Ho té tot: aquest vigor en el taloneig i aquesta mirada de desafiament i aquest tremp quan el que toca és descaradura i els ulls en l’horitzó. I és de Terrassa, per si faltava alguna cosa. La bailaora Rocío Merino ha estat la protagonista de la nova edició del Flamenc al Carrer, la iniciativa del Festival de Flamenc de Terrassa concebuda per acostar aquest art de misteri i vibració a la ciutadania. L’auditori muntat al raval de Montserrat s'ha omplert aquest dijousr, de nou, de públic.
Rocío Merino és neta d’Antonio Merino, president de la Coordinadora d’Entitats Andaluses de Terrassa (CEAT), plataforma organitzadora del festival. Merino (l’avi), orgullós, ho ha dit abans de l’acte, micròfon en mà. Aquest dijous és el seu aniversari (de l’avi), i Rocío Merino ha demanat al respectable que cantés “Cumpleaños feliz” per celebrar l’ocasió. L’espectacle ja estava a punt d’acabar. Abans ha passat molta cosa.
- Rocío Merino, en acció
- Nebridi Aróztegui
La Rocío és bailaora racial, adjectiu vingut a menys però possiblement adequat per definir aquesta artista que, a més, aquest dijous al migdia s'ha envoltat d’un elenc de gran solidesa: al costat d’ella, alternant-se en el ball o ballant al costat de la líder, Ainhoa Martínez i Gabriela Martínez. Al cante, Raúl Levia, “que viu a Terrassa, s’ha fet terrassenc”, com s'ha encarregat d’informar la mateixa Rocío. Canta esquinçat quan ha de fer-ho. Domina la serietat i el compàs. A la guitarra, la sapiència de Miguel Aguilera. I què dir de José Córdoba, conegut en l’argot flamenc com a Moskito. És de Sabadell, però se li perdona la circumstància menor, com ha insinuat, també, Rocío Merino.
A pal sec
Tot plegat ha començat a pal sec amb intuïció de forja i ha continuat amb seguiriyas que s’acceleraven mentre la Rocío feia bullir la fusta, amb l’Ainhoa i la Gabriela aprofitant les seves participacions, uns tangos, una falseta, i la Rocío que sortia, abillada amb el complement del mantó, desplegant energia. Ella diu que no té estils preferits, però es desenvolupa millor amb els pals sobris, perquè van millor amb la seva personalitat. Això diu, i serà veritat, però la Rocío sembla feta (també) per a les alegries i els tangos. I la seva gràcia en parlar no denota precisament serietat dura.
- Elenc que acompanyava la bailaora
- Nebridi Aróztegui
La seva filla, gairebé un bebè, la reclamava, i la Rocío l'ha acabat pujant a l’escenari. La nena picava de mans. Al cap i a la fi, aquest art es transmet per les venes de l’encís, i la Rocío afirma que ja ballava en el ventre de la seva mare, bailaora també: “Tal com està el pati, només ens queda la cultura”, ha dit la Rocío al públic. El festival el tancarà aquest dissabte Farruquito.
