Terrassa descobreix Kima Pintado. Potser seria més just i precís parlar de redescobriment, perquè aquesta artista ja va exposar la seva obra a Terrassa, la seva ciutat d'origen, fa 35 anys, però ha plogut molt des de llavors. Ha plogut a Terrassa, a Miranda de Ebro, a Vitòria, poblacions on va viure aquesta artista "experimentadora amb la tècnica i honesta en l'expressió", com la defineix la seva filla Laia. Ha plogut en els paratges de Tamariu, localitat de la qual la Kima estava enamorada i on va morir el 2024. Kima Pintado havia nascut a Terrassa l'any 1940. Va construir un univers plàstic originalíssim i era la reina de l'esmalt. Per l'impuls de les seves filles, la Sala Muncunill exposa fins el 25 d'octubre part de l'obra d'aquesta pintora de personal abstracció, escultora, orfebre. "Queda molta obra seva pendent d'exposar", comenta Laia Izquierdo.
"Val la pena buscar nous límits malgrat el risc d'equivocar-se", declarava l'artista al Diari de Terrassa el juny del 1991, quan exposava per primera vegada a la seva ciutat, a l'antic Centre Cultural de Caixa de Terrassa. Parlava la Kima del triangle, figura "amb moltes connotacions, com el dolor i la tragèdia", base de totes les novel·les tràgiques, generador de musicalitats que ajudaven l'artista a expressar-se. I després, l'esmalt que constitueix el segell d'autora d'aquesta creadora original, exploradora material, conreadora del diàleg profund "entre la forma tridimensional i l'espai", com descriu Conxita Oliver, comissària i crítica d'art que ha ajudat les filles de Pintado, Myrna i Laia Izquierdo, a muntar la retrospectiva.
- L`exposició romandrà a la Sala Muncunill fins el 25 d`octubre del 2026
- Lluís Clotet
És una retrospectiva que pobla les parets de la Sala Muncunill amb unes 70 peces: de tècnica mixta sobre fusta, d'acrílic sobre el mateix material, un guaix per aquí, obres de la seva sèrie Dona i Espai, de la seva sèrie Metamorfosi, esmalt sobre metall, gerros, una vitrina amb esbossos, penjolls, tot plegat en un ordre harmònic que ofereix una panoràmica per la vasta obra d'aquesta artista que es va formar a la Escola Massana de Barcelona (1960-1965) i després a la Fachhochschule für Gestaltung de Pforzheim, Alemanya (1967), i es va graduar a l'especialitat d'orfebreria a Barcelona. Això va ser l'any 1988 i la Kima ja havia marxat de Terrassa. Es va enamorar de l'enginyer Santiago Izquierdo, es van casar i el 1971 es van establir a Miranda de Ebro per raons de feina del Santiago. Després van viure a Vitòria, on l'artista va exercir de docent en l'especialitat d'esmalt a l'Escola d'Arts i Oficis de la capital alabesa.
"Val la pena buscar nous límits malgrat el risc d'equivocar-se", declarava l'artista al Diari de Terrassa el juny del 1991, quan exposava per primera vegada a Terrassa, la seva ciutat, a l'antic Centre Cultural de Caixa de Terrassa
"Era una virtuosa del dibuix, però se sentia atreta per la dificultat tècnica", diu Laia Izquierdo, que va créixer veient esmalts, a la seva mare introduint peces en el forn. "Intento treure l'esmalt d'allò ja vist, tendint més aviat cap a allò plàstic, a base de textures i grans espais, amb la intenció que l'obra es pugui mirar des de lluny", afirmava la pintora a l'entrevista del juny del 1991. Durant més de cinc dècades, la Kima va recórrer etapes molt diferents, "marcades pel domini de tècniques heterogènies que abasten l'esmalt, l'orfebreria, l'escultura i la pintura construïda", en paraules de Conxita Oliver.
- Un visitant a la mostra de Kima Pintado a la Sala Muncunill
- Lluís Clotet
L'artista es va "desmaterialitzar", va viatjar de la rigidesa de la matèria pesada a la lleugeresa de l'espai. Va començar en el foc i el metall, creant esmalts sobre metalls de complexes composicions "on el color vitri és fusionava amb el coure i la plata", diu Oliver. Es movia amb rigor artesanal, normal en els anys d'aprenentatge tècnic, però ella volia volar des de l'utilitarisme de l'artesania i transformar de l'esmalt tradicional pla "cap a combinacions tridimensionals amb marcades textures físiques", indica Oliver. "Durant els primers anys, va treballar sota els codis de l'escala corporal i domèstica: l'espectador s'havia d'acostar físicament per apreciar-ne el detall mil·limètric, el matís del color vitri i el cisellat", afegeix. Les seves peces úniques d'orfebreria eren petites escultures portables.
L'univers de Kima Pintado torna a Terrassa. "Era molt honesta en el que expressava. Parlava des de la seva experiència vital. I era honesta en el terreny personal, directa. Deia el que pensava", destaca la seva filla Laia
A partir dels anys 1980, després del domini sobre els metalls i el control del foc, la Kima va saltar cap a l'expressió lliure, sense complexos, integrant materials, creant assemblatges mixtos de fustes amb planxes metàl·liques rovellades i aplicació de pigments, "cercant l'equilibri entre la calidesa de la fusta i la fredor del metall". Jugava amb la volumetria en gran format per redefinir el buit espacial. No busca la perfecció orfebre, "sinó que abraçava la textura orgànica, la imperfecció de la fusta tallada i les pàtines del metall rovellat". Els relleus interpel·laven a l'espectador, abandonant el pla de la paret, reclamant un lloc propi. Ja no calia mirar cap a dins de l'objecte, sinó allunyar-se d'ell per processar la seva composició geomètrica global "i la tensió entre els diferents materials acoblats".
- Peces de Kima Pintado a l`espai expositiu situat a la plaça de Didó
- Lluís Clotet
A la Sala Muncunill es poden veure les seves "Tires suggerents", però també unes marines empeses des de dins per la seva passió per Tamariu, per l'enamorament "de la seva natura salvatge", comenta Laia Izquierdo. Adeu a l'esmalt al final en una etapa de depuració radical en connexió amb el paisatge i els cicles naturals, la calma en la monumentalitat, la poètica de la mar, la relació de la dona amb l'entorn; de les textures rugoses del passat a les superfícies netes, peces travessades per aire i llum, materials pesats per aconseguir "una lleugeresa visual sorprenent", especifica Conxita Oliver.
Anys sense exposar
Fins el novembre del 2025, quan es va muntar una mostra a La Garriga, feia més de 25 anys que no s'exposaven obres de Kima Pintado Blasi. Havia exposat molt, però es va cansar de fer-ho i el suport del seu marit li permetia enfocar-se en la creació i la introspecció, sense pressions econòmiques. "Soc lliure", es pot llegir en un dels seus guaixos.
L'univers de Kima Pintado torna a Terrassa. "Era molt honesta en el que expressava. Parlava des de la seva experiència vital. I era honesta en el terreny personal, directa. Deia el que pensava", destaca la seva filla Laia. Kima Pintado, reina de l'esmalt, va morir el 2024. Santiago, el seu vidu, deu mesos després.
