El Vallès Occidental és la tercera comarca catalana amb més empreses emergents de tecnologia profunda i Terrassa se situa entre els deu municipis catalans que acullen més "start-ups" d'aquest àmbit. Així es desprèn de l'informe "Anàlisi de l’ecosistema d’startups deep tech a Catalunya, 2025", elaborat per ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa del Departament d'Empresa i Treball.
Segons l'estudi, Catalunya compta amb 374 empreses emergents "deep tech", un 10% més que l’any passat i el 16,4% del total d'"start-ups" catalanes. Un 86,6% es troben a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La comarca que en concentra més és, amb diferència, el Barcelonès (243; 65%), seguida pel Baix Llobregat (36; 9,6%) i el Vallès Occidental (35; 9,4%).
Per municipis, un 59,4% de les empreses emergents "deep tech", és a dir 222, es troben a Barcelona, que encapçala el rànquing. A molta distància, Cerdanyola del Vallès, amb 11 "start-ups" (2,9%) se situa en segona posició, i Castelldefels, amb 9 empreses (2,4%) ocupa un tercer lloc que en l'informe del 2024 era per a Terrassa. Respecte de l'estudi d'ara fa un any, la nostra ciutat ha perdut dues empreses emergents "deep tech", passant de deu a vuit. Terrassa se situa ara en la sisena plaça en la classificació per municipis, amb un 2,1% del total.
Tal com defineix l’estudi, les "deep tech" són empreses que fan servir tecnologies disruptives basades en recerca científica i enginyeria avançada i que tenen un impacte potencial alt en la resolució de reptes globals i la creació de nous mercats. En aquest sentit, aquestes empreses emergents comparteixen característiques com els cicles llargs de desenvolupament, l’alta intensitat en capital necessari o la necessitat de garantir la protecció de la propietat intel·lectual. En aquest últim punt, per exemple, el 57% de les "start-ups" catalanes "deep tech" ja disposa d’alguna patent o sistema de protecció del coneixement.
A Catalunya, les "start-ups" que operen en les "deep tech" apliquen sobretot tecnologies com la biotecnologia (un 35%), la intel·ligència artificial (29%) o els materials sostenibles i de frontera (11%). Però també s’utilitzen altres tecnologies com les cadenes de blocs ("blockchain"), la fotònica, la quàntica o els semiconductors. Pel que fa als sectors on operen les empreses emergents de tecnologia profunda a Catalunya, es concentren majoritàriament en l’àmbit de la salut (45%), però destaquen també els de l’energia verda (13%) o el programari i serveis empresarials (9%).
A Terrassa, la majoria apliquen intel·ligència artificial i supercomputació. Es tracta d'Okoro Tech, Polarimetrics, Datision i Beedata Analytics. Virtest i GENinCode se centren en la biotecnologia i les tecnologies mèdiques; Quality Photonic Optics treballa en l'àmbit de la fotònica i Bio2Coat, en el de materials sostenibles i de frontera.
Agents de l'ecosistema
Més enllà de les empreses emergents, l'estudi d'ACCIÓ també menciona agents destacats de l'ecosistema "deep tech" a Catalunya com el centre tecnològic terrassenc Leitat o Secpho, que es va establir el 2009 a Terrassa i avui té seu a Barcelona i és el primer clúster "deep tech" d’Espanya. Agrupa més de 180 organitzacions —incloent centres de recerca, institucions i empreses— amb l'objectiu de promoure la innovació i transferència tecnològica en àmbits com la fotònica, la IA, la robòtica, els materials avançats o la biotecnologia.
D'altra banda, l'informe anomena empreses consolidades de Terrassa com Sensofar. També hi apareix Vytrus Biotech com a beneficiària de l'ICF Venture Tech, fons de capital risc destinat a invertir en projectes tecnològics o d'innovació amb elevat potencial de creixement en les seves etapes inicials.
