Els efectes econòmics de la guerra a Israel

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Després de l’esclat de la guerra a Israel, la setmana va començar amb caigudes, a les quals va seguir un rebot, cosa que fa difícil saber com evolucionaran. La primera reacció dels mercats va estar marcada per baixades contingudes a les principals borses, però a curt termini, s’espera que torni la calma. Sembla que les borses haurien d’estabilitzar-se als nivells actuals sempre que a la publicació de resultats corporatius que acaba de començar no es produeixin sorpreses negatives de relleu, sobretot a les “big tech” americanes.Si el conflicte armat al Pròxim Orient no s’estén i no s’hi impliquen altres països com l’Iran per aquest risc geopolític que afecta especialment el preu del cru, no hauríem de tenir més males notícies que afectin els mercats financers. Pel que fa a la cotització del petroli, dependrà molt de l’evolució del conflicte armat i de la implicació d’altres països. Així, si queda en enfrontament sense la intervenció de tercers i la guerra té, d’alguna manera, un primer desenllaç ràpid, el preu del petroli hauria de mantenir-se en el rang de 75 a 90 dòlars el barril, que és favorable per als productors i facilita certa estabilitat de preus a efectes inflacionistes als països més dependents del petroli com Espanya. Cal afegir que com més s’encareix el petroli, més s’entén que l’or guanyarà atractiu. A l’hora de buscar més seguretat, dins de la inestabilitat per als inversors, el dòlar actua de refugi en cas de riscos geopolítics inesperats. Això, unit al fet que l’economia dels Estats Units es troba en un moment de fortalesa, fa que una evolució del dòlar sigui positiva, almenys fins que la Reserva Federal transmeti al mercat la intenció de començar a baixar tipus d’interès.