Canvis en el comerç de productes de consum quotidià

omprem més o menys que abans de l'esclat de la crisi? Hem après a racionalitzar la nostra compra? O això del consumidor intel•ligent és un mite que queda reduït per la pressió de les marques i de les ganes de provar i consumir? Hi ha un canvi de model? Quin son els comportaments que tenim els consumidors preocupats pel nostre benestar, la salut, el medi ambient i el respecte a la natura i que a l'hora tenim més informació que mai? Quin és l'estat de salut de les empreses que treballen per acostar els productes de consum quotidià als consumidors? Quines opcions tenim per reduir el malbaratament d'aliments, ús de plàstics, comprar productes més saludables i alhora que els ingredients es produeixin amb mètodes sostenibles que respecten l'entorn? Hi ha aliments bons per a tothom? Per què segueix d'actualitat el problema de l'obesitat?

L'últim informe de Kantar publicat amb data de juny 2018 sobre l'evolució del comerç de productes de gran consum, ajuda a contestar alguna de les preguntes plantejades amb una anàlisi acurada plena de dades interessants.

Doncs no, no consumim gaire més. Amb dades de 2017 el món està quasi parat pel que fa al creixement del valor total de les vendes: 1,9% és l'augment mitjà del món i del 0,5% als estats units. Tenint en compte que el creixement del PIB mundial és del 3,8% al mateix any 2017 i que la comparació amb el 2012 és de 6% de productes de consum i 3,5% de PIB, podem avançar que el canvi és notable!

Créixer és més difícil que mai i la previsió és que continuï així en el futur pròxim. Ara bé, el creixement és desigual: ja he mencionat als US, a Europa s'està una miqueta més amunt (2,2%) però a Àsia i a Àfrica molt més (4,3 i 8,8 respectivament). Quina és la raó principal? Hi ha alguna cosa lligada amb els aprenentatges derivats de la crisi (com la reducció del nombre de visites al súper i l'augment de compres en els formats de preus baixos com a casa nostra Lidl, Dia i Mercadona per exemple) .

canvi demogràfic

Destaca però l'impacte dels canvis demogràfics: el 2030 la predicció és que la població mundial creixerà per sota de l'1%. Si el 2000 hi havia 600 milions de persones de més de 60 anys al món, el 2015 ja n'eren 900 i al 2050 seran 2.000 milions si no canvia res.

L'elevat nombre de persones amb experiència impulsa també la marca privada (del distribuïdor) que els satisfà completament amb la compra de productes que el distribuïdor prescriu per la seva activitat diària de consum. Els compradors que tenen menys de 35 anys representen el 14% de la despesa del 2017, i els de més de 45 anys són els que contribueixen més en la despresa.

Si el format de comerç electrònic avança molt de pressa, representa el 5,8% global impulsat per Àsia on se situa per sobre del 7%. Aquí encara estem per sota de l'1% i el ritme indica que encara no s'accelera el seu creixement.

Sortosament els productes saludables mostren un increment notable (com per exemple l'avocat creix l'11 % i tota la fruita vermella com les maduixes i les groselles per sobre del 8%). Podem incloure els productes frescos del mar, amb augments considerables a tota Europa (per sobre del 5% a Alemanya, França o Espanya). La moda dels productes ecològics llença a creixements per sobre del 10 o 20% a molts països europeus.

També destaca la importància dels productes locals, que guanyen més acceptació que mai. Les petites empreses locals tenen l'oportunitat de lluitar cara a cara amb les grans empreses que per poder competir amb aquests productes, han de fer molt esforç i perden les economies d'escala que els permeten els productes globals, fent per elles, menys interessant l'adaptació. Finalment esmentem la importància del consum fora de la llar que a pesar de la rellevància no augmenta globalment i que depèn del consum, clima i d'altres raons. Potser és per això que ja es veuen cafès i restaurants en supermercats i hipermercats.

Acabo: amb més de 5 mil milions de persones accedint a internet el 2020, la compra per internet de productes d'ús quotidià és un costum que va arrelant. Seguirem el tema.

*

gabriel izard@uab.cat