Més assalariats i autònoms i només quatre empreses menys que fa un any

L'estructura productiva de Terrassa i el mercat de treball a la ciutat han evolucionat positivament l'últim any. El municipi va tancar el 2023 amb més treballadors assalariats i més treballadors afiliats al règim d'autònoms que un any abans, mentre que el nombre d'empreses ocupadores es va quedar gairebé igual. Segons l'últim informe sobre l'evolució del mercat de treball a Terrassa, elaborat pel Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat, Terrassa va arribar a 31 de desembre del 2023 compatibilitzant 76.415 assalariats que treballen a la ciutat, 455 més que els que es registraven a finals del tercer trimestre, amb un augment relatiu d'un 0,59%. En l'últim any, l'increment encara ha estat molt més pronunciat, d'un 24%, amb 14.790 assalariats més, una crescuda motivada, en part, per la pujada dels inscrits en l'activitat de comerç al detall, activitat en què el mes de maig es van establir tres noves empreses a la ciutat. Per sectors, segons les dades de l'informe, tots han sumat empleats el darrer trimestre, menys la construcció, que registrat una pèrdua de 245 treballadors per compte d'altri (-4,1%) els últims tres mesos del 2023. En el balanç de tot l'any, en canvi, ha sumat 205 assalariats, amb una pujada d'un 3,71%, i arribant ara als 5.730. En l'agricultura, el sector amb menys pes en l'economia terrassenca, no hi ha hagut variació l'últim trimestre. El sector s'ha mantingut en els 45 assalariats, que són cinc més que els que hi havia en tancar el 2022, el que significa un augment anual d'un 12,5%. La indústria, per la seva banda, ha crescut més els últims tres mesos (+215 assalariats; +2,16%), que en tot l'any (+180 assalariats; +1,72%) i ha tancat el 2023 amb 10.645 treballadors per compte d'altri. Els serveis, el sector amb un major pes en l'ocupació a Terrassa, són els que han experimentat un augment més intens tant en termes absoluts (+14.400) com percentuals (+31,58%) l'últim any, arribant als 59.995 assalariats, 485 (+0,81%) més que el tercer trimestre. Per subsectors, les dades reflecteixen una bonança als sectors d'activitats del comerç al detall, amb 12.865 llocs de treball més en un any; serveis a edificis i jardineria, amb 265 treballadors més, i activitats sanitàries, amb 155 més. Per contra, en un any, han empitjorat les activitats relacionades amb l'ocupació i amb els serveis de tecnologies de la informació, amb 65 llocs de treball menys en cadascun

Treballadors per compte propi

Pel que fa al nombre d'autònoms, que ara són 13.160, hi ha hagut un increment anual d'un 0,23%, amb 30 més que en tancar el 2022, segons indica l'informe del Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat, que es basa en les dades provisionals de l'Idescat, a partir dels fitxers d'afiliacions i comptes de cotització de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Aquest augment, però, no s'ha donat en tots els sectors. De fet, només han crescut en els serveis (+35; +0,36%), arribant als 9.875. L'agricultura s'ha mantingut en 30 i la indústria, en 1.170. En la construcció, en canvi, han baixat de 2.090 2.085 (-5; -0,24%). Per la seva banda, el nombre d'empreses ha disminuït tant trimestralment com anualment, però en el balanç de l'any s'han perdut només quatre centres ocupadors (-0,07%). Terrassa compta amb 5.421 empreses ocupadores, 34 menys que en tancar el mes de setembre (-0,44%). Trimestralment, tots els sectors han experimentat reduccions menys l'agricultura, que no ha patit variacions. Anualment, en canvi, dos han registrat augments i els altres dos, davallades. L'agricultura ha passat de set a vuit empreses (+1; +14,29%) i els serveis, de 3.943 a 3.961 (+18, +0,46%). A l'altra banda, les empreses a la indústria han baixat de 680 a 663 (-17; 2,5%) i en la construcció, de 795 a 789 (-6; -0,75%). Amb aquestes dades, l’estructura productiva de Terrassa representa el 21,40% de la vallesana i el 2,21% de la catalana. Els assalariats que treballen a la ciutat són el 20,9% dels de la comarca i el 2,52% dels de Catalunya. Pel que fa al nombre d'autònoms, s'indica en l'informe, Terrassa ocupa la quarta posició per darrere de Barcelona, Sabadell i l'Hospitalet de Llobregat i per sobre de Badalona.