Teresa Marçal rep el Guardó de Músic de l'Any

Confessa que quan li van comunicar que era la persona escollida pel Guardó de Músic de l’Any de Terrassa va quedar molt sorpresa. “No m’ho esperava perquè ensenyar música és la meva feina i la faig molt a gust”. Després es va sentir molt agraïda. “És un reconeixement a la meva tasca de la qual em sento feliç perquè repercuteix en les persones”. Teresa Marçal, pedagoga musical i codirectora del Centre d’Educació Musical CEM, ha rebut aquest divendres a la tarda el premi de mans d’Enfoc Musical, una entitat que des de 2014 destaca a un músic de la ciutat per la seva contribució a aquest art. L’acte va tenir lloc al mateix CEM, una escola privada de referència en aquest àmbit i que aquest curs acull 300 alumnes. Marçal valora aquest guardó perquè considera que posa en relleu una tasca que encara no té suficient visibilitat. “És una feina poc visible, de formigueta, per això s’ha de valorar perquè existeix i perquè forma part de la cultura”. La professora defensa que tothom és apte per aprendre música i interpretar-la. “Ja fa molt de temps que parlem d’educació musical. Abans si no tenies oïda, ja et donaven per perdut. Precisament, educació musical fa referència a educar l’oïda, el ritme, la melodia... I això es pot aprendre i millorar”. Creu que tothom que estudia música no ha de ser intèrpret. “Hi ha moltes maneres d’aprendre i mantenir aquest aprenentatge. I es pot formar part de formacions i de conjunts. No cal ser un concertista”. Ella és partidària posar la música a l’abast de tothom. “Aquest art és transformador, fa millors persones. No té per què ser competitiu. Abans sí que la música era elitista, però aquest mite s’ha trencat. La música és beneficiosa per a tothom i aporta molt benestar. Convindria que els polítics en preguessin nota”.

Ensenyar

De fet, ella no ho és perquè de seguida va tenir clar que es volia dedicar a la pedagogia. “Jo vaig estudiar Magisteri i Psicopedagogia i això ja em va fer decantar cap a l’ensenyament, encara que també sóc directora de cors. No em vaig plantejar mai dedicar-me a ser concertista”. I en la seva feina, a més, hi suma la titulació en el mètode Tomatis que vol dir pedagogia de l’escolta i que permet a través de la música millorar la qualitat de l’escolta i ajudar a les persones a créixer i a madurar. La pedagoga guardonada escolta una discografia molt diversa. “El més essencial és que la música tingui qualitat i tant pot ser una peça de clàssica, de folk i tradicional, com de rock. No tinc preferències perquè si sona bé, tot és bo”. Marçal està al capdavant del CEM amb Ramon Rius, el seu marit que també comparteix la professió. Considera que estar en el mateix projecte té els seus avantatges. Quan treballes en el mateix sector és més fàcil comprendre les inquietuds, però, a la vegada, corres el risc d’endur-te la feina a casa. Així i tot, nosaltres procurem aparcar-la i parlar de les coses de família”.