Jornada sobre les pintures murals de Tomàs Becket

Terrassa tornarà a ser el centre d’atenció el dilluns, 27 de setembre, en patrimoni i art de l’època romànica. El Museu de Terrassa, juntament amb altres institucions, ultima la cinquena edició de la Jornada Tècnica Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara, que enguany està dedicada a les pintures de Tomàs Becket en el marc de l’art romànic europeu. La jornada s’obrirà amb la ponència “De Canterbury a Terrassa: un trencaclosques històric a la Catalunya del segle XII”, a càrrec de Carles Sánchez, del Museu de Terrassa i també professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després es parlarà de la figura del canonge d’Arveus de la mà de l’historiador Joan Soler i director de l’Arxiu Històric de Terrassa. El matí es completarà amb les conferències sobre la tècnica de les pintures murals (Judith Verdaguer, del Museu Episcopal de Vic) i l’aportació de Terrassa en el marc de la redescoberta de la pintura romànica catalana (Jordi Camps, Museu Nacional d’Art de Catalunya). A la tarda, la jornada entrarà de ple en la pintura de Tomàs Becket amb les aportacions de Natahalie Le Luel de la Universitat Catholique d’Angers i Maria Garganté de la UAB. La jornada es tancarà amb una taula rodona sobre pintura i patrimoni mundial i es farà difusió de l’actual candidatura Unesco de la Seu d’Ègara. La taula tindrà com a participants a Eduard Riu-Barrera, del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generaliat; Àngel Morillas, del Consell Internacional de Monuments i Llocs i Carles Sánchez, del Museu Terrassa-UAB. Una mort violenta El seminari de treball valorarà les pintures murals romàniques de Terrassa, considerades com un dels testimonis més antics de la difusió del culte a Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury que va ser assassinat l’any 1170 en mans dels homes del rei Enric II d’Anglaterra. El tràgic fet va causar un gran impacte a l’Europa del segle XII. La seva mort violenta va fer esclatar el conflicte de gran transcendència entre el poder secular de les monarquies feudals europees i el poder espiritual de l’Església.