Resultats i aranzels

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Les primeres impressions de la nova era Trump estan portant-nos, tal com anunciàvem dies enrere, a una nova realitat, que comparativament a la seva primera legislatura, sembla que farà créixer l’economia i, en paral·lel, dels mercats, malgrat que la situació de liquiditat i monetària és un pèl diferent. Mentre el 2017 estàvem en una fase expansiva, avui la FED es troba en una situació de més contenció i, per tant, no ajudarà l’economia a créixer com en els anys passats. Tot i això, la presentació de resultats és molt interessant, perquè està deixant clar que hi ha sectors clau que continuen creixent per sobre de les previsions, fet que s’anirà confirmant durant aquests pròxims dies. El que queda clar és que la quasi plena ocupació en els EUA i la contenció, de moment, de la inflació estan fent que els inversors continuïn creient en el creixement. La política Trump sembla estar centrada en una guerra d’aranzels per poder amenaçar les diferents àrees geogràfiques i poder negociar millor allò que als EUA els hi convé, intentant frenar els conflictes bèl·lics ara que les principals potències bèl·liques mundials ja s’han tret els arsenals obsolets i han renovat amb armament més avançat els seus arsenals. La guerra d’aranzels és una tàctica que acaba forçant els venedors a assumir part d’aquests costos per mantenir les comandes, ajudant a no crear la tan temuda inflació, per l’increment del preu als consumidors finals, que són els que ho pateixen en última instància. També acaba forçant a comprar a altres proveïdors o desplaçant la producció xinesa a altres països sense la pressió dels aranzels, fet que farà créixer l’economia dels anomenats països frontera. Per Europa, també resulta un problema molt seriós, ja que suposaria una baixada de vendes o rebaixa de marges, tan greu com un increment de costos laborals o d’impostos. La política Trump vol aconseguir que s’incrementi la producció industrial i manufacturera als EUA, però en el fons, en un país de plena ocupació, necessita l’entrada d’immigració, legal per descomptat, però amb les taxes de natalitat del món desenvolupat, no hi ha alternativa, i suposa una contradicció més.