami, 2000) va ser considerada, als anys 1940 i 50, “la dona més bella del món”. Va viatjar a Londres i després als Estats Units fugint dels nazis i del seu primer marit. Va ser la primera dona a aparèixer a la gran pantalla completament nua. Era superdotada i va estudiar enginyeria, però va abandonar els estudis per conrear la seva vocació interpretativa. Durant la Segona Guerra Mundial va idear un sistema per guiar els torpedes per mitjà de la ràdio. Va pensar que la freqüència podia ser canviada de manera constant, igual que es fa quan es toca el piano. El sistema, que va donar al govern deles Estats Units, no es va arribar a utilitzar, però sí en confluictes posteriors. També va crear el commutador de freqüència, el sistema de defensa per satèl·lit i la transmissiód e dades sense cable, establint les bases per al desenvolñupament del wifi. El Dia Internacional de l’Inventor se celebra el 9 de novembre, data que coincideix amb la del naixement de Hedy Lamarr.

Rotonda del Doré

La rotonda que uneix la rambla d’Ègara amb la rambleta del Pare Alegre i les carreteres de Martorell i de Montcada és “el Doré”. El motiu: allà, a la cantonada de la Rambla amb la carretera de Martorell, es trobava el Cinema Doré, inaugurat el 23 d’octubre del 1929 en un antic garatge. Diversos documents asseguren que el nom prové de la passió que el seu fundador, Isidre Blanch, sentia per l’obra de l’il·lustrador Gustavo Doré. Fins i tot hi havia un gran dibuix d’aquest artista en una de les parets. L’any 1939, després de la Guerra Civil, es va canviar el nom del local. Es va passar a dir Cine Dorado. Va tancar com a sala de projeccions l’any 1970. Va reobrir uns anys com a sala de festes, fins que va tancar de manera definitiva. Després s'hi va posar una entitat bancària.

Gabriel Querol, crític i cineasta

El director terrassenc Antoni Verdaguer va dedicar “La teranyina”, l’any 1990, a Gabriel Querol , crític de cinema i impulsor del Cine-club. Gabriel Querol i Anglada (1913–1973) va ser un crític d’art, fotògraf, cineasta amateur i crític de cinema de Terrassa. “El pes del cinema a la ciutat es deu principalment a la quantitat de cineastes amateurs o independents que hi va haver durant el segle XX, més d’un centenar”, afirma Verdaguer, qui destaca també el paper, entre altres d’Agustí Fabra i Joan Salvans. El carrer dedicat a Querol està situat al Centre, darrere la plaça de Ricard Camí, i envolta l’illa formada per l’antic Palau de Justícia, l’edifici de LaFACT Cultural i una finca d’habitatges.  L’Ajuntament de Terrassa va aprovar dedicar un espai al cineasta el 24 d’abril de l’any 1985. L’11 de gener del 1986 es va descobrir una placa a la seva memòria. La peça incloïa una figura al·legòrica a les arts.

El trio present a Can Colomer: Fontellas, Font i Fabra 

El 23 de gener de l’any 2009, Pere Navarro, aleshores alcalde de Terrassa, va enviar una carta a la família de Conrad Fontellas i Gamisans per comunicar-li la signatura del decret que decidia posar el nom d’aquest actor a un carrer de Can Colomer. Fontellas, conegut com a “Pickman”, va néixer l’any 1910 i va morir el 1975, el dia 20 de novembre, la mateixa data del traspàs de Francisco Franco. Empresari tèxtil, escrivent a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil, amic del luxe, personatge pintoresc, va inventar l’astracan sintètic. Va ser actor i productor i es va arruinar per la seva passió pel cel·luloide. Al mateix sector, en paral·lel al carrer de Conrad Fontellas, hi són el de Pere Font i Marcet i el d’Agustí Fabra. Font (Terrassa, 1914-1989) va compaginar l’activitat com a industrial amb una intensa i reconeguda dedicació al cinema amateur. Va debutar el 1944 amb nou cintes i va acabar la seva carrera amb més de 40. Fabra (1903-1972) va ser un dels pioners del cinema aficionat a Terrassa als anys 1920 i 30.

Walt Disney, un magnat a les Fonts

El nomenclàtor terrassenc va deixar fa dècades un buit per a un dels personatges més rellevants de la història del cinema: Walter Elias Disney. El productor i director cinematogràfic té dedicat un carrer al sector de les Fonts, entre la carretera de Rubí i el carrer de Sant Bernat. Nascut a Chicago l’any 1901 i mort a Hollywood el 1966, Walt Disney va esdevenir un animador i empresari  conegut a tot el món per la creació de Mickey Mouse i per la fundació de l’imperi de l’entreteniment que portava el seu nom. La figura d’aquest il·lustrador de la fantasia infantil ha reunit una pila de llegendes al seu voltant, des de la suposada criogenització del seu cos al fet que nasqués a Almeria, i no a Chicago. La designació del vial ubicat a les Fonts forma part de la tendència d’alguns municipis, durant el segle XX, a dedicar espais públics a noms cèlebres.