La política aleatòria, sense filtres, del president dels EUA està portant a una situació nova que comencem a anomenar el Nou Règim Global, caracteritzat per una desglobalització, un nou panorama de blocs geopolítics i econòmics, en un entorn de molta hostilitat i amenaces militars constants, preludi d’una guerra global entre les dues grans potències dels EUA i la Xina. El soroll està fent que els inversors, ajudats per l’excés continu de tresoreria i liquiditat, i pel bon comportament en resultats de la majoria de les empreses, no estiguin entrant en pànic i mantinguin una certa calma davant els esdeveniments preguerra que veiem.
Hem tirat per terra 40 anys d’acords comercials i esforços diplomàtics, de respecte d’una sèrie de normes de cortesia en bé de la pau i de l’equilibri mundial, que de cop han estat derogats per un dels actors principals dels antics acords.
Els inversors que continuen pensant que els EUA tindran un nou creixement, estan començant a diversificar en els diferents mercats, com Espanya, que ha liderat el comportament de les borses europees, i molt especialment els emergents, com Corea o Japó, que han estat l’últim any destacats en l’àrea geogràfica asiàtica dels quatre tigres.
Així, creiem que continuaran havent-hi oportunitats a Europa de la mà de la seguretat, la reindustrialització i el desenvolupament energètic, mentre que els EUA prendran el camí de les tecnològiques de la mà de la IA. A la Xina, aniran creixent les exportacions cap a Europa i altres països sense comptar amb els EUA, i en general, tots ells suportats per la política monetària dels seus bancs centrals, que mantenen una alta liquiditat amb l’increment d’emissions de deute públic.
Aquest escenari alcista es pot mantenir seguint la moda general d’inversió en guerra, or, metalls i IA, i deixant fora sectors i empreses (salut, farmacèutica, consum estable i discrecional i luxe) que, tenint bons números i perspectives de creixement, a més d’estar poc endeutades (les anomenades d’inversió en qualitat), no s’han mogut a les borses com s’hauria d’esperar, constituint una anomalia històrica, però que continuen sent una possible bona inversió a llarg termini.
