De la mateixa manera que en el sector tecnològic hi ha canvis significatius provocats per la IA, en el sector de defensa també hi ha canvis estructurals que porten a una disrupció, fent que noves empreses estiguin prenent partit en les noves inversions en matèria armamentista. Lligat a l’increment de la despesa en defensa dels estats europeus, la indústria europea d’armament està destacant a la borsa. Parlem d’empreses com BAE Systems, Rheinmetall, Thales o Indra, però també s’estan disparant empreses tecnològiques noves com Kratos Defense, RetCat o Ondas Holding, que es dediquen a la fabricació de drons i de sistemes autònoms de conducció i navegació.
Les guerres actuals, com les d’Ucraïna o Afganistan, demostren un canvi de paradigma, ja que no és sostenible, ni viable econòmicament, destruir drons de 500 euros amb míssils de 3 milions d’euros. La guerra moderna requereix tecnologia, programari i autonomia de baix cost, i, per tant, torna a entrar la intel·ligència artificial per, de forma eficient, tenir la capacitat d’operar, esquivar, neutralitzar o inhibir el control d’aquestes noves eines de guerra. Així, s’obre un nou camp de desenvolupament en comunicacions segures i en sistemes autònoms intel·ligents. La infraestructura necessària no és molt forta, ja que països com l’Iran també estan desenvolupant els seus propis artefactes, que, per exemple, fa servir Rússia.
En aquest mateix camp, també trobem empreses globals, pertanyents a diversos sectors, dedicades a programari de vehicles autònoms i a programari i maquinari de ciberseguretat com Palantir o Wiese Key International. En telecomunicacions avançades tenim empreses com StarLink (de l’òrbita de l’Elon Musk), Shield AI o AeroVironmen. Paral·lelament, els gegants nord-americans de l’armament estant també reconduint els seus esforços cap a aquestes noves tendències, com Northrop Grumman, RTX Corporation, General Dynamics o Lockheed Martin.
