Publicitat
Cultura i Espectacles

Confinament literari al camp

L’escriptor Isidre Grau estrena la novel·la “73 dies amb el pare”

L'escriptor Isidre Grau va presentar la nova obra a Amics de les Arts /Alberto Tallón

La nova novel·la d’Isidre Grau, que porta per títol “Setanta-tres dies amb el pare” que aquest dimecres es va presentar als Amics de les Arts, està ambientada a l’inici de la postguerra i narra la història d’un pare i del seu fill, d’11 anys, que es refugien al camp per treballar per superar la mort del fill gran que ha estat arrestat i executat. La novel·la compta amb el pròleg de Maria Barbal, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i ha estat publicada a l’editorial Trípode.

Grau explica que el relat s’inspira en un cas real que li va contar un amic seu que es diu José Arbués i, a partir d’aquí, es va posar a fer l’obra de ficció. “És una història molt intimista i familiar. Parla d’un pare i del seu fill petit que s’aïllen a la naturalesa per sobreviure al dolor que porten dins després de la pèrdua del fill gran de la família. La decisió la prenen la mare i el pare perquè el fill petit ha quedat molt trasbalsat pel que li ha passat al seu germà i pensen que el contacte amb la natura li anirà bé”. Arribats al nou destí, al camp, la novel·la s’endinsa en la relació de convivència del pare amb el fill i com cadascú anirà descobrint coses de l’altre.

Grau avança que ambdós protagonistes tindran moltes sorpreses emocionals. “El pare té un caràcter molt tancat i a poc a poc s’anirà obrint i trencant el silenci. De manera que el fill coneixerà coses del pare que no s’hauria imaginat, com ara el seu coneixement sobre la natura, les feines del camp i el seu vessant musical amb la interpretació de l’harmònica”.

Bona rebuda
L’escriptor va escriure aquesta història d’aïllament a la muntanya aprofitant el confiament que va viure per la pandèmia de la Covid. Considera que és una obra que té una estructura més senzilla que les altres però que, en canvi, estar funcionant molt bé. “És una novel·la que està corrent pel boca-orella i que està tenint molt d’èxit. Estic content. Però té poc a veure amb el que jo acostumo a fer que són novel·les molt més complexes amb més personatges i més llargues”.

Grau es va motivar amb la història del seu amic per construir la relació de sentiments d’aquest pare i fill. Però també dels seus records i memòria personal. “Jo sóc del Vallès des de sempre. Vaig néixer clínicament a Sabadell, però he viscut sempre a Cerdanyola i vinc de família pagesa. Els primers vint anys de la meva vida van estar lligats al camp perquè la meva família tenia vinyes i conreava blat”.

Al llarg del seu camí, l’escriptor ha tingut lligams amb Terrassa. Va estudiar la carrera d’enginyeria tècnica en química al campus a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual (Etseiat) del campus de la UPC de Terrassa. Després va treballar com enginyer a una indústria de Cerdanyola.

Cap a l’any 1975 va encetar l’ofici d’escriptor. La nova novel·la “Setanta-tres dies amb el pare” se suma a una llarga bibliografia de més de 25 obres, la majoria novel·les encara que també hi ha contes. Algunes obres les ha presentat a Amics, on té bons “amics”, diu, com Jaume Aulet i Jordi Fernández, que ahir van acompanyant l’autor.

Assegura que li queda molt per emplenar fulls en blanc”. Afegeix que “escriure és sinònim de vida i llibertat i està molt bé perquè no cal jubilar-te”. Està interessat en posar en joc l’individu en relació al seu entorn. I matisa: “No em considero un escriptor costumista. Agafo la realitat i la passo pel túrmix de la ficció”.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Confinament literari al camp
To Top