Publicitat
Cultura i Espectacles

Jazz compromés amb la música i la societat

Juan de Diego

Juan de Diego presenta el seu nou disc, “Grebalariak”, que està en el “top ten”

El compositor i trompetista Juan de Diego /Miquel Carol

És considerat un músic de jazz intrèpid, elegant i prolífic. Juan de Diego, però fuig d’etiquetes i es descriu com un apassionat del jazz, una música que va descobrir des de ben petit, quan tenia 10 anys, escoltant a Miles Davis i influenciat pel seu germà gran Víctor, que ja tenia clar que li agradava aquesta música i començava a flirtejar amb el saxo. Els dos continuarien la formació i amb ella Juan de Diego va escollir la trompeta. Gairebé han fet camins paral·lels. El Víctor va arribar des de Bilbao a Barcelona l’any 1989 i el Juan ho va fer quatre anys més tard, 1993, després dels Jocs Olímpics. I els dos es van quedar a la capital catalana encara que viatgen molt al País Basc, a Bilbao, la seva terra d’origen present per la música, per la família i els amics.

Juan de Diego, com el seu germà, té una trajectòria consolidada i demà dissabte torna a la Nova Jazz Cava per presentar el seu nou treball discogràfic “Grebalariak,” inspirat en la vaga de La Canadenca de 1919, gràcies a la qual es va instaurar, entre altres fites, la jornada de 8 hores. El títol ja és tota una declaració d’intencions. “Volia retre homenatge a aquells obrers que fa més d’un segle van lluitar per aconseguir millores laborals.

El punt iniciat va ser aquest: “Jo havia fet un disc sobre l’anarquisme amb la figura de Buenaventura Durruti l’any 2016, que porta per títol “Uba labur hori” (“Aquell curt estiu”) i vaig gaudir perquè són temes que donen sentit a la manera de ser i d’evocar un temps. Amb motiu del centenari de la vaga de 1919, vàrem fer un concert davant les tres xemeneies de La Canadenca al Poble-Sec de Barcelona i allí va sorgir el nou àlbum, que vaig desenvolupar durant el confinament”.

El músic se sent molt propi aquest disc perquè ell mateix és l’autor de les deu composicions que s’apleguen. “Hi ha un tribut a la vaga obrera que va ser tan important i la resta és un calaix de sastre. La música és un jazz de contrastos, dispar, que és el que a mi m’agrada i que se’n fa difícil de definir sota una etiqueta”. El farà sonar a la Nova Jazz Cava, un espai que coneix en la programació estable, com ara, i en el Festival Jazz Terrassa perquè també hi ha actuat alguna vegada.

En aquesta nova posada de llarg estarà acompanyat de Toni Vaquer, al piano, Martín Leiton, al contrabaix i Estefania Chamorro, a la bateria. La formació instrumental ha estat creada per aquest treball perquè li agrada sumar talent i descobrir-ne de nous. Prova d’això és que lidera i col·labora en nombrosos grups per enriquir-se. Té elogis cap a molts músics, entre els que cita a “l’increïble” trompetista terrassenc Josep Maria Farràs a qui té com un dels seus mestres.

Ell, ara mateix, també dona classes i exerceix de professor al Conservatori de Pamplona. “És molt difícil viure de la música perquè els bolos s’hi han reduït a la mínima expressió”. Aquest “jazzman” a les aules afegeix que poques coses han canviat en jazz. “El rock té mil persones i tres acords i el jazz és a la inversa, té mil acords i tres persones”.

Un disc en el “top ten”

El disc que presenta Juan de Diego aquest dissabte està entre els deu premis dels millors discos de jazz publicats al 2021. El músic és un dels pocs trompetistes de jazz a l’Estat espanyol Hi suma la composició, un fet que amplia la seva dimensió artística. Es defineix un jazz de cap a peus i es considera barceloní perquè aviat farà quaranta anys que va arrelar a Barcelona. Recorda l’època bohèmia de música, concerts i vistes d’una habitació de la plaça Reial . Assegura que s’ha adaptat bé als nous temps. Ara combina classes i música, i viu a prop del mar

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top