La història de l’Escola França comença amb un gest de solidaritat. Les riuades del setembre del 1962 van deixar una empremta a Terrassa i van malmetre, entre d’altres equipaments, l’antiga Escola Torrella, un dels centres educatius emblemàtics de Terrassa, que posteriorment va ser enderrocat. En aquell context, la ràdio i la televisió franceses van impulsar una recaptació de diners per contribuir a la recuperació de la ciutat. Aquella ajuda va fer possible la construcció d’un nou centre educatiu, inaugurat el 1966, que va adoptar el nom d’Escola França com a record i agraïment per aquella aportació, i la qual encara avui conserva l’expedient de l’antiga Torrella.
Sis dècades després, aquest origen continua formant part de la identitat de l’escola. “L’escola s’inicia amb la solidaritat, i així hem viscut sempre”, recorda Ana Maria Llobet, que hi va treballar durant 39 anys, 19 dels quals com a directora. Per a ella, aquest valor , però, no és exclusiu d’aquest centre, sinó que ha de ser un dels pilars de qualsevol projecte educatiu. “No entenc cap escola que no tingui aquest sentiment. És un sentiment puntal per a l’educació, una de les potes de la cadira”, assenyala.
Una reforma que encara es recorda
L’escola commemora aquest curs 2026-2027 el seu seixantenari, però no sempre ha estat com la coneixem avui dia. De fet, el 2010, va viure un dels moments més importants de la seva història: una reforma integral de tot l’edifici. Les instal·lacions necessitaven una renovació urgent, des dels lavabos fins a les portes de ferro, i les obres van permetre transformar els espais i adaptar-los a les necessitats d’una escola actual. El canvi, però, va comportar, com diu Ana Maria Llobet, “moviments constants”.
- L`Escola França durant la reforma
- Escola França
L’exdirectora, que aleshores dirigia el centre, recorda que tot funcionava amb normalitat mentre s’executaven les obres. “Va ser èpic, fèiem classe mentre es feia la reforma, traslladàvem tot d’un lloc a un altre. Sempre volíem el millor pels alumnes”, explica. La directora va assumir la tasca de coordinar-se constantment amb els responsables de les obres per procurar que els treballs afectessin tan poc com fos possible els infants.
La implicació dels mestres també va ser determinant. Desmuntaven les aules, empaquetaven el material i reorganitzaven els espais. Fins i tot, diu Llobet, “a la Setmana Santa es quedava gent treballant perquè volien”, agraint la implicació del claustre en aquell període. Així, la transformació es va convertir en una experiència compartida per tota la comunitat educativa: “Quan vam reobrir, es respirava una il·lusió immensa. Era el projecte de tothom”, apunta Llobet. Més enllà de millorar l’aspecte de l’edifici, la reforma va fer que tothom sentís que havia contribuït a construir una escola millor. Una renovació que, setze anys després, continua marcant la imatge del centre. “Fins i tot els infants d’ara s’interessen per la història de la reforma”, afegeix l’exdirectora.
Més enllà de la renovació del centre, l’actual director, Albert Tena, destaca “la trajectòria del projecte educatiu i la capacitat de l’escola per mantenir una línia de treball coherent al llarg dels anys”. Tena, que fa setze anys que treballa al centre, considera que una de les seves fortaleses ha estat evolucionar sense renunciar a les pràctiques que continuen donant bons resultats. “Hem sabut trobar un equilibri entre innovar i mantenir aquelles coses que sempre han funcionat i que no cal modificar”, afirma.
- Imatge d`arxiu de l`Escola França
- Escola França
De cara al futur, el director situa la millora del rendiment acadèmic entre les prioritats del sistema educatiu. “Hi ha una cosa que és molt evident: millorar la qualitat educativa, millorar el rendiment dels infants”, assenyala, amb una atenció especial a les competències bàsiques, com les matemàtiques i el català. Tena puntualitza i remarca que està satisfet amb els resultats del centre, però considera que l’escola “no pot desentendre’s de la davallada general del nivell acadèmic que s’observa a Catalunya”.
La celebració de la fita
L’Escola França ha preparat dues jornades per commemorar l’aniversari, amb la voluntat de combinar el reconeixement municipal amb una celebració oberta a totes les persones que han passat pel centre. Dimecres, 21 d’octubre, tindrà lloc l’acte institucional, amb representants de les administracions i mestres jubilats; i dissabte 24 d’octubre arribarà la festa popular, organitzada amb la col·laboració de l’AFA.
- Les instal·lacions de l`Escola França a l`actualitat
- Nebridi Aróztegui
La jornada inclourà activitats de cultura popular, castells i balls de bastons, tallers per als infants i visites guiades per les instal·lacions, una de les propostes que més interès desperta entre els exalumnes que volen tornar a veure les aules on van estudiar. L’aniversari oficial, però, serà el 2 de novembre.
L’escola ha estat preparant al llarg de les darreres setmanes en un parell d’iniciatives sorpresa que faran connectar el passat amb el present i el futur del centre. Projectes amb els quals els actuals alumnes, per menuts que siguin, han pogut treballar els 60 anys d’història de l’escola, per a acabar brindant el resultat a la resta de la comunitat educativa.
