Explica Xavier Bosch que és una persona metòdica en les seves rutines de feina. Que no per ser escriptor pot estar tot el dia vivint la vida, sinó que es marca les mateixes pautes que un altre treballador: Dutxa, esmorzar amb els diaris... I davant l’ordinador a escriure.
Potser és fruit d’aquest sistema de treball que Bosch aconsegueix publicar cada poc temps la seva propera novel·la. Un exemple: L’any passat, Bosch va ser un dels escriptors més venuts en català al Sant Jordi de 2024, amb “32 de Març”. I aquest 2025, ha tornat a repetir posició al podi gràcies a “Diagonal Manhattan”. Un autèntic “rebenta santjordis” i autor català best-seller.
Es tracta d’una novel·la, com és fàcilment identificable, ambientada de forma paral·lela en dues ciutats: Barcelona i Nova York. I que té el món de la publicitat com a escenari. “La novel·la està ambientada l’any 1989, quan a Barcelona va coincidir una gran generació de publicistes començant per Bassats, Lorente, Capmany... Però tots són homes. Era un ambient molt masculinitzat... I de vegades masclista”, explica Xavier Bosch, durant la presentació de la novel·la a la llibreria Abacus de Terrassa. Bosch recorda l’anunci d’Scotch-Brite com a exemple de masclisme. “El lema deia ‘Nadie puede estar sin él’, quan apareixia el marit amb corbata mentre la dona netejava”.
Un ambient de despatxos de publicistes ubicats geogràficament a la Diagonal de Barcelona, afegia Bosch. I un apunt: “És un carrer molt peculiar. A cada sistema polític, ha tingut un nom diferent, fins a set: Gran Via-Diagonal, de la Mancomunitat, Alfonso XIII, 14 d’abril, Gran Via Diagonal un altre cop, del Generalísmo i Diagonal a seques”. Un cas similar al de la plaça vella de Terrassa, podríem afegir: Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la República, Plaza España i Plaça Vella.
Aquell 1989
Rep ja la denominació “Diagonal” quan Bosch situa la novel·la, en un no tan llunyà 1989. “Jo tenia 21 anys. I vaig viatjar a Nova York. Per això, quan tanco els ulls, em resulta fàcil recordar les olors, els colors i els sons d’aquella ciutat”, rememora Bosch.
Com ara l’olor de ceba recremada que sortia de les guinguetes on venien frànkfurts al carrer, les sirenes constants de les ambulàncies... I de Central Park: "Imagineu com és de gran, que si la Diagonal fa 11 quilòmetres de llargada, en Central Park en fa 8”.
Individualisme
També recorda l’autor que era una ciutat “molt individualista”, on tothom anava corrent d’aquí allà. “Tothom anava tan ràpid, amb tanta pressa, que al Metro van haver de posar cartells de ‘Prohibit córrer’”.
I és en aquest Manhattan, que Bosch evoca amb els records de joventut, al qual arribarà una de les protagonistes de “Diagonal Manhattan”. Una jove catalana que aterrarà allà per entrar com a becària en un despatx de publicistes on, peculiarment, hi treballen dones.
“Després d’escriure ‘32 de Març’ vaig decidir que faria una novel·la de creixement del personatge”. I vet aquí “Diagonal Manhattan”.
