La Diputació Permanent del Congrés ha convalidat aquesta setmana el decret llei que atorga al govern espanyol poders per intervenir les xarxes socials, els servidors i els serveis de comunicacions electròniques. Aquest decret, que va entrar en vigor el 6 de novembre, va ser aprovada amb el vots del PSOE, el Partit Popular i Ciudadanos i va comptar amb l'abstenció d'Unidas Podemos. L'Aseitec, patronal del sector digital català integrada a la Cecot, considera que aquest decret genera inseguretat jurídica entre les empreses que presten aquests serveis per a l'Administració catalana i limita sensiblement la capacitat operativa de les empreses que operen en el Cloud i que tenen distribuïts els seus servidors en qualsevol país del món.
En comunicat, la patronal també manifesta el seu suport al conseller Puigneró qui ha afirmat que és l'equivalent digital de la llei mordassa. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública considera que "a partir d'avui ja podem dir que vivim en un estat d'excepció digital". Un fet que comporta, a més d'una greu pèrdua de llibertats individuals i col·lectives, una forta inseguretat jurídica per a les empreses.
El decret del govern espanyol obliga a les administracions públiques a tenir els seus servidors dins de la Unió Europea i reforça el DNI com a eina única d'identificació. També regula l'ús de xarxes de registre distribuït de tipus "blockchain". Amb aquest decret, el govern espanyol pot intervenir els servidors en els quals es trobin allotjats continguts digitals que consideri que atempten contra l'ordre públic, embargant dades i serveis digitals. El govern espanyol ha hagut de modificar sis lleis diferents per tal de poder tallar els serveis d'internet sense ordre judicial.
Suport
L'Aseitec dona suport a les mesures legals que ha expressat la portaveu del govern de la Generalitat, Meritxell Budó, qui ha anunciat que el Consell Executiu ha demanat al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciï respecte la possible vulneració de competències de la Generalitat per part del decret llei digital del Govern de l'Estat. El decret afecta les competències de la Generalitat en cinc àmbits clau: infraestructures digitals i desplegament de fibra òptica; identitat digital; desplegament de l'administració digital; ciberseguretat i contractació pública. El requeriment al Consell de Garanties Estatutàries és el pas previ que necessita el Govern per presentar un recurs d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.
ARA A PORTADA
-
El Segle XXI es reactiva: Consum i Areafit lideren la recuperació del complex comercial a Terrassa Pilar Màrquez
-
-
L’avinguda del Vallès, el punt negre del trànsit a Terrassa: prop de 100 accidents en un any Joan Muñoz
-
Indignació amb el menjar de l'escola pública: “La meva filla no vol anar al menjador perquè passa gana” Arnau Fort
-
Publicat el
29 de novembre de 2019 a
les 20:18
Notícies recomenades
-
Diners
La Cambra de Comerç de Terrassa impulsa un programa pioner d'IA en l’àmbit empresarial
-
Diners
Terrassa i la Generalitat creen un grup de treball per simplificar tràmits empresarials
-
Diners
Labiana tanca un préstec sindicat de 37 milions d'euros i llança una ampliació de capital de fins a 5,07 milions
-
Diners
La terrassenca Marta Sánchez, nova vocal de la CEOE
-
Diners
Una vintena de pimes industrials inicien a Terrassa una prova pilot per convertir-se en més sostenibles
-
Diners
La Cecot llança nous vídeos i reculls de lèxic per impulsar el català en l’àmbit laboral