Una de les reconegudes era filla de Jaume Nunó, l'autor de l'himne de Mèxic, però si alguna cosa ha volgut fer Anna Alàs és reivindicar l'obra de la Dolors més enllà de la seva condició de "filla de". Dolors Nunó i Taló forma part de l'inventari de compositores terrassenques que conformen el treball de recerca dut a terme per Anna Alàs, mezzosoprano local que aquest divendres presentarà el disc elaborat amb les partitures de la Dolors i sis compositores més de Terrassa. Són, a més de la Dolors, Mercedes Ubach, Rosa Puig i Llonch, Trinitat Aguilar i Clos, Maria Armengol i Viver, Elvira Bonhora i Artés i Elisenda Fàbregas, algunes de les quals nascudes al segle XIX; d'altres, al segle XX. Marta Pessarrodona, poeta terrassenca, també serà objecte d'homenatge en l'esdeveniment.
L'acte d'aquest divendres, a les 19 hores, a l'Auditori Terrassa, constituirà el colofó d'un projecte que va obtenir el 2024 l'ajut duna de les beques municipals Terrassa Crea. "Dames d'Ègara" és el títol del treball, concebut per fer "que tornin a sonar cançons i noms de dones que vans er el pilar del teixit musical de la nostra ciutat", segons indica la mezzosoprano, que pujarà a l'escenari acompanyada del pianista ucraïnés Maxim Shamo.
L'autora del projecte destaca que la vetllada serà fuit de la beca i que significa "una oportunitat única per viure un retrobament amb les dones que van nodrir l'herència musical terrassenca". La investigadora Margarita Mingote ha col·laborat en una tasca que ha permès recuperar d'arxius una vintena de cançons, algunes de fa més d'un segle.
Poemes
Elisenda Fàbregas és una autora actual. Va néixer l'any 1955 a Terrassa i la seva contemporaneïtat es tradueix en un capítol especial de la iniciativa. Anna Alàs li va encarregar que posés música a una selecció de poemes de Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941), creant així "Recances", la primera obra de música clàssica amb text de la insigne creadora poètica. "El públic terrassenc serà testimoni de l'estrena mundial d'aquesta obra", subratlla la mezzosoprano.
Totes les obres que formen part del repertori del projecte han estat enregistrades per Tasso Lab sota el segell de Ficta Edicions, que també ha editat i publicat les partitures de les cançons de Rosa Puig. Aquesta compositora serà objecte d'un concert específic d'homenatge el proper 10 de novembre, a les 19.30 hores, també a l'Auditori.
Abans, però, arribarà la cita d'aquest divendres dedicada a set creadores: una que va triomfar al Paral·lel, una altra que va ensenyar composició en tres continents, una tercera que va impulsar el món coral de Terrassa, una quarta que va revolucionar la pedagogia del piano a la seva ciutat. La presentació del projecte apunta que gaudir de les melodies de les compositores referides "és reconnectar amb un passat no tan llunyà que, un cop més, demostra que l'alta qualitat i l'ambició artística formen part de l'ADN terrassenc".
L'autora del projecte destaca que la vetllada serà fuit de la beca i que significa "una oportunitat única per viure un retrobament amb les dones que van nodrir l'herència musical terrassenca"
La iniciativa de recerca "vol normalitzar a ulls de tothom l'esperit creatiu i desenvolupardor de la dona i estimular les nenes i les joves de la ciutat que sentien aquesta llavor dins seu", resumeix Anna Alàs. El seu company d'escenari, Maxim Shamo, afirma que aquesta és una oportunitat de retornar a la ciutat, car aquest pianista especialitzat en cançó va ser docent a l'acadèmica Egara Forum Misicae l'any 2015. Aquesta vegada ve, diu, per endin-arse en el llegat musical de Terrassa "i conèixer-la una mica millor".
El 20 maig del 2025, “Dames d’Ègara” es va presentar a l’Auditori dins les activitats del Dia d’Europa a Terrassa, amb la veu d'Alàs i el piano de Shamo, en un acte que va comptar amb un col·loqui entre la pedagoga Rosa Ribera, la regidora Rosa Boladeras i l'Elisenda Fábregas. Aquest divendres, però, el projecte es vesteix de llarg amb disc a la mà.
- Anna Alàs, autora del projecte
- Philip Brunnader
Aquest és el recull del projecte:
Dolors Nunó i Taló (Barcelona, 1852 – Terrassa, 1932)
Pianista, cantant, pedagoga i compositora, seguí els passos del seu pare músic, Jaume Nunó i Roca, i desenvolupà la seva pròpia trajectòria artística i docent. Es crià a Terrassa on va establir la seva activitat professional però posteriorment es traslladà a Rochester (EEUUA), on combinà l’exercici com a intèrpret i pedagoga amb la creació musical.
Mercedes Ubach i Boada (Terrassa, 1878 – Barcelona, 1949)
Compositora i una de les poques dones de la seva generació amb visibilitat al panorama líric català. Les seves sarsueles "La gran turca" i "El redoblante", estrenades a Barcelona el 1907, obtingueren un gran èxit de públic. Tot i això, la seva trajectòria es veié interrompuda i la seva figura restà progressivament a l’ombra.
Rosa Puig i Llonch (Terrassa, 1901 – 1999)
Pianista, violoncel·lista, directora, pedagoga, crítica i compositora, figura cabdal de la vida musical terrassenca. Fundà i dirigí la Massa Coral de Terrassa durant 27 anys, i exercí com a docent a la Schola Choral i al Conservatori Municipal. Com a compositora, deixà un llegat ampli: cançons, sardanes, obres corals, música de cambra i peces per a piano.
Trinitat Aguilar i Clos (Viladrau, 1902 – Terrassa, 1957)
Pianista, compositora, directora i professora de gran prestigi dins l’àmbit musical català del segle XX. Fou professora de piano al Conservatori de Terrassa i dirigí cors, entre els quals el Cor Teresià de l’Arxiconfraria Teresiana. Com a compositora, destacà en la música religiosa, amb goigs dedicats a Santa Cecília i a la Mare de Déu del Carme.
Maria Armengol i Viver (Terrassa, ca. 1910 – ??)
Compositora i professora de música vinculada a la vida cultural terrassenca de les dècades centrals del segle XX. Destacà en el camp de la sardana, amb obres com "L’angelet de Déu" (1933) i "Somni d’infant".
Elvira Bonhora i Artés (Terrassa, 1926 – 2006)
Pianista, organista, compositora i directora coral i orquestral, formada amb Núria Serrat, Joaquim Zamacois i Ricard Lamote de Grignon. Durant 42 anys fou professora al Conservatori Municipal de Música de Terrassa, on formà nombrosos músics. Com a compositora, deixà un llegat divers que comprèn sardanes, goigs, obres corals i cançons de caire religiós i popular.
Elisenda Fábregas (Terrassa, 1955)
Compositora catalana de projecció internacional, "amb un llenguatge que combina tradició i modernitat amb gran sensibilitat expressiva". Formada a Barcelona i als Estats Units, ha desenvolupat una trajectòria destacada com a pianista i, sobretot, com a compositora. La seva producció abraça l’òpera, la música simfònica, la cambra i el lied, i ha estat interpretada arreu del món. És considerada una de les compositores catalanes més rellevants de la seva generació.
