Oportunitats d’inversió en renda fixa per a perfils conservadors

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

La situació actual, amb la corba de tipus d’interès i la seqüencial pujada de tipus dels bancs centrals (que amb molta probabilitat s’allargaran encara fins a final d’aquest any), ha obert una finestra molt interessant per als inversors menys agosarats o conservadors. La compra de lletres del tresor tant espanyoles com dels països de la UE ha donat llum a aquests perfils d’inversió, ja que podem arribar avui dia a retribuir a uns tipus anuals del 2,84% al termini d’un any amb deute espanyol. Les lletres es compren amb descompte i, per tant, al final l’Estat et torna el 100% del nominal sense retencions. Així, els costos es minimitzen, i la tributació del benefici s’endarrereix fins a la pròxima declaració de la renda. En l’horitzó actual, posar la tresoreria amb lletres, encara que sigui amb venciments trimestrals en espera d’una millor inversió, està retribuint de forma molt interessant el capital, i permet una àmplia flexibilització de la liquiditat. D’altra banda, els inversors de fons d’inversió també tenen l’opció d’invertir en un model de fons de renda fixa a mitjà termini (més d’1 any) anomenat de venciment, en què un cistell de bons de diferents emissors públics i privats, amb venciment aproximadament de tots en el mateix mes i any, permet treure una rendibilitat acceptable mitjana, dins d’un esquema de risc màxim controlat, dels bons de la cartera, tots ells classificats com a “investment grade”, o sigui, en la millor categoria i, per tant, de menys risc (de BBB+ cap a AAA la de menys risc). Aquesta opció permet mantenir la inversió en fons amb un horitzó temporal d’1, 2 o 3 anys per aprofitar aquesta corba de tipus i tenir un rendiment d’entre un 2 i un 3% anual en la majoria dels casos, i al final poder traspassar els fons a un altre fons, mantenint la inversió i posposant el pagament d’impostos pels beneficis. Els dipòsits també són una nova fórmula, però competitivament són menys avantatjosos que les lletres o bons del tresor, ja que els bancs apliquen un diferencial respecte al deute que fan servir com a contrapartida.