Paisatges de nostàlgia i calma

Robar temps al temps, cercar la quietud i el silenci per escapar-se del ritme frenètic que imposa el dia a dia. “Vivim frenèticament, ningú té temps per a res”. Ho diu el pintor egarenc Joan Marsal (Terrassa, 1964) en la presentació d’Anna Espí i Pumarola de la nova exposició que estrena avui a l’Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa. La mostra, amb el títol de “Bombolles” (en metàfora a un grup limitat per fer coses en temps de pandèmia) recull una vintena d’obres de paisatges i marines amb la tècnica de l’oli i l’aquarel·la. Marsal explica que el conjunt que presenta està inspirat en la natura propera i que hi ha obres que són fruit d’una mirada captada a l’entorn real i d’altres a partir de fotografies. En el passeig, Marsal convida a detenir-se, a observar, i a endevinar si el paisatge mariner recorda algun lloc, com el Port de Masnou, Palamós i Sant Pere Pescador. Però en aquests paisatges que ofereix respiren soledat perquè no hi ha persones que els habitin. “He de reconèixer que algunes pintures expressen aquest aire trist, melancòlic, nostàlgic, solitari. No hi ha figures humanes. Són obres que quan les veus, decorant una paret, et reclamen mirada i sentiment”. Una resposta que el pintor també ha buscat quan ell ha fet l’obra. “Sovint, el punt de partida és el d’una fotografia i faig l’obra a partir de les sensacions que em transmet la imatge i, per tant, la meva pintura està plena de sentiment. Jo tinc la imatge però imagino”. Joan Marsal sempre ha tingut interès per la creació artística, per la pintura, l’escriptura i la música, i les dues primeres les practica i és autodidacta. Amb la pintura s’hi va introduir de ple l’any 2006. “Jo feia molt d’esports i vaig patir una lesió jugant a tenis que en va canviar la vida. Vaig pensar en positiu. Vaig pensar a fer coses que t’agraden i que tens a l’agenda per algun dia. I en vaig decidir, de manera seriosa, a fer que l’hàbit de pintar formes part de la meva vida”. El temps ha evolucionat i ho ha fet al compàs de la seva inquietud artística. “Quan vaig començar feia pintura més realista i m’estimulava sobretot aprendre el color i gestionar els colors amb la paleta. L’estil realista encaixa molt amb la tècnica de l’oli, però, en canvi, l’aquarel·la permet deixar anar més la creació i la imaginació. Vaig experimentar aquesta necessitat de crear i vaig explorar l’aquarel·la que dóna color, però moltes tonalitats i, per tant, et dóna molta més llibertat per expressar”.Durant aquest temps, Marsal ha fet exposicions col·lectives als Amics de les Arts (espai de formació i intercanvi) i també individual a la Casa Soler i Palet.