Les seves són escultures amb pàtines de colors, postures en moviment, expressions de vitalitat i vestuaris excèntrics. Ell mateix, Jordi Estivill, apunta que, segons la llegenda, les obres prenen vida de nit i ronden al seu aire. Va ser actor i presentador a TV3. Pinta i esculpeix en terracota personatges inspirats en l’òpera, el circ i el teatre. Exposa a Terrassa.
Hi ha un escenari nou a la Sala Paüls. Quan hom hi entra, multitud de figures romanen aturades, algunes apinyades, en aparent estat d’ordre, però observant les seves característiques, les seves mirades, les seves vestimentes extravagants, no sembla escabellat pensar que a la nit, quan l’espai situat a Vallparadís tanca les seves portes, aquest elenc excèntric s’escampa en barrabassades. “Òpera, teatre, circ”, així, senzill, directe, és el títol de l’exposició del terrassenc Jordi Estivill (1959) a la Sala Paüls. Allà continuarà, si les escultures policromades que la dominen no s’escapen abans a la cerca de la faràndula, fins al 30 de setembre.
Estivill va estudiar a l’Escola Massana i a l’Institut del Teatre. Va ser actor, i va presentar durant dos anys, el 1988 i el 1989, el programa de TV3 “Cinc i acció”, i després va participar en treballs dramàtics a la mateixa cadena. Va conrear el teatre i a partir del 2000 va sentir la crida dels orígens artístics i es va posar a pintar i a esculpir. Va treballar en l’òptica del pare, la qual cosa li va permetre respondre a aquest incentiu nou que va experimentar un suport amb una exposició en el Teatre Fortuny de Reus.
- Aquestes són algunes de les escultures d`Estivill
- Nebridi Aróztegui
Les seves escultures aclaparen en la seva originalitat i el seu esclat cromàtic, i en els gestos dels personatges, en el seu histrionisme, i en les seves vestimentes estrambòtiques. “Intento que la gent no es quedi indiferent en veure-les”, apunta. I tot, sense motlle, cada peça és una aventura única. A la Sala Paüls mostra gairebé 70 escultures, algunes agrupades en conjunts temàtics. Per exemple, de teatre al carrer. Hi ha figures inspirades a “La flauta màgica” i a “Otel·lo”, a “Ubú Rei” i “El sombrero de tres picos”, i cinc treballs al·ludeixen a “Turandot”. Uns altres representen personatges mironians. “És satisfactori poder crear un estil propi. Agraeixo molt que la gent ho apreciï així”, diu l’artista.
Testimoni
Jordi Estivill explica que un amic seu, arqueòleg d’Eivissa, li va parlar del caràcter “pràcticament indestructible” de la terracota. Amb el pas del temps, esdevé “un testimoni definitiu de la història de la humanitat”. La terracota és un material ceràmic que experimenta “unes profundes transformacions químiques i físiques” en la seva cocció a altes temperatures (entre 900 i 1.200 graus). El procés elimina la porositat interna del fang cru, “creant una estructura pètria altament resistent”, diu Estivill abans de subratllar la paradoxa: les peces de terracota són “d’una fragilitat extrema, i amb el pas dels segles poden perdre la policromia original”. O sigui: d’aquí a milers d’anys, les terracotes d’Estivill “probablement seran petits fragments de material amb algunes restes de policromia, que els arqueòlegs intentaran reconstruir i datar”. Potser haurà deixat la seva “humil petjada” en el planeta.
“Res sabia jo de tot això quan, de petit, sota un garrofer del jardí de casa dels pares, m’embrutava les mans de fang. L’esbarjo no requeria joguines ni tecnologia, només la barreja d’aigua, terra i una mica d’imaginació. Les mans s’enfonsaven en aquella massa humida i començava a fer petites i rudimentàries formes que el sol assecava”, explica l’artista.
- L`artista, a l`exposició
- Nebridi Aróztegui
Allò no va constituir un fenomen de formació infantil aïllat: “Potser fou la llavor de tot el procés creatiu que més tard va esdevenir el modelat d’escultures de fang”, afegeix el pintor, escultor en un material que no es podreix, com la fusta; que no s’oxida, com el metall; fins i tot “que no es fon, com l’or”.
Completen l’exposició una trentena de quadres, una vintena de fotos i unes quantes postals. Quadres amb pintura acrílica sobre tela o sobre paper, amb personatges inspirats en Carnestoltes o Sant Jordi, obres relacionades amb personatges de la Casa Batlló (una rajola convertida en vestit, a tall d’exemple), una màscara elaborada a partir de dibuixos de Picasso.
