Mentre els comtes de Peralada somien convertir el castell i els seus jardins en un referent cultural del país, una història d’amor impossible s’entreteixeix amb la vida de la Malaveïna, dona singular, temuda per uns i buscada per molts altres, que coneix els secrets que la natura amaga. “Malaveïna” (Columna) és el títol del nou llibre de l’aclamat Martí Gironell, que aquest dimecres ha presentat a l’Abacus de Terrassa. "Volia reivindicar el llegat que passa d'àvies a filles, i després a netes; el llegat del coneixement extrem de la natura en forma de medicaments per guarir", ha comentat l'autor a la presentació.
Feia molts anys que l’autor de “La muntanya del tresor” treballava en “Malaveïna”. L’encuriosia saber “com s’havien fet els jardins del castell de Peralada”. El director del Museu del Castell, el malaguanyat Jaume Barrachina, li va explicar “un parell de coses molt interessants sobre la intenció que tenien els comtes quan van encarregar el disseny d’aquests jardins”, i va ser llavors quan Gironell va pensar que es mereixien una novel·la. “Després, llegint i fent recerca vaig trobar la llegenda de la Malaveïna, una curandera de Garriguella. És un personatge fascinant que entronca amb la tradició de les remeieres; una dona que, segons sembla, va deixar una empremta en la comarca i en totes les persones que va conèixer, sobretot l’Alba i l’Aurora, dues dones que tenen un protagonisme central en aquesta novel·la”. I així, gràcies a un fil i a l’altre, l’escriptor va confeccionant el relat: “Vaig bastir una història que barreja el doble llenguatge de les flors, les herbes i les plantes, que o bé poden servir per curar, o bé es fan servir per engalanar, per enaltir o per amagar febleses”.
Savis ells, bruixes elles
Aquelles dones, doncs Malaveïna és compendi de diverses persones, "no compartien els seus coneixements amb qualsevol. N'eren reàcies. Només els compartien amb aquells que mereixien la seva confiança, com una peça més en l'engranatge de la transmissió", ha afegit l'escriptor. Aquesta era la màxima: "Si el receptari cau en mans de qui en fa un mal ús, es malmet aquesta tradició"
La Malaveïna coneix les propietats de plantes, arrels, flors i olis. Sap preparar ungüents i remeis, assistir un part o alleujar determinades malalties. Aquest coneixement no prové d’una institució ni d’una educació reglada: és fruit de l’experiència, l’observació i la transmissió oral. La Malaveïna no és, per tant, el nom d’una sola dona, sinó el nom de tot un llegat
Aquest vincle amb la natura i el bosc es reflecteix en la imatge de la coberta, inspirada en “Collint flors d’ametller”, un quadre del 1916 del pintor britànic John William Waterhouse que el novel·lista va descobrir. La pintura mostra una nena i una dona agafant flors. De fons s’intueix un castell. A l’obra també tenen presència la tradició vinícola i la intenció del comte de dotar els jardins d’una personalitat única “al servei de la cultura, la creació i l’educació”. El profund sentiment antifrancès de mitjans el segle XIX a l’Empordà també subjau en un volum que combina els jardins com a metàfora, el record de la persecució de la bruixeria i el saber popular. "Quan un home sabia molt de les propietats de les plantes, era un savi. Quan el coneixement el tenia una dona, era una bruixa", ha agregat el narrador.
Generacions
A través d’aquestes pàgines, Martí Gironell recupera un coneixement que va sobreviure de generació en generació: el de totes aquelles dones sàvies a qui els pobles anomenaven bruixes. En aquest sentit, Malaveïna s’endinsa en el món de les remeieres, els remeis naturals i els coneixements transmesos oralment per explicar una història de supervivència, llibertat femenina i persecució.
