El Museu Tèxtil de Terrassa se suma a la commemoració de l'Any Aurèlia Muñoz amb activitats com la xerrada que aquest diumente, 20 de setembre, protagonitzaran Sílvia Carbonell i Sílvia Ventosa Muñoz, filla de l'artista homenatjada. L'acte, tindrà lloc a les 12 hores a les instal·lacions del Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT, al carrer de Salmerón.
"L’estudi dels teixits històrics. Aurèlia Muñoz: dels tapissos de paret a les escultures" és el títol de la xerrada, que és gratuïta però amb inscripció prèvia i places limitades.
L'experta Sílvia Carbonell, exdirectora del CDMT, explicarà el valor patrimonial dels teixits històrics, especialment de la col·lecció de Ricard Viñas. Sílvia Ventosa Muñoz, filla de l’artista, parlarà de la primera relació d’Aurèlia Muñoz amb els teixits històrics que va descobrir al Museu Tèxtil de Terrassa. D’aquest estudi va sorgir la idea de juxtaposar teles, fustes, miralls i reliquiaris per a una sèrie d’obres anomenada Assemblages, segons explica el museu. Aquesta sèrie va permetre el seu trànsit del tapís de paret cap a l’escultura tridimensional.
100 anys del naixement d’Aurèlia Muñoz i Ventura
Aurèlia Muñoz i Ventura (Barcelona, 1926-2011) va dedicar-se durant més de cinc dècades a la pràctica artística a través de múltiples mitjans. Avui és reconeguda com una figura clau per comprendre l’evolució de l’art de la nostra època.
"Aquesta commemoració posa de manifest el rol pioner i visionari d’una artista que, amb el seu treball ─escultòric, pictòric i gràfic─, va renovar tècniques ancestrals com el brodat, el nus (o macramé) o la fabricació de paper", indiquen els organitzadors de l'esdeveniment. Muñoz va desenvolupar el seu treball "en diàleg amb les avantguardes artístiques del seu temps, creant vincles entre l’art, l’arquitectura, el teatre i l’enginyeria". La seva obra revela una mirada compromesa "que anticipa preocupacions ecosocials com la sostenibilitat quant a l’extracció de primeres matèries, i les relacions entre espècies, així com la importància de la diversitat i la poètica com a nexes entre els àmbits de la producció artística i la vida".
- Aurèlia Muñoz
Aurèlia Muñoz es va formar a l’Escola d’Arts Aplicades i a l’Escola Massana de Barcelona. Els primers anys, interessada per la simplicitat simbòlica del romànic i per la poètica rítmica d’artistes com Paul Klee, realitza brodats amb llana que tenyeix manualment. Cap al 1960 decideix pintar una xarpellera (teixit gruixut de cànem o de jute), explorant el seu potencial simbòlic i estructural, fet que actuarà com un detonant de la seva recerca de l’art tèxtil contemporani. A mitjans dels anys 1960 va ser relacionada amb els moviments Nouvelle Tapisserie i Fiber Art nord-americà, "corrents que buscaven superar el concepte tradicional del tapís com obra de paret, transformant-lo en una peça tridimensional i d’avantguarda feta amb textures de qualsevol mena de fibres i materials".
"Aquesta commemoració posa de manifest el rol pioner i visionari d’una artista que, amb el seu treball ─escultòric, pictòric i gràfic─, va renovar tècniques ancestrals com el brodat, el nus (o macramé) o la fabricació de paper", indiquen els organitzadors de l'esdeveniment
A finals de la mateixa dècada, l'artista descobreix el macramé i altres tècniques de nuar antigues, com les de les xarxaires de Blanes, "que renova dotant-les d’un llenguatge contemporani i d’una emprenta pròpia, molt reconeixible sobretot en les seves estructures suspeses i tèxtils". La seva obra adquireix tridimensionalitat i monumentalitat: els seus brodats abandonen la bidimensionalitat del mur i esdevenen autònoms. L’artista s’allibera dels fils i les arrels que ancoren les obres a terra i les dota de verticalitat fins a convertir-les en éssers suspesos a l’aire. "En aquest moment, estudia les veles dels vaixells i els estels de joc i apareixen les seves emblemàtiques formes alades d'ocells o planejadors, inspirats en els artefactes de Leonardo da Vinci. En la seva última etapa, l'artista explora el moviment Paper Art, realitzant escultures de paper fet a mà com ara mòbils cubistes, llibres aeris, i obres que evoquen el fons marí, com les sèries d’Anèmones i d’Algues", exposens els promotors de la commemoració.
Experiències internacionals
Muñoz va participar a la Biennal Internacional del Tapís de Lausana (1965–1983), a la Biennal de São Paulo (1973) i a la Biennal de Venècia (1978). Va presentar obres a l'Exposició internacional d’experiències artístico-tèxtils al Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid (1969); Museu d’Art Modern de Kyoto (1976); The Art Institute de Chicago (1999); Museum of Modern Art de Nova York (2019), i Museu Guggenheim de Bilbao (2021), entre d’altres. Destaquen les individuals presentades al Museo de Bellas Artes de Bilbao (1990); Museu Nacional d’Art de Catalunya (2019) i la retrospectiva Aurèlia Muñoz. Ens, presentada l’any 2026 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. L’obra de Muñoz es troba en diferents col·leccions, com la del Museu Nacional d’Art Modern de Kyoto, l’Stedelijk Museum d’Amsterdam, el Royal Scottish Museum d’Edimburg, la Fundación Juan March de Madrid i el MACBA de Barcelona.
El programa commemoratiu pretén apropar a la ciutadania l'obra d'una de les artistes catalanes "més reconegudes internacionalment per historiadors, museus i institucions culturals". Altres objectius són reivindicar la figura d’Aurèlia Muñoz com una de les figures clau "per comprendre l’evolució de l’art contemporani de la nostra època" i fomentar la participació activa del públic "mitjançant activitats que eixamplin el coneixement del seu procés de treball polièdric i que va anticipar preocupacions mediambientals". La comissió organitzadora vol impulsar la recerca i l’experimentació a partir de la seva pràctica artística, "així com la conservació i restauració de la seva obra i llegat".
