El seu nom real és Mohamed Lamin, però prefereix que l’anomenin pel seu alter ego artístic, aquest amb el qual en menys de dos anys ha pujat al cim de les preferències audiovisuals de centenars de milers de persones. Ara puja als escenaris convencionals amb els seus monòlegs torrencials, amb el seu humor ancorat en històries quotidianes protagonitzades per una miríada de personatges que ell mateix encarna: el català Josep (“Joooseeep!”, crit que ha fet famós), el gitano David... És Wiz Problema, català de Mataró, a punt de fer 31 anys, de pares originaris de Gàmbia, i aquest dissabte al vespre, a les 21.30, actuarà a la Sala Rasa 64 amb l’espectacle “El multiverso”. Continua vivint a la seva ciutat, però en una altra zona diferent de la qual va veure créixer a aquest noi de barri, amb totes les lletres. Del barri de Cerdanyola, per concretar. D’acord amb aquesta entrevista, Wiz Problema es podria dir Wiz Amable o Wiz Simpàtic. Assegura que la fama no l’ha fet canviar, i que no canviarà.
Això mateix han dit molts, però després... Sí, és veritat. No m’agrada dir-ho, però em considero una persona humil i toco de peus a terra. Intento portar una vida tranquil·la, sense problemes. Si haig de fer-me fotos amb algú, me les faig.
Per què ho tens tan clar en el teu cas? Pels valors que he viscut al barri i a la meva família. Convisc amb gent normal i soc fill de pares treballadors. No em puc descantellar. Fins fa 22 mesos treballava en el magatzem d’una empresa de rellotges, però he treballat en moltes coses, des dels 17 anys.
Arribes a Terrassa amb “El Multiverso de Wiz Problema”. Com defineixes aquest espectacle? Què poden esperar els espectadors de Terrassa aquest dissabte? Es tracta d’un monòleg en el qual explico la meva vida i experiències que m’han passat, per exemple, en els viatges. Explico situacions quotidianes i la gent surt molt contenta dels espectacles. A Terrassa, crec que la gent riurà molt, i que també s’emocionarà. El que veurà a la Sala Rasa 64 no té res a veure amb el que veu a Instagram.
“Reflecteixo la diversitat de cultures per arribar a la conclusió que tots som iguals”
Creus que connectes amb el públic precisament perquè aquest se sent identificat amb les situacions que desenvolupes? Sí, crec que és per això. Faig molt humor, parlo molt, i també proposo humor negre, però molt subtil. Parlo per a totes les edats i dono consells als petits.
No eludeixes la crítica social, sinó a l’inrevés, i a la teva manera. De quins temes consideres més necessari parlar? De racisme i de classisme, per exemple. Els missatges de crítica social arriben diferent i millor amb l’humor, i arriben a més gent. Segurament moltes persones pensen o senten el mateix, però no ho diuen. Jo sí perquè em dona exactament igual la reacció.
Has patit episodis de racisme personalment? Són problemes que continuen sent molt actuals. Fa molt poc temps vaig experimentar el que es pot dir racisme institucional. Buscava un pis de lloguer a Mataró i els arrendadors es tiraven enrere quan sabien que em deia Mohamed. Però també m’ha passat una altra cosa...
Quina? Vaig cometre una infracció i uns policies em van parar. ‘Però si és Wiz!’, van dir. I no em va passar res.
Alguna vegada has dit que no ets “influencer”, sinó humorista. Com et defineixes? Com a humorista. Omplo teatres, faig monòlegs. No ballo música a TikTok. He fet una pel·lícula i estic treballant en una altra. No ho dic amb menyspreu, que consti, però no soc “tiktoker”. No obstant això, veig normal que se’m consideri així perquè aquesta plataforma m’ha servit de molt. Però a vegades em sembla que aquesta consideració banalitza el meu treball.
- Wiz Problema, en una imatge promocional
Sempre t’ha agradat la interpretació... Sempre. Als 18 anys vaig començar a treballar com a figurant especial i havia fet teatre a l’escola. Sempre m’ha agradat interpretar.
“Soc humorista. Omplo teatres, faig monòlegs. No ballo música a TikTok”
Fent riure, a més? Sempre vaig ser el pallasso del barri, el gracioset, un personatge, fins al dia d’avui, però fa gairebé tres anys vaig veure que els continguts que penjava començaven a tenir bona pinta. Sortia a Cabronazi (plataforma humorística), alguns futbolistes famosos van començar a compartir les meves històries... Reconec que va arribar a atabalar-me una mica.
En un vídeo surts fent broma sobre Lamine Yamal, amb ell en imatge. Al final, us abraceu. Sou amics? Bé, ell té 18 anys i jo 31. Hi ha molta diferència d’edat, però sí que ens coneixem. Ell també és de Mataró, però de Rocafonda, i venia molt al meu barri perquè hi vivia un cosí seu.
Ets barcelonista? Què esperes de la final de la Supercopa de demà contra el Real Madrid? No soc culer, però conec el Lamine, el Balde, i nens del barri que juguen al Barça, i prefereixo que guanyi el Barça. Però soc “gunner”.
De l’Arsenal? Per què? Perquè em vaig enamorar de la figura de Thierry Henry. He anat a l’estadi de l’Arsenal i David Raya em va regalar una samarreta de Saka.
Per què vas triar Wiz Problema com a nom artístic? Wiz, per un raper estatunidenc que m’encanta, Wiz Khalifa. Això de Problema va ser una proposta del Javi, amic i col·laborador. Es deu al fet que abans era una mica entremaliat en el barri, diguem-ho així. Però ara ja no, que consti.
És cert que tens com a referència l’humor que es fa als Estats Units? Sí, completament. He anat a veure espectacles d’humoristes d’aquí, com Dani Rovira o Berto, i m’agraden molt, però són escoles molt diferents. I m’agrada més la nord-americana pel fet que desenvolupa històries i no es caracteritza tant per explicar acudits. Soc més inclinat a aquesta part teatral.
I a encarnar molts personatges? Ara no tant això. Prefereixo presentar esquetxos elaborats, però mai deixaré de fer personatges. El més important, per començar, és riure’s d’un mateix.
Tots formem part del multivers? Sí. Als espectacles reflecteixo la diversitat de cultures, de multiversos, per arribar a la conclusió que tots reaccionem de la mateixa manera a determinades situacions. En definitiva, tots som iguals.