“Vaig bastir una història que barreja el doble llenguatge de les flors, les herbes i les plantes, que o bé poden servir per curar, o bé es fan servir per engalanar, per enaltir o per amagar febleses”, explica Gironell
La Malaveïna coneix les propietats de plantes, arrels, flors i olis. Sap preparar ungüents i remeis, assistir un part o alleujar determinades malalties. Aquest coneixement no prové d’una institució ni d’una educació reglada: és fruit de l’experiència, l’observació i la transmissió oral. La Malaveïna no és, per tant, el nom d’una sola dona, sinó el nom de tot un llegat.
A la narració, la primera Malaveïna acull l’Alba, filla dels masovers de Garriguella, i després cria la seva filla Aurora, fruit d’un amor prohibit amb l’Antoni de Rocabertí. Quan l’Alba mor, la remeiera afilla la nena i li ensenya a reconèixer les propietats de plantes, herbes i flors, a destil·lar resines i a preparar ungüents, xarops, olis i pomades. Al final la transmissió és total: l’Aurora no només hereta el coneixement de la seva mestra, sinó també el seu nom.
Varietats
La novel·la parla de 158 varietats de plantes, flors i arbres. Algunes arriben en vaixell al port de Roses i des d’allà es transporten fins a Peralada. Hi ha espècies procedents de les Filipines i Austràlia, palmeres, bambús, eucaliptus, cactus, cítrics i arbres fruiters. A la narració, el jardí s'interpreta com una expressió natural, però també, des de la intervenció humana, com un intent d'ordenar allò salvatge. Aquesta tensió reprodueix a escala paisatgística un dels grans conflictes de tota la novel·la, que confronta la natura i la cultura, la llibertat i l’ordre. Malaveïna significa el contrapès a l'ostentació.
Mentre que els Rocabertí dissenyen un jardí per donar forma i controlar la natura, la protagonista, l’anomenada Malaveïna, entra al bosc per escoltar-lo. Tanmateix, aquests dos mons s’acaben unint a la narració. Mentre uns aprenen a "escoltar la terra" treballant la vinya, d’altres aprenen a "llegir el bosc".
Per a aquesta història, Martí Gironell s’inspira en la creació dels jardins de Peralada. La transformació d’aquest paisatge no és un simple teló de fons, ni un decorat, sinó que esdevé un dels eixos principals de la novel·la.
Antoni de Rocabertí, noble català, imagina els terrenys de Lo Bosc del Comte convertits en uns grans jardins connectats amb el castell. El projecte vol combinar l’estil francès amb l’anglès i crear un espai amb una dimensió estètica i simbòlica. Però l’ambició va molt més enllà de demostrar poder i elegància: al voltant dels jardins han de florir l’art, la cultura i l’educació. Els Rocabertí no volen només un jardí bonic. Volen mostrar i estudiar varietats de plantes i arbres, obrir l'espai al coneixement i convertir-lo també en un lloc de música, dansa, teatre, meditació i filosofia. Aquest esdevé als seus ulls tot un projecte científic i cultural que anticiparia la vocació associada avui dia amb Peralada.
Currículum
Martí Gironell (Besalú, 1971) torna, doncs, amb una novel·la històrica. És escriptor i periodista. Entre les seves novel·les destaquen "El pont dels jueus" (2007), amb més de 100.000 exemplars venuts i traduïda a diversos idiomes; "La venjança del bandoler" (Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2008); "L’arqueòleg" (2010), "L’últim abat" (2012) i "El primer heroi" (2014), també traduïdes a diverses llengües; "Strappo" (2015), la novel·la sobre l’espoli del romànic català; "Paraula de jueu" (2020); "La força d’un destí" (Premi Ramon Llull 2018), traduïda al castellà, l’anglès, l’holandès i el búlgar; "El fabricant de records" (Premi Prudenci Bertrana 2022), i "La muntanya del tresor" (2024), amb gran èxit. També és autor dels àlbums il·lustrats "Un talp al país dels samurais" (2025) i de la novel·la infantil "L’última pantalla" (2026).
