Publicitat
Cultura i Espectacles

De verema al Museu de Terrassa

L’Ajuntament, a través de la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat, vol posar en marxa un projecte per recuperar el conreu de la vinya. Per aquesta iniciativa engrescadora i ambiciosa, hi posa a disposició una finca municipal d’1,6 hectàrees darrere de Mossèn Homs, ha obert una campanya per trobar ceps de varietat local i farà un concurs per trobar gestors que vulguin desenvolupar l’activitat.

Amb motiu d’aquest projecte viticultor i coincidint avui amb la festivitat de la pagesia, Diari de Terrassa ha cercat en el fons del Museu de Terrassa un conjunt d’eines relacionades amb la verema i la transformació del raïm que ens permeten seguir el traç d’aquesta feina a la terra que, en la nostra vila, es remunta al segle XI. En aquell temps, el nucli de l’explotació de vinyes se situava en les parets dels torrents perquè els veremadors van constatar que s’obtenien vins de més grau i qualitat.

Estris del camp que daten del segle XIX i de la primera meitat del XX i que prenen el nom de podall o falçó, portadora, bota, barra de medir , porró… Utensilis que varen tenir molta importància. Els historiadors Antoni Borfo i Pere Roca expliquen que a l’alta edat mitjana, la producció del vi a Terrassa era tan fonamental que aquestes eines per a la verema hi són documentades, fins i tot en testaments formant part del llegat de la persona finada.

A banda dels objectes de treball, cal destacar que la Masia de Ca N’Anglada conserva a la planta baixa una sèrie d’instal·lacions relacionades amb el vi. Es van posar al descobert amb els treballs arqueològics i la posterior rehabilitació del mas que dóna nom al barri ara fa una dècada. D’aquestes instal·lacions sobresurt un cup per dipositar la verema i trepitjar-la amb els peus fins a obtenir el most. En la història sobre aquesta masia ja hi figura escrit que cap a l’any 1049 hi havia una explotació significativa de vinyes juntament amb oliveres.

Presentem una tria d’aquestes eines i serveis per la verema que son testimoni d’una època:


1. Falçó o podall. Utensili agrari tradicional amb el qual es recollia el raïm del cep. Estava elaborat de ferro i fusta i, habitualment, tenia una llargada d’entre 20 i 25 cm sense comptar el mànec. El falçó per esporgar la vinya quedar reemplaça’t després per unes estisores petites de podar.

2. Portadora. És el recipient en el qual el veremador dipositava el raïm. La que presentem a la imatge és de fusta i ferro i porta una ansa a cada costa per poder-les agafar. Normalment, les portadores se situaven en llocs apropiats per després fer la càrrega al carro.

3. Cup. Les portadores que duien la verema es buidaven al cup o receptacle que hi havia dins les masies o cellers. Aquí començava la feina de trepitjar la verema fins a obtenir el most. La masia de Ca N’Anglada conserva un cup arran del conreu de vinya en la seva zona.

4. Bota. Recipient que acollia el vi extret del cup. Solien ser de fusta amb cercles de ferro. Un cop dins la bota, calia esperar un cert temps per poder treure’l i destinar el producte a la comercialització i consum. Per saber del seu grau de maduració i qualitat s’utilitzava una làmina molt fina d’acer.

5. Porró . És l’atuell tradicional per contenir i servir vi. Disposa de dos “brocs”, un de més gruixut, vertical o una mica inclinat, que serveix de mànec i per omplir-lo, i un de cònic i inclinat amb orifici a l’extrem per beure “a galet”. El porró es va fer molt popular a partir del segle XIX al món pagès català.va zona.

Apunts d’història 

La producció de raïm i vi a Terrassa, juntament amb les olives i l’oli i cereals, es va desenvolupar fins a la industrialització. Hi ha documentació que al segle XIX, el conreu de la vinya ocupava gairebé la meitat dels conreus dels afores de la vila. El sector productiu de raïm i vi quedaria pràcticament destruït cap a 1883-1884 amb l’arribada de la plaga de la fil·loxera. El desastre va generar iniciatives com la dels empresaris Joaquim Montset i Antoni Ubach que, juntament amb l’enginyer agrònom Rafael Roig, van fundar la primera estació ampelografia del país amb la finalitat d’ajudar als propietaris agrícoles en la reconstrucció de les seves vinyes. Aquesta estació tenia com a objectiu crear un viver amb espècies silvestres procedents d’Amèrica. Aquests ceps no produïen fruit. Calia empeltar la varietat del raïm que es volia produir.

Publicitat
De verema al Museu de Terrassa
To Top