Terrassa ha presentat al·legacions al Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (Plater) de la Generalitat amb l'objectiu de blindar el seu entorn natural. Tot i donar suport a la necessitat d'accelerar la transició energètica i descarbonitzar el sistema de cara al 2050, el govern local veu amb preocupació que el document deixi tant de marge a la iniciativa privada. L'equip de govern considera que això suposa un risc d'ocupació innecessària per al sòl no urbanitzable i critica la manca de transparència a l'hora de delimitar els espais sobre el mapa. Així s'ha explicat a la reunió de la comissió informativa de Transició ecològica, presidida aquest dilluns per la tinenta d'alcalde Patricia Reche.
El text de la Generalitat demana a Terrassa una potència fotovoltaica de 233,9 megawatts, un objectiu que obligaria a ocupar 26 hectàrees de sòl no urbanitzable, fet que representa un 0,59% del total d'aquests terrenys. El problema, però, és que el Plater obre la porta a moltes més instal·lacions i marca fins a 1.066 hectàrees potencials al municipi com a zones aptes perquè els promotors triïn on construir. És a dir, una superfície prop de 40 vegades superior a la que realment faria falta per complir la quota exigida. Durant la comissió de Transició Ecològica s'ha alertat que aquesta xifra equival a destinar un 25% de l'Anella Verda a les plaques fotovoltaiques, un impacte que consideren "inassumible".
Els serveis tècnics han avisat que aquesta gran bossa de terreny pot generar una forta pressió especulativa sobre espais de gran valor agrari i paisatgístic, i tot això sense eines legals clares per frenar-ho. "Si ens arribessin totes aquestes llicències a la vegada, no podríem frenar-ho", han lamentat.
Per curar-se en salut, Terrassa proposa reduir aquesta àrea a 319,73 hectàrees per rebaixar l'impacte del 24,25% al 7,27% del sòl no urbanitzable i garantir un ús més eficient del territori. La via que defensa la ciutat és que la instal·lació es faci de manera seqüencial, esgotant primer els espais "que ja estan artificialitzats". Segons els estudis locals, la ciutat pot generar entre 418 i 780 megawatts només aprofitant les cobertes, una xifra que supera de llarg els 202 megawatts que exigeix el Plater en l'entorn urbà. A més, les al·legacions reclamen vincular la retirada d'amiant amb el desplegament de la fotovoltaica, aprofitant el canvi de teulades per generar energia neta.
Davant d'aquest escenari, el regidor d'ERC, Pep Forn, ha demanat collar els promotors privats perquè instal·lin pèrgoles solars de forma obligatòria als nous aparcaments de grans superfícies comercials i benzineres.
Més de 12.000 al·legacions al Plater de municipis i entitats
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha rebut 12.143 al·legacions al Plater a tot Catalunya entre Ajuntaments, entitats i veïns. Ara, l'Institut Català d'Energia (ICAEN) ha començat l'anàlisi de les aportacions, per introduir al Plater a "totes aquelles que siguin tècnicament viables". Un cop fet, el Govern ja va anunciar a l'agost que obriria un segon període d'al·legacions.
Debat per les piscines i altres acords
Més enllà del pla de renovables, la comissió també ha obert debat arran de la pregunta del republicà Pep Forn, que ha demanat considerar les piscines com a refugis climàtics pels recents episodis de 40 graus la setmana abans de començar el curs i, per tant, amb les instal·lacions ja tancades. És una mesura que el govern descarta per dificultats organitzatives amb l'empresa concessionària i pel risc d'insolació que suposa desplaçar-se sota el sol.
Durant la sessió també s'ha anunciat que el 15 de setembre arrenca per segon any consecutiu l'assignatura d'Enginyeria i Gestió de l'Aigua Urbana, impulsada per la càtedra d'empresa UPC-TAIGUA per generar coneixement sobre digitalització i governança d'aquest recurs. El curs s'allargarà fins al novembre i les classes magistrals impartides per experts estaran obertes al públic general. Finalment, s'ha confirmat que el consistori treballa per fer balanç del cens de víctimes de cara al 64è aniversari de la Riuada del 62 i l'executiu s'ha compromès a revisar les dades de partícules en suspensió de l'estació de la Rambleta per avaluar l'evolució de la qualitat de l'aire.
